divendres, 30 de maig del 2008

La formació d'un alumne no depèn únicament dels títols oficials

Força cops he abordat en aquesta secció i des de diferents angles el problema de l’ensenyament a casa nostra. Però és una d’aquests puntals de la societat que es mereix una bona quota en els registres de l’actualitat comarcals. Fa un parell de setmanes llegíem al DIARI que els dos cursos nocturns de l’institut del Vendrell desapareixerien. Aquests havien estat una bona oportunitat per a moltes joves baixpenedesencs que havien de combinar estudis i feina per tirar endavant. Una gran pèrdua que vindrà substituïda per la seva versió “light”. Una mena de batxiller a distància, a través de la xarxa.
Moltes persones encara barregen el significat de conceptes que no sempre van units com títol i formació. Adquirir uns coneixements no és la única funció d’un centre escolar. Potser si la més important. Una de les claus d’una bona formació és que aquesta vagi acompanyada d’un enriquiment o aprenentatge personal que acostuma a passar en moltes matèries que no surten al currículum per enlloc. Però en molts cops són les que marquen la diferència entre un titulat i un professional. Moltes empreses d’avui en dia ja s’han donat compte que no importen els posseïdors de diplomes sinó les persones que tenen iniciativa i saben donar una resposta ràpida i convincent a una pregunta o a un problema inesperat. De mica en mica, es van acabant aquests autistes del coneixement que davant d’una pregunta fàcil et mostraven una munió de solucions que no t’aportaven cap resposta útil que et permetés sortir de l’ensurt. Si entraves al seu despatx amb un problema al sortir en portaves un sac ben atapeït. Llavors havies d’anar a l’espavilat de la colla que et donava una solució senzilla que realment et treia el pes de sobre i adéu problema
Les universitats, també els instituts, imparteixen un seguit de coneixements, però també s’ha de tenir en compte el factor de convivència real durant força hores al dia, els treballs en equip, la assistència a cursos i conferències que també ajuden a formar el substrat cultural d’una persona, l’exposició davant els companys. És el mateix que si visites un laboratori o et posen una proveta al mig d’un museu de la ciència. En ambdós casos el que ens interessa és el protagonista de l’exposició. En un cas podràs admirar tot el seu entorn i en l’altre només podràs copsar allò que tens allí al davant extret del seu context.
En uns temps en què l’ensenyament cada dia va perdent qualitat per molts i diferents motius. És molt important que els alumnes visquin aquestes experiències vitals que davant d’un ordinador és molt difícil que tinguin el mateix efecte. Anar a estudiar a Barcelona no és només conèixer un temari per examinar-se d’uns coneixements concrets. És també sortir de l’ou i buscar-se “la vida”. Un esport que molts cops a la vida s’ha de practicar per simple supervivència. No parlem de tots aquells estudiants que tenen l’oportunitat de conviure a la capital en un pis d’estudiants o similar. Realment, crec que el que s’aprèn en aquests casos pot arribar a configurar potser el 40% del seu currículum íntegre. Tot això és molt més necessari dins una societat que et permet fer practiques em força empreses, però un sou digne fent del que realment t’agrada i has estudiat són molt poques persones que ho poden assolir en uns alts percentatges. El proper pas del nostre sistema educatiu potser passarà realment per instal·lar una màquina de títols davant d’un institut o una universitat. Ensenyant el codi de barres d’un certificat d’assistència a classe, un comprovant de bon alumne i uns quants euros et lliurarà un títol oficial amb una feina de pràctiques en qualsevol multinacional. Avui en dia no és políticament correcte dir a un alumne a la cara que el seu futur no passa precisament per seguir uns estudis reglats. Ens hem d’anar carregant de mica tot el sistema educatiu per no reconèixer públicament i en veu alta que aquesta política de mediocritzar els llestos és molt pitjor que no buscar alternatives als que no volen o no estan preparats per estudiar. Potser tot aquest descens dels nivells ja interessa amb algú. Per això sempre ha existit l’ensenyament privat d’èlit. Quan enviem als nostres fills a l’institut o a la universitat no només és per obtenir un diploma per emmarcar. Són moltes coses que es perdran si només els sabem donar això. Més tard se’n donaran compte. Però ningú diu res. Crec que els la classe política hauria de dir alguna cosa. A veure si algun grup polític fa una moció al consell comarcal o en algun ajuntament perquè no desaparegui el batxiller nocturn a la comarca. Se n’han fet per coses molt més trivials.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de maig del 2008

5 comentaris:

JG ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JG ha dit...

Miquel, m'ha encantat aquest escrit, em sento identificat amb molts apartats. Crec que descrius molt bé la realitat a les escoles i en el fons la realitat social, ja que no només s'és vàlid per treballar tenint currículum sinó també tenint ganes de servir i aprendre.
Anant al conflicte comarcal, jo opino: Per què els hauria d'interessar als polítics (actualment Maragall & PSC company) de mantenir el Batxillerat nocturn, i tenir uns alumnes ben formats, si en el fons els volem per posar a la construcció, fent de camioners, de mossos de magatzem, o d'administratives i secretàries, que és en el que s'està convertint aquesta comarca?
A banda, jo dic que els polítics això no ho solucionaran, perquè ells porten els fills a la privada (guaita el Montilla, per exemple).
Ja ho diu un professor meu, el Vicenç Navarro, que l'educació a Catalunya està polaritzada: professionals liberals, alta i mitjana burgesia porta la canalla a concertades-privades, que representen el 60% de l'escola catalana, mentre la classe treballadora porta la canalla a la pública, que representa el 40%. Aquesta polarització educativa acaba representant una segregació social de base, que és volguda, està organitzada i sistematitzada en una educació que va molt bé per uns, i molt malament per altres. Vull dir que l'educació al nostre país té un problema de base, i és que la Generalitat ha pagat històricament i paga amb diners públics les escoles privades (la concertació). I t'ho dic com alumne que ha patit l'escola pública, que no té recursos per culpa d'aquest sistema.

Què t'anava a dir ha dit...

Ens anem de mica en mica a la societat dividida entre rics i pobres. Una administració pobre no té poder i cau en mans del sistema que per definició genera aquestes dualitats.

Beatriz Durán ha dit...

Jo he estudiat desde primària a Batxillerat al Vendrell i puc dir que no he notat aquesta dualitat. Durant els meus anys a l'institut, sempre escoltaves que altres instituts tenien millors aules i materials, pero jo sempre deia: "Nosaltres tenim els millors professors i treure'm més suc".
Veus? A la universitat és una altra història...

JG ha dit...

Bé, les dades que exposo són "de manual". Jo faig aquest comentari perquè en aquest país tenim l'educació menys competitiva d'Europa, tal com es pot veure al famós informe PISA, i que si canviéssim aquest sistema polaritzat tindríem una societat més justa.
Recomano aquest breu escrit:
http://www.educarueca.org/spip.php?article49