Aquest estiu he estat a Turquia de vacances. Em va decebre que el fet que amb Ataurd els turcs deixissin l'alifat i escriguessin amb caràcters llatins. Ara resulta que tot i que una part important de la seva literatura està escrita amb caràcters àrabs no l'entenen. Això és una mica trist, si un vol conèixer el seu passat literari. Encara que sigui a favor de la modernitat. Una altra cosa curiosa em va passar l'altre dia a Barcelona. Vaig parlar amb una nena sahraui que estava aquest estiu en una casa de Lleida i jo li parlava en àrab i ella no em contestava. La mare d'acollida en va dir que no volia parlar en àrab. Potser l'àrab li portava mals records i durant un mes volia desconectar de la seva llengua materna. No ho entenc. Però tots dos casos és una llàstima que passin perquè les llengües són cultura aquí i on sigui del nostre planeta.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada