Aquest cap de setmana amb uns amics hem anat a Perpinyà. La ciutat és molt neta, bonica, ben cuidada. Ara gent que parlés català n'he trobat ben poca. Sort que feien una trobada de la Bressola que són les escoles bressol de la Catalunya nord que ensenyen català i allí encara s'hi vaig poder parlar alguna cosa, però a la resta res de res. Anglés si que el parla força gent però això del català està igual que le nivell d'anglès de la gent del Vendrell. Tot això del català a la Catalunya nord és una cosa més curiosa que real la veritat. Perpignan realment val la pena. Té els seus barris antics ben arregladets, la seva zona comercial molt guapa i uns jardins que ja voldria el Vendrell o Calafell que fossin seus. Tot això si, però de català res de res. Animu a la gent que està dins aquest món de la Bressola a què cotinuin treballant perquè hi ha molta feina a fer. Molta sort i endavant amb la vostra tasca. Tot el cap de setmana va estar molt animat allí al parc del Palau de Congresos, però el tema central del català encara queda molt molt per fer. Per cert, sort que els Laxen hi varem anar uns quants de naltres perquè a Perpignan no són gaire coneguts i va ser un concert en família. Al final la gent s'hi va apuntar, però no són gaire coneguts,la veritat. Temps al temps.
3 comentaris:
Temps al temps els laxn són molt bons i si nó els coneixen ells s'ho perden!
Perpinyà es una ciutat molt però que molt bonica i com dius tu tan debó tingeuessim el poble tan net com el tenen ells i els jardins tan nets.
jo era una de les esporadiques que va anar a perpigan
a mi el que em va agrada molt va ser la presencia de l'art als carrers, cafeteries, l'ambient de carrer que aquí s'esta perdent.
el concert si més no diferent!!
i com va dir una dona autoctona de la zona que vam coneixer sopant pk veniu aquí a veure el grup que és del vostre poble, què no toquen alla? jaja flipava
el proper podria ser a dublin i aquí fem turisme jeje
ptns
mts
jejejeje, calles con vida, límpios y con gente.
Aquí en la Comarca, en el Vendrell o en Calafell, donde sea, se nota la tensión, no sé como explicarlo, la dejadez, "l'ambient de carrer", ya lo han comentado. Me pasa siempre que salgo. Me fijo en cosas como la limpieza, y el ruido, y la tranquilidad......
Publica un comentari a l'entrada