Ara fa aproximadament un any enrera la nostra comarca passava per uns breus moments carregats de cert optimisme. Les eleccions municipals, que són les que tenim més properes i, en principi, les que més ens afecten, havien provocat alguns canvis polítics curiosos en alguns ajuntaments baixpenedesencs. La Bisbal del Penedès entrava en una nova dimensió. Després d’un llarg domini de CiU a la localitat entrava a la primera línia, un personatge amb uns trets molt peculiars que semblava que marcarien una nova època. Un poble i només una cavalcada de Reis, prou subministrament d’aigua de l’Ebre, aturem les llicències d’obres, originalitat en la planificació de grans infrastructures com el CIM que volia encabir dins l’Idiada. Fins i tot el més genuí trontollava: el dia 15 d’agost ja no seran tres les colles que ompliran la plaça més castellera de la comarca. Per algun motiu que personalment desconec, enguany només hi haurà un parell de colors de samarretes que hauran de donar caliu a aquesta jornada castellera tan clàssica. La seva influència va més enllà. Fins i tot aconsegueix millors rànquings que el Fernando Alonso del 2007 en els mitjans de comunicació. La Bisbal ha guanyat unes quantes posicions en el rànquing de titulars de la premsa comarcal i fins i tot provincial. Altres localitats passen a ocupar els darrers llocs de la graella de l’actualitat. El gran Avelino Menèndez ha estat destronat per una coalició atípica dins el ventall de correlació de forces polítiques en aquest país. ICV i CiU es reparteixen el poder i el PSC queda a un segon terme; o sigui a l’oposició. Només quan algun polític, especialment del PSC, quan visita la localitat aquest surt en la portada d’algun diari gràcies a la Plataforma No Fem el CIM que converteixen una visita protocol·lària en una mena de manifestació contra aquest cúmul d’empreses logístiques i majoritàriament de personal poc qualificat. Aquest pacte de dos i dos anys a l’alcaldia es manté sòlid i tot indica que hi ha tranquil·litat a la zona. Del museu Josep Cañas ja ningú diu res. De la seva obra, del seu llegat, del futur de la seva fundació muts i a la gàbia.
Sant Jaume dels Domenys amb ràdio nova i de Llorenç del Penedès, tot i que van patir canvis al poder, no se’n sap res que surti del silenci polític ala que ja estem acostumats. A Cunit hi va la dessaladora que ens ha d’ajudar a superar les etapes de sequera a què ens condemnin els homes del temps quan l’encerten. Tèrmica i dessaladora i turistes configuren una bona combinació pel present i futur del municipi. Ja veurem si els darrers protagonistes d’aquest triangle fantàstic també ho veuran tant clar. Alguns entesos apunten que una dessaladora provoca un augment dels nivells de sal en l’aigua marina. Això pot significar que les meduses també vinguin a estiuejar al límit nord de la nostra costa. Però altres especialistes desmenteixen aquest fet. Ja veurem que té raó en el tema i qui guanyarà si les meduses o els turistes o ho podrem tenir tot junt i ben apanyadet i que ningú s’esbaralli.
Calafell viu un govern sòlid. Jordi Sánchez mana i remena per dins el consistori fins que arriba al 85%. La resta, no oblidem, la dedica als 14 municipis de la comarca dins el Consell Comarcal. La força de l’ADMC com algun dels seus líders espirituals sembla que de mica en mica es va apagant. Si aquesta tendència no canvia o entren aires nous, aquest col·lectiu al 2011 quedarà diluït en forma de penya d’amics que amb més de dues legislatures s’ha convertit en aquesta frontissa que assegura el poder polític local i comarcal. El Triado retirat, el Parera estacionat. ¿A les properes municipals tornarem a tenir un nou combat del tàndem Olivella- Sánchez?
