Un dels aspectes que mereix una menció especial del Concurs de Teatre Amateur de Santa Oliva gira al voltant dels guardons que s’atorguen als guardonats, els quals estan dissenyats i creats per les mans de la ceramista local Roser Oter.
En el marc del programa de Ràdio El Vendrelll Pas de Vianants que fem realitat cada dimecres juntament amb Laia Gomis, Alfredo Valdivielso, Roger Caballero, Marta Mercader i Yolanda González vam tenir l’oportunitat d’entrevistar aquesta artista baixpenedesenca. Una de les aportacions que va fer al llarg de l’entrevista va ser l’Ajuntament de Santa Oliva “cuidava” els artistes locals. I com ho fa? Doncs senzillament unint en el mateix premi tres aspectes aparentment distants: art reconeixement, art local. Aquesta conjunció també s’ha fet realitat en la retolació dels carrers i places a càrrec de la mateixa artista local. En honor a la realitat i per evitar possibles confusions és just apuntar aquí que hi ha altres artistes del municipi que també han rebut encàrrecs similars per part del consistori santolivenc.
Realment aquesta és una aposta municipal que mereix el més sincer reconeixement perquè molts cops els artistes que tenim a casa nostra no se senten valorats ni pels seus representants polítics de primera línia Amb aquesta iniciativa Santa Oliva compleix dues tasques prou evidents: per una banda, mostra una senyalització dels noms dels carrers encomiable i per l’altra, la seva autora veu reconegut per part del consistori i del seus veïns el seu art i la seva tasca.
En el repartiment de premis d’un concurs quan arriba el moment en què els premiats baixen les escales amb aquells objectes metàl·lics. Aquí hi ha una cosa que no acaba de quadrar o senzillament es podria millorar.
Sempre he sigut partida de buscar solucions noves a costums que amb el temps s’han anat consolidant fins que sembla que s’han convertit en inqüestionables. Una placa, una copa, un trofeu d’aquests de disseny i altres similars amb aires de grandiloqüència és un element que a part de simbolitzar un reconeixement públic per una tasca feta ens ha de fer pensar en el seu valor intrínsec. Realment són bonics en el seu sentit més estricte? Els compraries per a una prestatgeria de casa teva? Siguem una mica més raonables. Quan portem a terme aquests reconeixements públics a una persona o entitat en alguns dels concursos que al llarg de l’any es fan a casa nostra perquè no fem amb una millor dosis de creativitat. Apostem pels artistes locals i comarcals. Hem de ser capaços de donar també una cosa més que un simple trofeu com es fa en la majoria de casos.
És molt fàcil agafar un catàleg d’aquest tipus. Triar-ne uns quants, per intentar complir amb el que marca el guió. Però hem de procurar ser més creatius i aprofitar al màxim els recursos que tenim a casa nostra.
En aquesta comarca que som amants del tríptic hem d’intentar buscar els artistes locals més o menys reconeguts que ens il·lustrin aquestes promocions. Encara que encara estiguin en els darrers cursos de l’Escola d’Art. Doncs és una bona oportunitat per donar-se a conèixer sense caure en la mateixa trampa simplista on caiem en la majoria dels casos.
El mateix passa en el món música amb les diferents escoles públiques i privades que tenim a la comarca. Es poden potenciar molt més a través d’una millor participació en els actes públics que es porten a terme a la comarca. Estem massa enlluernats pels catàlegs on tot ben posat en el seu lloc amb el preu a sota i els colors disponibles a un costat. Hem de vetllar pels artistes que tenim entre nosaltres. S’ha de confiar en ells i dóna’ls l’oportunitat de mostrar el seu art. Els primers que han de col·laborar perquè començar a canviar aquesta mentalitat són les administracions públiques. Esperem que altres entitats públiques i privades de la comarca s’afegeixin a la iniciativa. Ja veureu com tots en sortirem beneficiats. Entre tots reivindicarem un demà millor per molts artistes que fan màns i mànigues per ser coneguts una mica més enllà del seu cercle familiar i d’amistats. No podem oblidar els de sempre: Casals, Fenosa, Cañas, Guimerà, però també hem de pensar amb els que comencen a forjar-se un nom en el seu art.
En el marc del programa de Ràdio El Vendrelll Pas de Vianants que fem realitat cada dimecres juntament amb Laia Gomis, Alfredo Valdivielso, Roger Caballero, Marta Mercader i Yolanda González vam tenir l’oportunitat d’entrevistar aquesta artista baixpenedesenca. Una de les aportacions que va fer al llarg de l’entrevista va ser l’Ajuntament de Santa Oliva “cuidava” els artistes locals. I com ho fa? Doncs senzillament unint en el mateix premi tres aspectes aparentment distants: art reconeixement, art local. Aquesta conjunció també s’ha fet realitat en la retolació dels carrers i places a càrrec de la mateixa artista local. En honor a la realitat i per evitar possibles confusions és just apuntar aquí que hi ha altres artistes del municipi que també han rebut encàrrecs similars per part del consistori santolivenc.
Realment aquesta és una aposta municipal que mereix el més sincer reconeixement perquè molts cops els artistes que tenim a casa nostra no se senten valorats ni pels seus representants polítics de primera línia Amb aquesta iniciativa Santa Oliva compleix dues tasques prou evidents: per una banda, mostra una senyalització dels noms dels carrers encomiable i per l’altra, la seva autora veu reconegut per part del consistori i del seus veïns el seu art i la seva tasca.
En el repartiment de premis d’un concurs quan arriba el moment en què els premiats baixen les escales amb aquells objectes metàl·lics. Aquí hi ha una cosa que no acaba de quadrar o senzillament es podria millorar.
Sempre he sigut partida de buscar solucions noves a costums que amb el temps s’han anat consolidant fins que sembla que s’han convertit en inqüestionables. Una placa, una copa, un trofeu d’aquests de disseny i altres similars amb aires de grandiloqüència és un element que a part de simbolitzar un reconeixement públic per una tasca feta ens ha de fer pensar en el seu valor intrínsec. Realment són bonics en el seu sentit més estricte? Els compraries per a una prestatgeria de casa teva? Siguem una mica més raonables. Quan portem a terme aquests reconeixements públics a una persona o entitat en alguns dels concursos que al llarg de l’any es fan a casa nostra perquè no fem amb una millor dosis de creativitat. Apostem pels artistes locals i comarcals. Hem de ser capaços de donar també una cosa més que un simple trofeu com es fa en la majoria de casos.
És molt fàcil agafar un catàleg d’aquest tipus. Triar-ne uns quants, per intentar complir amb el que marca el guió. Però hem de procurar ser més creatius i aprofitar al màxim els recursos que tenim a casa nostra.
En aquesta comarca que som amants del tríptic hem d’intentar buscar els artistes locals més o menys reconeguts que ens il·lustrin aquestes promocions. Encara que encara estiguin en els darrers cursos de l’Escola d’Art. Doncs és una bona oportunitat per donar-se a conèixer sense caure en la mateixa trampa simplista on caiem en la majoria dels casos.
El mateix passa en el món música amb les diferents escoles públiques i privades que tenim a la comarca. Es poden potenciar molt més a través d’una millor participació en els actes públics que es porten a terme a la comarca. Estem massa enlluernats pels catàlegs on tot ben posat en el seu lloc amb el preu a sota i els colors disponibles a un costat. Hem de vetllar pels artistes que tenim entre nosaltres. S’ha de confiar en ells i dóna’ls l’oportunitat de mostrar el seu art. Els primers que han de col·laborar perquè començar a canviar aquesta mentalitat són les administracions públiques. Esperem que altres entitats públiques i privades de la comarca s’afegeixin a la iniciativa. Ja veureu com tots en sortirem beneficiats. Entre tots reivindicarem un demà millor per molts artistes que fan màns i mànigues per ser coneguts una mica més enllà del seu cercle familiar i d’amistats. No podem oblidar els de sempre: Casals, Fenosa, Cañas, Guimerà, però també hem de pensar amb els que comencen a forjar-se un nom en el seu art.
2 comentaris:
Es reconfortant sentir que ajuntaments de comarques estiguin fent una tasca tan bona vers els artistes locals. Amb una mica d'imaginació no solament ajuden als artistes, sino que també milloren el poble.
Amb una mica d'imaginació es pot fer molt. Seria interesant que d'altres pobles imitesin a Santa Oliva.
Hola:
Molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada