Una de les experiències musicals més interessants que s’han fet a la comarca és el Track. Després d’alts i baixos al llarg en les sis edicions carrera s’ha pogut trobar una fórmula que funciona amb coses que es poden millorar i aquells antics obstacles que amb el temps s’ha anat superant i avui en dia ja formen part de la història. Fa uns quatre o cinc anys vaig estar present en una d’aquells concerts maratonians per escollir els finalistes del Track al parc Tabaris de Coma-ruga. Hi havia poc públic i la cosa semblava que no tenia gaire futur. Després d’uns anys amb força dubtes sobre el seu futur, l’any passat va saber enfilar un projecte nou i engrescador per a moltes persones que l’hem anat seguint setmana a setmana.
Quan l’organització em va demanar si volia formar part del jurat de la present edició, la veritat és que em va fer molta il·lusió perquè és una d’aquestes coses que no ens hem de deixar perdre a la comarca amb la implicació de moltes persones i entitats. Tenir una escola de música amb el nom de Pau Casals està molt bé. Està pendent d’una nova escola amb sales àmplies d’audició també és una cosa positiva. Gaudir d’un auditori com el de Sant Salvador amb el nom del mestre també és una iniciativa molt enriquidora que a tots ens beneficia. Però dins tot aquest entramat ens falta la segona fase, potser la podríem ubicar al mig entre un punt i un altre. Quan l’alumne o no d’aquesta centre musical ha acabat la seva formació musical i es vol dedicar a la seva gran passió que és la música. Llavors s’ha de buscar alguna plataforma per poder potenciar aquest nou artista dins el difícil mercat musical. Un espai que s’ha tornat molt més competitiu on les ganancies han disminuït considerablement. Ja fa uns pocs anys és molt fàcil i accessible a tothom no pagar ni un cèntim a canvi d’aconseguir un amplíssim ventall musical fruit de la creació i hores i diners perduts d’algú. És com si et volguessis construir una casa nova i anessis a internet i et poguessis baixar el teu projecte a canvi de cap aportació econòmica. Llavors aquest sector de professionals lliberals tindria les hores comptades excepte els més creatius. Aquests es guanyarien la vida escrivint articles a la premsa o donant conferències en universitats internacionals amb visió de futur.
Hi ha molts elements de la present edició del Track pel que fa al millor grup del Baix Penedès que són discutibles com per exemple que un membre pugui tocar en diferents grups o que intervinguin en algunes formacions intèrprets que tenen signat un contracte musical amb alguna discogràfica. També la mínima presència d’intèrprets del Baix Penedès en algunes formacions que van participar en aquesta fase del concurs. Són temes on tothom hi pot posar cullerada, però crec sincerament amb el temps que són coses que s’han d’anar polint fruit de la mateixa experiència que fan realitat aquest projecte. Un altre punt a tenir en compte és la idoneïtat del lloc dels concerts del Track, tant en la seva versió comarcal com la més àmplia. Aquest local escollit de les Matas ha estat força encertat, però en alguns moments s’ha quedat una mica petit, per la bona acollida d’aquesta proposta musical. Potser s’hauria de mirar un lloc més gran sense que caure en els perills dels pavellons esportius on la sonoritat no acostuma a ser gaire bona i massa cops queden bastant freds. Són temes que ara em resulten una mica trivials. El més important és que s’ha fet. No serà per l’excel·lent acollida que l’any vinent es pugui dubtar de fer-ne una nova edició. M’agradaria recordar aquí la gran tasca de totes les persones anònimes que s’han involucrat des del primer dia i han posat tota la seva empenta per arribar on s’ha arribat. No vull dir noms. Ànims per tots aquells que han participat en el concurs. Han gravat una maqueta i han treballat un projecte conjunt. Això és el més important. Hi ha dades de participació, hi ha guanyadors i altres que no tindran premi, però tots han posat el seu granet de sorra perquè el Vendrell i comarca tinguin una plataforma prou important arreu de Catalunya per a nous músics i artistes com Pau Casals i perquè no també Jaume Piñol, Jesús Rovira, Pemi Fortuny, Pemi Rovirosa, Oscar Argüelles entre molts altres.
Quan l’organització em va demanar si volia formar part del jurat de la present edició, la veritat és que em va fer molta il·lusió perquè és una d’aquestes coses que no ens hem de deixar perdre a la comarca amb la implicació de moltes persones i entitats. Tenir una escola de música amb el nom de Pau Casals està molt bé. Està pendent d’una nova escola amb sales àmplies d’audició també és una cosa positiva. Gaudir d’un auditori com el de Sant Salvador amb el nom del mestre també és una iniciativa molt enriquidora que a tots ens beneficia. Però dins tot aquest entramat ens falta la segona fase, potser la podríem ubicar al mig entre un punt i un altre. Quan l’alumne o no d’aquesta centre musical ha acabat la seva formació musical i es vol dedicar a la seva gran passió que és la música. Llavors s’ha de buscar alguna plataforma per poder potenciar aquest nou artista dins el difícil mercat musical. Un espai que s’ha tornat molt més competitiu on les ganancies han disminuït considerablement. Ja fa uns pocs anys és molt fàcil i accessible a tothom no pagar ni un cèntim a canvi d’aconseguir un amplíssim ventall musical fruit de la creació i hores i diners perduts d’algú. És com si et volguessis construir una casa nova i anessis a internet i et poguessis baixar el teu projecte a canvi de cap aportació econòmica. Llavors aquest sector de professionals lliberals tindria les hores comptades excepte els més creatius. Aquests es guanyarien la vida escrivint articles a la premsa o donant conferències en universitats internacionals amb visió de futur.
Hi ha molts elements de la present edició del Track pel que fa al millor grup del Baix Penedès que són discutibles com per exemple que un membre pugui tocar en diferents grups o que intervinguin en algunes formacions intèrprets que tenen signat un contracte musical amb alguna discogràfica. També la mínima presència d’intèrprets del Baix Penedès en algunes formacions que van participar en aquesta fase del concurs. Són temes on tothom hi pot posar cullerada, però crec sincerament amb el temps que són coses que s’han d’anar polint fruit de la mateixa experiència que fan realitat aquest projecte. Un altre punt a tenir en compte és la idoneïtat del lloc dels concerts del Track, tant en la seva versió comarcal com la més àmplia. Aquest local escollit de les Matas ha estat força encertat, però en alguns moments s’ha quedat una mica petit, per la bona acollida d’aquesta proposta musical. Potser s’hauria de mirar un lloc més gran sense que caure en els perills dels pavellons esportius on la sonoritat no acostuma a ser gaire bona i massa cops queden bastant freds. Són temes que ara em resulten una mica trivials. El més important és que s’ha fet. No serà per l’excel·lent acollida que l’any vinent es pugui dubtar de fer-ne una nova edició. M’agradaria recordar aquí la gran tasca de totes les persones anònimes que s’han involucrat des del primer dia i han posat tota la seva empenta per arribar on s’ha arribat. No vull dir noms. Ànims per tots aquells que han participat en el concurs. Han gravat una maqueta i han treballat un projecte conjunt. Això és el més important. Hi ha dades de participació, hi ha guanyadors i altres que no tindran premi, però tots han posat el seu granet de sorra perquè el Vendrell i comarca tinguin una plataforma prou important arreu de Catalunya per a nous músics i artistes com Pau Casals i perquè no també Jaume Piñol, Jesús Rovira, Pemi Fortuny, Pemi Rovirosa, Oscar Argüelles entre molts altres.
Publicat al Diari el 12 de juny del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada