No tot el que s'ho fa dir és xató

La Rambla s’omplirà aquest diumenge de persones amb una única excusa, el xató. Alguns hi vindran a concursar a veure quina és la millor recepta feta realitat. Aquest plat sempre que el prepares tens molt de punts perquè et surti amb un tast diferent perquè intervenen molts factors. També trobarem els que per set euros ja tindran el primer plat per encetar el dinar d’aquella jornada festiva. No gaire lluny d’allí, podran trobar un lloc on venguin pollastres a l’ast i un bon pastís. Amb tot això ja pots tenir la família contenta i a un preu força assequible. No hi faltaran els pares amb els seus fills que vetllaran per perquè les noves generacions elaborin un bon plat, encara que no vagi a concurs, és tot un repte personal i alegria de pares i avis veure com el fill cada any els més menuts és mouen millor en aquest difícil món de la cuina tradicional. A la cita acudiran els possible compradors de productes naturals, com formatge, embotits derivats del porc i altres delícies riques en colesterol. No ens deixem els amants de les xapes del cava que aprofitaran l’ocasió per augmentar la seva col·lecció personal. Tot això amb un canvi de distribució en el mateix escenari.
Són 23 anys de treball i esforç per part de moltes persones, la majoria anònimes que han treballat de valent per fer realitat aquest projecte cultural que representa el nostre passat, el nostre present, la nostra geografia, les nostra tradicions i com no, també és una aposta ferma pel nostre futur gastronòmic
Al Vendrell sempre ha estat tradició elaborar aquest plat en moltes llars coincidint amb el dijous gras. Si a Vilanova i la Geltrú es dedicaven a la merenga, doncs aquí al Vendrell era el moment esperat per presentar a taula l’esperat xató. Un plat que combinava tots aquells productes naturals que tenim per casa, olives, escarola, bacallà, avellanes que sempre estan repartides entre el rebost i la moderna nevera. Per cert, un dels electrodomèstics que més dependència genera encara que no ho valores fins que l’aparell fa figa.
La cosa fins aquí em sembla molt bona idea, però a partir d’aquí és quan començo a veure coses que potser no són tan escaients, però que podríem qualificar almenys de discutibles. Que el xató se celebri al Vendrell, com acabo de dir, ho trobo molt escaient perquè hi ha una tradició arrelada en els segles de la seva cuina casolana. El que no trobo del tot encertat és importar aquest plat a altres municipis on la tradició d’aquest plat és gairebé inexistent. L’any passat vaig anar a Calafell i si analitzo la meva memòria en plan optimista puc afirmar que potser hi havia deu participants, la majoria dels quals eren d’una família a cavall d’Albinyana i El Vendrell. Aquest municipi costaner hauria de fer la seva versió amb el rosejat o altres plats més arrelats en el seu municipi. La riquesa és una virtut i potser al llarg de l’any aniríem descobrint altres menges dels nostres pares i avis que amb el pas del temps han quedat en l’oblit o en el record d’algun dels nostres avantpassats.
Un fet semblant passa amb el municipi d’Albinyana que l’any passat va celebrar la seva primera xatonada popular i el proper cap de setmana s’atreveix amb la segona i ho trobo molt bé, però a Albinyana de xató que jo sàpiga no se n’ha menjat mai, només en casos puntuals i per influència d’altres de família o amics d’altres municipis costaners. Ara, arran del renom que ha pres amb tot aquest muntatge de la Ruta del Xató, qui més qui menys n’ha menjat i inclòs s’ha atrevit fer-ne. Però és un plat totalment nou, però estic segur que hi altres àpats que podrien tenir el protagonisme que té el xató al Vendrell i segurament molta gent del poble també s’hi abocaria i aportaria les seves receptes passades de boca a orella al llarg del temps. No és que tots ens posem a fer xató i si ho fem, perquè no donem l’oportunitat a recuperar altres menges més típiques de casa nostra.
Fa uns pocs anys vaig llegir una carta en aquest DIARI del mestre xatonaire vendrellenc Jesús Trayner que venia a demanar, sinó recordo malament, que es poses una mena de control de qualitat en el món del xató dins els restaurants. Jo crec que té tota la raó del món, perquè he tingut l’oportunitat de menjar en alguns restaurants presumptament de prestigi uns plats que no tenen res a veure amb el xató del qual tots coneixem aproximadament la seva recepta. Tothom que vulgui pot tenir-ho dins la seva carta o menú, però hi hauria d’haver una mica de control per part d’alguna entitat encara que sigui cultural per diferenciar aquells llocs on realment compleixin amb unes condicions mínimes d’elaboració i presentació d’aquest plat. Un simple distintiu a la porta en seria la clau perquè quan un forani vulgui apreciar les qualitats d’aquesta recepta tan nostrada ho faci amb unes garanties bàsiques de què realment allò que té el plat és el xató que es promociona arreu del Penedès. Ara l’important no és que hi hagi 100 ó 300 restaurants a la Ruta sinó que els que hi hagi, sigui el xató que sigui ho faci amb uns criteris mínims de qualitat i s’assembli mínimament al gran protagonista d’aquest diumenge i d’altres que vénen al darrera. És pel bé de tots plegats. Quantitat si, però també uns mínims de qualitat.

Publicat el 30 de gener del 2009 al Diari del Baix Penedès