Vivim una època de crisis o de desacceleració econòmica si ens volem adaptar a les noves tendències del llenguatge mediàtic. La nostra comarca no pot viure aliena d’aquest fenomen global. Té molts números per partir les seves greus conseqüències. Els comerciants es queixen que no venen. Només cal que repassem el bon assortiment que oferien les parades en la darrera edició del Fora Stocks del Vendrell per entendre perfectament que aquesta no ha estat la seva millor temporada. En un proposta comercial que ha de servir per treure’s de sobre tot allò de temporada que ja s’havia de treure de l’aparador. En canvi ens vam trobar amb una àmplia varietat de productes per triar i remenar.
Tampoc no són aliens a aquesta situació els immigrants que han hagut de renunciar a una nova llar amb la seva família. En molts casos en prou feines s’han quedat de lloguer la part treballadora de la família. La resta han tingut que tornar al seu país on les coses són més barates. Aquesta situació també la pateixen les classes de la societat més desfavorides que són les més febles quan toca que tothom s’estrenyi el cinturó. A algunes economies domèstiques que fins ara vivien del finançament divers, crèdit hipotecari, prestam i altres productes financers han vist com tot aquesta forma de finançament tenia els dies comptats. Han hagut de tocar de peus a terra perquè el banc ha deixat de ser tan comprensiu com fins ara.
Tot això passa en una comarca sense gairebé indústria. Suportant un creixement demogràfic espectacular en els darrers anys, que ha intentat fer del turisme una de les seves fonts d’ingressos principals. Uns visitants que, ara per ara, en molts casos aposten per passar amb un únic plat en un restaurant econòmic i una canyeta. Aquells que anaven amb la cartera plena ja són part de la història. Si n’hi ha algun és més pura coincidència que norma general.
Hem tingut la mala sort de deixar-nos emmirallar massa anys pel boom de la construcció on han aparegut especialistes de primera línia en tots els aspectes camps des de encofradors, fins a guixaires passant, per lampistes i molts altres oficis que durant aquest any anaven trescant en l’escala de l’IRPF. La mateixa crisis ens està fent una neteja dràstica de tots aquells nous professionals. Només quedaran els de tota la vida i aquells que realment saben el que és fan i prefereixen deixar de guanyar un euro i tenir un client que no apurar fins el darrer cèntim.
Tot això és una gran maquinària on intervé tothom des d’administracions públiques a joves parelles que busquen un pis i entitats bancàries que et volen fer feliç a llarg termini. Sense oblidar tots els comerços que tenen a vessar la seva parada del fora stocks perquè no ho han pogut vendre quan tocava.
La solució és molt difícil. Ara més que mai ens toca dissenyar la comarca que volem.
Entre tots començar a dibuixar el nostre territori tal com el volem i com ens interessa. No podem tenir al Vendrell un immens centre comercial que no saps ni on comença ni on acaba perquè està totalment disseminat per tot el municipi. Sembla que tots els comerciants hi guanyen perquè els seus límits són molt volàtils, però potser també tothom hi perd perquè realment no sabem molts cops on apuntar les nostres passes quan volem anar de botigues. Algun carrer s’hi apropa, però la cosa no està gaire ben definida tret d’unes poques excepcions. Aprofitem que tenim el Meridien RA i apostem per un turisme de qualitat que vagi pels cellers a veure com madura els caldos de la nostra vinya. Si fa falta que un matí de diumenge vaig a caminar pel Montmell descobrint els secrets de la natura. Una indústria a l’interior de la comarca que ompli els polígons industrials que ja tenim quasi buits. El motor de tot això han de ser les administracions i les empreses0 que són els que han de moure per intentar portar tot això dins un model consensuat i fora de les rivalitats polítiques a les que estem tan acostumats dins la comarca. Ara és el moment per tornar a dissenyar la comarca, perquè realment ja necessita un grup de persones que creguin en les seves potencialitats i els seus recursos. No ens podem permetre més luxes de fer projectes només per omplir calaixos que per cert tampoc ens sobren gaires perquè ja els tenim bastant plens de tot plegat i al final ho haurem de portar a reciclar. Fem fires per potenciar el nostre comerç i no només per omplir les parades a qualsevol preu. Ara ens tocar crear el model que ens correspon fruit d’una evolució natural de la societat. El que encara fem servir ja fa dies que ha quedat totalment obsolet.
Tampoc no són aliens a aquesta situació els immigrants que han hagut de renunciar a una nova llar amb la seva família. En molts casos en prou feines s’han quedat de lloguer la part treballadora de la família. La resta han tingut que tornar al seu país on les coses són més barates. Aquesta situació també la pateixen les classes de la societat més desfavorides que són les més febles quan toca que tothom s’estrenyi el cinturó. A algunes economies domèstiques que fins ara vivien del finançament divers, crèdit hipotecari, prestam i altres productes financers han vist com tot aquesta forma de finançament tenia els dies comptats. Han hagut de tocar de peus a terra perquè el banc ha deixat de ser tan comprensiu com fins ara.
Tot això passa en una comarca sense gairebé indústria. Suportant un creixement demogràfic espectacular en els darrers anys, que ha intentat fer del turisme una de les seves fonts d’ingressos principals. Uns visitants que, ara per ara, en molts casos aposten per passar amb un únic plat en un restaurant econòmic i una canyeta. Aquells que anaven amb la cartera plena ja són part de la història. Si n’hi ha algun és més pura coincidència que norma general.
Hem tingut la mala sort de deixar-nos emmirallar massa anys pel boom de la construcció on han aparegut especialistes de primera línia en tots els aspectes camps des de encofradors, fins a guixaires passant, per lampistes i molts altres oficis que durant aquest any anaven trescant en l’escala de l’IRPF. La mateixa crisis ens està fent una neteja dràstica de tots aquells nous professionals. Només quedaran els de tota la vida i aquells que realment saben el que és fan i prefereixen deixar de guanyar un euro i tenir un client que no apurar fins el darrer cèntim.
Tot això és una gran maquinària on intervé tothom des d’administracions públiques a joves parelles que busquen un pis i entitats bancàries que et volen fer feliç a llarg termini. Sense oblidar tots els comerços que tenen a vessar la seva parada del fora stocks perquè no ho han pogut vendre quan tocava.
La solució és molt difícil. Ara més que mai ens toca dissenyar la comarca que volem.
Entre tots començar a dibuixar el nostre territori tal com el volem i com ens interessa. No podem tenir al Vendrell un immens centre comercial que no saps ni on comença ni on acaba perquè està totalment disseminat per tot el municipi. Sembla que tots els comerciants hi guanyen perquè els seus límits són molt volàtils, però potser també tothom hi perd perquè realment no sabem molts cops on apuntar les nostres passes quan volem anar de botigues. Algun carrer s’hi apropa, però la cosa no està gaire ben definida tret d’unes poques excepcions. Aprofitem que tenim el Meridien RA i apostem per un turisme de qualitat que vagi pels cellers a veure com madura els caldos de la nostra vinya. Si fa falta que un matí de diumenge vaig a caminar pel Montmell descobrint els secrets de la natura. Una indústria a l’interior de la comarca que ompli els polígons industrials que ja tenim quasi buits. El motor de tot això han de ser les administracions i les empreses0 que són els que han de moure per intentar portar tot això dins un model consensuat i fora de les rivalitats polítiques a les que estem tan acostumats dins la comarca. Ara és el moment per tornar a dissenyar la comarca, perquè realment ja necessita un grup de persones que creguin en les seves potencialitats i els seus recursos. No ens podem permetre més luxes de fer projectes només per omplir calaixos que per cert tampoc ens sobren gaires perquè ja els tenim bastant plens de tot plegat i al final ho haurem de portar a reciclar. Fem fires per potenciar el nostre comerç i no només per omplir les parades a qualsevol preu. Ara ens tocar crear el model que ens correspon fruit d’una evolució natural de la societat. El que encara fem servir ja fa dies que ha quedat totalment obsolet.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 16 de maig de 2008
2 comentaris:
Quan tinguis un moment, mira't jordivolta.blogspot.com: "La crisi econòmica i la d'idees"
La gran majoria de polítics que governen els nostres ajuntaments no són representatius dels interessos que tu esmentes encertadament.
De cara al totxo (que veiem deshabitat i sense vendre), de cara als polígons que acaben per ocupar un terreny irrecuperable.
Hem de saber trobar les potencialtats i recursos que la nostra comarca pot oferir. I també situar la comarca en el context i entorn natural que li toca, que és en armonia amb la viticultura, un medi natural que cal preservar. Per això cal reconvertir el sector de la construcció, i passar a ser una comarca industrial i turística, i no logística ni residencial.
Publica un comentari a l'entrada