Aquesta setmana és la setmana de les vacances per excel·lència. També és la més cara per aquells que s’atreveixin. En una societat com la nostra marcada pels bons resultats del menjar ràpid i de la parada en doble fila les vacances són una fita més que necessària. Fins aquest període anual moltes parelles es veuen poques hores al dia i quan ho fan tenen la televisió pel mig o algun problema imminent que resoldre. Les vacances representen temps d’oci. Sobretot un nou concepte d’organitzar el temps deslligat de les obligacions laborals i de moltes obligacions familiars que prenen una nova interpretació.
Tot i les connotacions positives que desprèn aquest terme, per moltes persones les vacances es poden acabar convertint en un problema. Primer de tot s’ha de buscar en el calendari laboral anual que les dues persones que integren la parella puguin coincidir en aquest període temporal. Ja sabem que els més menuts durant un parell de mesos llargs tenen festa escolar, però falta lligar la part dels progenitors que és clarament la més important. Alguns no arriben a aquesta fase i es veuen gaudint de vacances en llocs i temps diferents. Una mesura cada dia amb més fidels practicants. La trobo una solució salomònica que atempta greument contra l’essència de la família cristiana que va a tot arreu junta. El calendari laboral a vegades hi ha incompatibilitats molt difícils de superar. Un altre ensurt el podem trobar sense sortir de casa. Si entre nosaltres tenim un gos, gat o un canari també hem de buscar que algú s’encarregui del seu manteniment bàsic.
Si hem superat aquest pas de coincidir en aquest període ara falta buscar un lloc idíl·lic. Hi ha parelles que no existeix cap problema en aquest àmbit, però altres han de negociar un seguit de fets per poder arribar a una mena de pacte temporal. Hi ha dos tipus ben definits d’estiuejants: Els que volen fer coses tot el dia amb una forta dosis d’activitat. Per altra banda, tot el contrari, els amants de la pau interior i de la reflexió profunda al costat d’un combinat refrescant i sota una ombrel·la. Si dins el caliu de la llar tenim un representant de cadascun d’aquestes dues figures antagòniques pot costar una mica enllestir la programació de les vacances. Encara que un sempre es pot quedar a l’hotel i l’altre gaudir de totes les propostes culturals, festives que omplen els programes de vacances que ens ofereixen a l’agència. La problemàtica real comença a l’hora de fer les maletes. La sensibilitat i la necessitat humana no sempre tenen els mateixos barems. Una motxilla lleugera per ell es converteix en dues grosses maletes per ella o viceversa. Si superem aquesta incompatibilitat de criteris ja entrarem en la part més complicada que és el primer dia de vacances. Entre el jet lag i que la cosa no la tens gaire clara vas esbrinant quin caire prendran aquell espai d’oci anual. Llavors intentes posar de la teva mà i viceversa. És temps de congrés familiar per definir una línia a seguir i uns serveis mínims. Si tots compleixen no passa res. Si un falla. Qui ha d’aplicar l’expedient sancionador? Les vacances no és un període gens fàcil. Ens agrada molt més a vegades encara que no ho vulguem reconèixer nedar dins la rutina diària amb unes activitats i uns deures que ja fa anys que estan consolidats. Trencar aquest repetició a vegades costa. Sort que la majoria de persones que agafen vacances ho fan per una setmana. Si Déu va crear el món en aquest període de temps nosaltres també ho podem fer amb el nostre particular almenys un cop a l’any. Les vacances és tot un repte per moltes persones que davant l’oportunitat de canviar la rutina diària no saben que fer o ho tenen tan clar que no hi volen renunciar. És un altre món on es posa a prova la relació humana. Jo crec si fa unes dècades s’hagués hagut de posar la lluna de mel abans de la boda. Més d’un segur que no hagués passat per l’altar i s’hagués estalviat les despeses d’una boda. Avui en dia la societat s’ha tornat molt més racional i tot això ja fa dies que ho té més que superat. En el fons sempre ens queden les fotos per guardar i el vídeo per mirar, però la part més interessant és tot allò que no surt en aquests assortit de records en suport digital per la posteritat. Les vacances sempre són una prova de convivència amb aquelles persones que durant uns dies t’acompanyen. Allí es fan grans amics i es descobreixin amistat fingides. És una prova que a transformat moltes relacions humanes al llarg de la seva existència.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2008
Tot i les connotacions positives que desprèn aquest terme, per moltes persones les vacances es poden acabar convertint en un problema. Primer de tot s’ha de buscar en el calendari laboral anual que les dues persones que integren la parella puguin coincidir en aquest període temporal. Ja sabem que els més menuts durant un parell de mesos llargs tenen festa escolar, però falta lligar la part dels progenitors que és clarament la més important. Alguns no arriben a aquesta fase i es veuen gaudint de vacances en llocs i temps diferents. Una mesura cada dia amb més fidels practicants. La trobo una solució salomònica que atempta greument contra l’essència de la família cristiana que va a tot arreu junta. El calendari laboral a vegades hi ha incompatibilitats molt difícils de superar. Un altre ensurt el podem trobar sense sortir de casa. Si entre nosaltres tenim un gos, gat o un canari també hem de buscar que algú s’encarregui del seu manteniment bàsic.