Al Vendrell, els vots de PPC, PxC i CiU empenyen el pressupost i les decisions més transcendentals. El PSC es resisteix als cants de sirena de l’alcalde que vol una mena de govern d’unitat amb tots els grups, però això ara per ara és una utopia. Hi ha un excés manifest de coneixença mútua. ERC continua en l’apartat no sap no contesta. Això correspon en política a l’abstenció. Esperem amb candeletes el futur de la formació. El xicot que ajuda al Benet en el taller que ens va mostrar en les passades eleccions encara espera que algú li digui si penja o tornar a guardar el cartell “És busca oficial de primera de mecànic per incorporar-se al 2011 al taller mecànic nacionalista”. El noi no sap quin perfil busca: si es valora experiència en política o en altres entitats locals, ni el perfil, ni l’edat. El noi està confós. A veure qui el pot ajudar. Les forces més renovadores de la formació encara pensen que pot aguantar alguns combats electorals més.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de juny del 2008
Sant Jaume dels Domenys amb ràdio nova i de Llorenç del Penedès, tot i que van patir canvis al poder, no se’n sap res que surti del silenci polític ala que ja estem acostumats. A Cunit hi va la dessaladora que ens ha d’ajudar a superar les etapes de sequera a què ens condemnin els homes del temps quan l’encerten. Tèrmica i dessaladora i turistes configuren una bona combinació pel present i futur del municipi. Ja veurem si els darrers protagonistes d’aquest triangle fantàstic també ho veuran tant clar. Alguns entesos apunten que una dessaladora provoca un augment dels nivells de sal en l’aigua marina. Això pot significar que les meduses també vinguin a estiuejar al límit nord de la nostra costa. Però altres especialistes desmenteixen aquest fet. Ja veurem que té raó en el tema i qui guanyarà si les meduses o els turistes o ho podrem tenir tot junt i ben apanyadet i que ningú s’esbaralli.
Calafell viu un govern sòlid. Jordi Sánchez mana i remena per dins el consistori fins que arriba al 85%. La resta, no oblidem, la dedica als 14 municipis de la comarca dins el Consell Comarcal. La força de l’ADMC com algun dels seus líders espirituals sembla que de mica en mica es va apagant. Si aquesta tendència no canvia o entren aires nous, aquest col·lectiu al 2011 quedarà diluït en forma de penya d’amics que amb més de dues legislatures s’ha convertit en aquesta frontissa que assegura el poder polític local i comarcal. El Triado retirat, el Parera estacionat. ¿A les properes municipals tornarem a tenir un nou combat del tàndem Olivella- Sánchez?
Al Vendrell, els vots de PPC, PxC i CiU empenyen el pressupost i les decisions més transcendentals. El PSC es resisteix als cants de sirena de l’alcalde que vol una mena de govern d’unitat amb tots els grups, però això ara per ara és una utopia. Hi ha un excés manifest de coneixença mútua. ERC continua en l’apartat no sap no contesta. Això correspon en política a l’abstenció. Esperem amb candeletes el futur de la formació. El xicot que ajuda al Benet en el taller que ens va mostrar en les passades eleccions encara espera que algú li digui si penja o tornar a guardar el cartell “És busca oficial de primera de mecànic per incorporar-se al 2011 al taller mecànic nacionalista”. El noi no sap quin perfil busca: si es valora experiència en política o en altres entitats locals, ni el perfil, ni l’edat. El noi està confós. A veure qui el pot ajudar. Les forces més renovadores de la formació encara pensen que pot aguantar alguns combats electorals més.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de juny del 2008
2 comentaris:
Després del primer any de govern dels ajuntaments aquest repàs que realitzes per alguns municipis de la nostra comarca suposa un interessant exercici per refrescar-nos a tots plegats la memòria.
Ara em permetràs una petita puntualització, respecte el govern d'unitat a la nostra vila. Els socialistes vendrellencs vam optar des del primer moment per l'estabilitat municipal, obrint la porta a un pacte entre CIU i PSC, dues formacions empatades amb nombre de regidors tot i que la darrera paraula la tenia la formació que havia guanyat les eleccions.
Aquesta idea no va quatllar en determinats sectors de CIU i van preferir el pacte no escrit però real amb PxC.
Ara, calia dur a terme una bona operació de maquillatge i així se'ls va ocorre presentar un govern d'unitat amb TOTES les forces polítiques... una idea que algú pot considerar enginyosa però personalment crec que més aviat és força rocambolesca.
No cal dir, que el PSC no està disposat a entrar en CAP govern on hi hagi Plataforma per Catalunya, senzillament es tracta d'una qüestió de principis, un fet que alguns ha descuidat.
En fi, la història del govern d'unitat és merament una excusa perquè ni els propis regidors de CIU se'l creuen. Ara, volia puntualitzar aquest fet perquè amb el pas del temps, a vegades els detalls tendeixen a oblidar-se i en determinades ocasions són sumament important.
Cordialment,
Laia
No es veritat el que diu sobre el pacte de PxC amb el Benet.
El que passa és que el Benet és molt llest i amb 7 regidors governarà els 4 anys, cosa que els socialistes havien de fer amb la crossa del PP. No oblidem els detalls...
Publica un comentari a l'entrada