Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 7 d’agost del 2008

Calafell i els termostats dels seus edificis públics

Calafell crec que ha estat el primer municipi de la comarca que ha fet públic una decisió de la Junta de Govern sobre els màxims i els mínims del termòstat dels edificis municipals. La normativa a aplicar estipula que a l’estiu han de tenir una temperatura mínima de 25 graus i l’hivern una màxima de 20 graus. Una decisió política fins ara novedossa i que pot arribar a trencar esquemes polítics. De totes maneres per la mesura adoptada es nota que el consistori actual està format per més d’un arquitecte tècnic que coneix amb profunditat tot aquest tema. El problema passa quan tens la mala sort que et toca treballar en un edifici que tot i tenir un bonic termòstat, la temperatura que registra aquest aparell no té res a veure amb graus reals que allí es donen. Abans de prendre una decisió política i d’adherir-se al programa energètic dels edificis públics de Catalunya que sempre queda molt bé, s’hauria de fer un treball de camp sobre el funcionament pràctic dels aparells de ventilació i climatització dels edificis municipals. En un mateix despatx et pots trobar amb certa facilitat que en un espai de 30 metres quadrats hi hagi una variació d’un parell de graus perquè no és el mateix tenir una sortida d’aire sobre la teva closca que tenir-lo un parell de metres més enllà. Això és nota.
A part de les dades objectives que són les que figuren a les estadístiques tenim les sensibilitats humanes. Hi ha persones amb una clara tendència al calor o al fred. Mostraren diferent acceptació d’una mateixa temperatura real. Uns es decantaran pel fred i els altres tot al contrari. Dins els equipaments públics hi ha espais que tenen molts punts per tenir temperatures ben diferents. No és el mateix en un departament on a part dels funcionaris assignats gairebé durant el dia no registren moviment o un lloc que tens tota l’estona amb la porta obrint-se i tancant-se. La cosa és ben diferent. A part d’aquesta nota de premsa que tot i ser curiosa s’han de tenir en compte altres factors que són molt més importants i molt difícils de controlar que un simple termòstat. Els treballadors municipals també han de tenir un espai digne i ampli on puguin realitzar les seves tasques amb la seguretat i les mesures oportunes perquè sigui el menys perjudicial per la seva salut. Des de l’utilització de les oportunes cadires i taules amb un espai que es pugui treballar a gust fins a col·locar les impressores i fotocopiadores en lloc on es puguin evitar el màxim possible el seu soroll i l’escalfor que generen el seu funcionament. El municipi de Calafell s’ha duplicat en els darrers anys i per tant també han entrat més gent a treballar en les seves dependències municipals. Però realment cal saber si aquestes dependències municipals han augmentat proporcionalment o han anat redescobrint i reaprofitant espais i despatxos per sobre el seu disseny original. Calafell com El Vendrell i altres municipis necessita unes noves dependències municipals que es corresponguin amb el nou volum demogràfic i les noves necessitats públiques corresponents. Reconec que no estem davant d’una cosa que políticament sigui rendible a primera vista. És com si fessis un canvi en el motor del vehicle. Sempre dóna més vots fer places i posar fanals a la via pública Aquest tipus d’iniciativa termostàtica està molt bé, però hem de treballar el tema en tot el seu contingut. No només per sortir als mitjans de comunicació per aquest tipus de decisions. A no ser que Calafell tingui un bon disseny climàtic i modern dels seus edificis municipals aquesta notícia no passa, en molt casos, de la simple anècdota. Per estalviar energia també tenim altres mesures com el canvi de l’enllumenat públic. L’utilització d’energies alternatives per part dels vehicles que configuren la flota municipal, utilització de l’energia solar i altres renovables en els edificis edificis municipals, obligació que tots els papers generats per l’ajuntament sigui en paper recicable, fomentar l’utilització de bosses que no siguin de plàstic i altres propostes que tot i ser més ecològiques segurament requereixen una major inversió econòmica. Però tot és començar i ampliar aquest bonic titular de control dels termòstat amb altres iniciatives que a la llarga segurament seran més rendibles. Esperem que la política calafellenca no es quedi aquí i avanci en aquest sentit.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 8 d'agost del 2008

1 comentari:

Teresa ha dit...

Ei, Miquel!

Mira, a València també s'ha notat això dela limitació dels termostats, principalment a les grans superfícies.

Jo, personalment, ho agraïsc, però hi ha a qui li ha fotut perquè es dedicava a freqüentar els supermercats per suportar la calor sufocant de l'estiu ;p

Bon estiu!

Una abraçada