El magnífic escenari de Vil·la Casals va acollir el passat 12 i 13 de juny les 2n jornades de la Penedesfera. Amics i amants penedesencs del món 2.0 es van reunir per parlar sobre diferents temes relacionats: el myspace, el futur dels mitjans de comunicació, la xarxa com a mitjà per sortir de la crisi, l’accés general de la banda ampla i altres coses. També es va parlar de política en una taula rodona anomenada “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”. Entre algunes de les conclusions que van sorgir al llarg d’aquest intens debat va ser la diferència entre la democràcia que és el que ha predominat en les acaballes del segle XX i la participació que són les noves tendències que de mica en mica s’han d’anar imposant en la nostra societat en aquest nou segle.
En la democràcia els electors voten. Els seus representants actuen segons un programa i unes necessitats abordades des d’un punt de vista de dreta, d’esquerre, nacionalista, radical i altres postures. La relació que existeix entre elector i elegit és minsa. Només cada 4 anys, davant les diferents comtesses electorals que es van succeint en el calendari. El polític durant aquest temps, fa i desfà sense tenir gaire en compte la voluntat popular. Les noves tendències del segle XXI aporten un nou fenomen: la participació i la interrelació entre aquests dos protagonistes en qualitat motors socials a través d’unes eines més o menys accessibles a tothom. La ciutadania en tot moment pot posar-se en contacte amb els seus representants a través d’uns mecanismes com poden ser les del món 2.0 com el facebook, blog, twitter, fins a diferents processos de participació més directe com les trobades o reunions per dissenyar el futur de la comarca o d’algun dels seus municipis o aspectes més concrets, com podia ser el CIM de l’interior del Baix Penedès. En aquest apartat també s’inclou la possibilitat que la ciutadania te de proposar la distribució d’algunes partides del pressupost municipal que algun ajuntament ha apuntat d’una forma tímida. Aquest és una mica tot aquest món 2.0 que va centrar els jornades de la Penedesfera però des d’un àmbit global. Una empenta a aquesta relació entre els usuaris a través d’aquestes eines i xarxes socials cada dia més utilitzades en el nostre món real. Una manera molt útil de captar diferents visions d’un mateix fet. Cada dia es parla més de la desvirtualització, terme que va aparèixer força vegades en aquests dos dies a Vil·la Casals. Un terme que explica quan descobreixes qui ha darrere d’un nom propi o artístic per passa una mica més desapercebut. Una experiència molt interessant quan et permet parlar amb una persones que fins ara només coneixies en el seu vessant virtual.
Aquí al Baix Penedès ja fa dies que hi ha una voluntat política d’integrar els electors en aquests processos que acullen votants i candidats, però els resultats pel que veig arreu de la comarca són bastant penosos. Es pot temptar a la gent a que s’involucri en tot aquest món de la participació en diferents camps. Però si realment l’única cosa que es pretén, com acostuma a passar, és tenir entretingudes un temps a les persones i pensant que algú realment els escoltarà o simplement per treure idees per omplir els programes dels cartells electorals d’algun partit en la propera cita amb les urnes val més que ho deixem estar. S’agafen aquests diners del pressupost i s’organitza un sopar popular amb un conjunt musical i tothom estarà més content. No cal perdre el temps en reunions infructuoses o pensar una estona en el futur del teu entorn quan només quatre privilegiats anònims tindran aquest honor. Utilitzar aquesta eina poques vegades i amb resultats clars pot resultar atractiu. Però quan això falla, s’haurà de recórrer un cop més als acòlits incondicionals de cada partit polític que seran els que hauran de complir amb aquest paper d’omplir les cadires buides per dissenyar el demà. Ells ja saben que serà per la causa, com fan quan han d’anar a mítings, conferències o altres esdeveniments que organitza el partit per tothom, però un cop més no crec que gaires més s’hi deixin caure. No és pot abusar massa de la bona fe de les persones. Encara som una comarca 0.0 perquè la immensa majoria dels nostres polítics no estan preparats per superar aquesta situació. És qüestió d’anys, de molts anys. Potser de massa anys encara.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juny de 2009
En la democràcia els electors voten. Els seus representants actuen segons un programa i unes necessitats abordades des d’un punt de vista de dreta, d’esquerre, nacionalista, radical i altres postures. La relació que existeix entre elector i elegit és minsa. Només cada 4 anys, davant les diferents comtesses electorals que es van succeint en el calendari. El polític durant aquest temps, fa i desfà sense tenir gaire en compte la voluntat popular. Les noves tendències del segle XXI aporten un nou fenomen: la participació i la interrelació entre aquests dos protagonistes en qualitat motors socials a través d’unes eines més o menys accessibles a tothom. La ciutadania en tot moment pot posar-se en contacte amb els seus representants a través d’uns mecanismes com poden ser les del món 2.0 com el facebook, blog, twitter, fins a diferents processos de participació més directe com les trobades o reunions per dissenyar el futur de la comarca o d’algun dels seus municipis o aspectes més concrets, com podia ser el CIM de l’interior del Baix Penedès. En aquest apartat també s’inclou la possibilitat que la ciutadania te de proposar la distribució d’algunes partides del pressupost municipal que algun ajuntament ha apuntat d’una forma tímida. Aquest és una mica tot aquest món 2.0 que va centrar els jornades de la Penedesfera però des d’un àmbit global. Una empenta a aquesta relació entre els usuaris a través d’aquestes eines i xarxes socials cada dia més utilitzades en el nostre món real. Una manera molt útil de captar diferents visions d’un mateix fet. Cada dia es parla més de la desvirtualització, terme que va aparèixer força vegades en aquests dos dies a Vil·la Casals. Un terme que explica quan descobreixes qui ha darrere d’un nom propi o artístic per passa una mica més desapercebut. Una experiència molt interessant quan et permet parlar amb una persones que fins ara només coneixies en el seu vessant virtual.
Aquí al Baix Penedès ja fa dies que hi ha una voluntat política d’integrar els electors en aquests processos que acullen votants i candidats, però els resultats pel que veig arreu de la comarca són bastant penosos. Es pot temptar a la gent a que s’involucri en tot aquest món de la participació en diferents camps. Però si realment l’única cosa que es pretén, com acostuma a passar, és tenir entretingudes un temps a les persones i pensant que algú realment els escoltarà o simplement per treure idees per omplir els programes dels cartells electorals d’algun partit en la propera cita amb les urnes val més que ho deixem estar. S’agafen aquests diners del pressupost i s’organitza un sopar popular amb un conjunt musical i tothom estarà més content. No cal perdre el temps en reunions infructuoses o pensar una estona en el futur del teu entorn quan només quatre privilegiats anònims tindran aquest honor. Utilitzar aquesta eina poques vegades i amb resultats clars pot resultar atractiu. Però quan això falla, s’haurà de recórrer un cop més als acòlits incondicionals de cada partit polític que seran els que hauran de complir amb aquest paper d’omplir les cadires buides per dissenyar el demà. Ells ja saben que serà per la causa, com fan quan han d’anar a mítings, conferències o altres esdeveniments que organitza el partit per tothom, però un cop més no crec que gaires més s’hi deixin caure. No és pot abusar massa de la bona fe de les persones. Encara som una comarca 0.0 perquè la immensa majoria dels nostres polítics no estan preparats per superar aquesta situació. És qüestió d’anys, de molts anys. Potser de massa anys encara.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juny de 2009
1 comentari:
Sota el meu punt de vista ho has calcat !, hi passen de puntetes, per quedar be...
Canviar "les coses" mai ha estat fàcil, és qüestió de voluntat i temps!.
Felicitats!.
Publica un comentari a l'entrada