divendres, 5 de juny del 2009

Si voto o no voto, voto.

Si voto a un dels que surten, voto. Si voto i no voto els que surten, el meu vot va a un altre. Sinó voto no voto i algú també surt escollit. Si voto en blanc el vot anirà pel partit més votat. Què faig?

4 comentaris:

Laia Gomis ha dit...

Davant d'aquesta dialèctica, el meu consell és clar: anar a votar!!! És un gest que ens comporta molt poquet temps però a través de l'exercici del dret de sufragi posem el nostre granet de sorra per fer possible aquell projecte, aquelles idees que ens semblen més escaients per desenvolupar i fer progressar a la nostra societat.

Ara bé, aquesta és només la meva opinió, l'elecció és tota teva, si t'animes a anar a votar diumenge, tens temps des de les 9 del matí fins a les 20h!

Cordialment,

Laia

Sonia Mirambell ha dit...

Es com una paradoxa...

El desencís, el desengany ... instaurat a molts/es, però està clar per a mi, malgrat tot, vaig perquè tinc clar que s'ha de votar.

Anònim ha dit...

votí or not votí... that is the question!!!

Bruguers ha dit...

Jo aniré a votar, però la veritat és que veient, per molt que ens intentin enganyar tots els interessats, que el Parlament Europeu no és res més que una jubilació daurada o un "càstig" per haver-ho fet fatal en el país d'origen... quina credibilitat queda??
Una campanya electoral en la qual només s'han sentit burrades, a quina més grossa.
L'única veritat que he sentit és la que la "dreta" sempre vota i està unida, si volem alguna altra cosa ens toca anar a votar.
De fet el Parlament Europeu hauria d'ésser un òrgan important, no l'hortet i la xanxulleria que hi ha.
Quina mè!..