Si hem superat aquest pas de coincidir en aquest període ara falta buscar un lloc idíl·lic. Hi ha parelles que no existeix cap problema en aquest àmbit, però altres han de negociar un seguit de fets per poder arribar a una mena de pacte temporal. Hi ha dos tipus ben definits d’estiuejants: Els que volen fer coses tot el dia amb una forta dosis d’activitat. Per altra banda, tot el contrari, els amants de la pau interior i de la reflexió profunda al costat d’un combinat refrescant i sota una ombrel·la. Si dins el caliu de la llar tenim un representant de cadascun d’aquestes dues figures antagòniques pot costar una mica enllestir la programació de les vacances. Encara que un sempre es pot quedar a l’hotel i l’altre gaudir de totes les propostes culturals, festives que omplen els programes de vacances que ens ofereixen a l’agència. La problemàtica real comença a l’hora de fer les maletes. La sensibilitat i la necessitat humana no sempre tenen els mateixos barems. Una motxilla lleugera per ell es converteix en dues grosses maletes per ella o viceversa. Si superem aquesta incompatibilitat de criteris ja entrarem en la part més complicada que és el primer dia de vacances. Entre el jet lag i que la cosa no la tens gaire clara vas esbrinant quin caire prendran aquell espai d’oci anual. Llavors intentes posar de la teva mà i viceversa. És temps de congrés familiar per definir una línia a seguir i uns serveis mínims. Si tots compleixen no passa res. Si un falla. Qui ha d’aplicar l’expedient sancionador? Les vacances no és un període gens fàcil. Ens agrada molt més a vegades encara que no ho vulguem reconèixer nedar dins la rutina diària amb unes activitats i uns deures que ja fa anys que estan consolidats. Trencar aquest repetició a vegades costa. Sort que la majoria de persones que agafen vacances ho fan per una setmana. Si Déu va crear el món en aquest període de temps nosaltres també ho podem fer amb el nostre particular almenys un cop a l’any. Les vacances és tot un repte per moltes persones que davant l’oportunitat de canviar la rutina diària no saben que fer o ho tenen tan clar que no hi volen renunciar. És un altre món on es posa a prova la relació humana. Jo crec si fa unes dècades s’hagués hagut de posar la lluna de mel abans de la boda. Més d’un segur que no hagués passat per l’altar i s’hagués estalviat les despeses d’una boda. Avui en dia la societat s’ha tornat molt més racional i tot això ja fa dies que ho té més que superat. En el fons sempre ens queden les fotos per guardar i el vídeo per mirar, però la part més interessant és tot allò que no surt en aquests assortit de records en suport digital per la posteritat. Les vacances sempre són una prova de convivència amb aquelles persones que durant uns dies t’acompanyen. Allí es fan grans amics i es descobreixin amistat fingides. És una prova que a transformat moltes relacions humanes al llarg de la seva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada