En el món fantàstic de Yupi tots hi guanyem inclòs els que no es presenten. Ningú hi pot perdre. S’organitzen unes eleccions europees en un diumenge de juny amb bon temps per anar a la platja, encara que la temperatura de l’aigua no fa gaire aconsellable el bany. En la primera ocasió que els ofereix la petita pantalla, tots els polítics surten somrients pels bons resultats aconseguits sigui quina sigui al resposta de les urnes. Es treu el cava es brinda amb tots els presents. Contents i satisfets com a premi per la bona resposta d’una estudiada campanya electoral. Uns perquè guanyen votants encara que s’hagin quedat a la meitat dels guanyadors, els altres perquè encara que hagin perdut vots han doblat en paperetes al segon partit en la lluita ferotge de la democràcia. Altres perquè tot i el descens de votants han mantingut la seva representació política que és el que realment sembla que interessava. Ni rastre de la paraula fracàs o decepció amb la possibilitat que això comporta per repassar els motius que han provocat aquest sotrac en la confiança popular. Visca l’optimisme i l’eufòria electoral per tirar endavant en les nostres vides i en els nostres projectes vitals.
Hem arribat a un nivell d’abstenció general força preocupant. El Vendrell amb un 66,36%, Calafell 68,55 i el Montmell s’enfilava a un 70,75%. Unes dades prou significatives Aquest fet si que ha generat algun petit comentari per part de la classe política, però l’important és que tots hagin guanyat en alguna cosa. En aquests moments de crisi, desacceleració, situació econòmica especial es necessària que apliquem aquesta bona dosis d’optimisme per fer front a les situacions adverses que se’ns presentin en la nostra realitat de cada dia. La culpa no la tenen els nostres manaires ni els grans capitals que no han sabut ni han volgut resoldre una situació econòmica global força preocupant. La culpa és totalment nostra per no saber gaudir d’aquests moments tan esplèndids que ens brinden
Si el món laboral ens ha deixat aparcats en el difícil món de l’atur. No passa res. Ens apuntem en algun curs per aprendre coses noves que fins ara no havíem tingut l’oportunitat per manca de temps liure. El problema de tot això és que ara la majoria de gent per diferents raons, està força preparada. No estem davant d’una manca de formació de la gent aturada, sinó tot el contrari, senzillament falten llocs de treball perquè s’han destruït. El que passa és que dels pocs llocs que podem trobar al mercat laboral, un nombre molt considerable ofereixen uns salaris molt baixos. Al final, tot procés et pot resultar com un curs gratis de comptabilitat a la llar aplicat.
Els sectors públics cada dia són més febles i amb menys aportacions públiques. S’inventen nous plans cada canvi de legislatura però no se’n recorden de dotar-los pressupostàriament. Llavors la cosa fa figa. Només cal pensar en la Llei de la Dependència que afecta a molta gent. Una mesura com una altra per potenciar la nostra paciència i esperit de supervivència.
En un àmbit més local, el fet creuar o estacionar al Vendrell o Calafell cada dia costa una mica més. Però la finalitat d’aquesta mesura no és res més que de mica en mica anem coneixen els petits racons del municipi. Aquells indrets mig amagats que mai ens haguéssim atrevit a creuar per iniciativa pròpia. Els polítics realment estan per això. Fomentar que tots coneguem àmpliament tots els secrets del municipi. Mentre busques estacionament descobreixes nous emplaçaments. Mentre estàs parat a la carretera de Valls per un col·lapse circulatori pots conèixer aspectes nous en l’arquitectura d’uns edificis o simplement veure nous establiments que fins fa poc ens eren totalment desconeguts. Una mica de promoció comercial que també ens convé. Ja posen força zones blaves perquè no s’hi val anar pel centre. S’han de buscar nous espais.
Petits detalls que ens conviden a passejar pel passeig marítim de Calafell, en comptes de fer-ho un diumenge per la tarda quan no hi hagi sardanes a la Rambla del Vendrell. Són mesures fruit d’un llarg estudi i treball d’investigació dels polítics per aconseguir una societat més sostenible i igualitària. La majoria de gent ja ho sap i per això ni es plantegen això d’anar al cor del Vendrell. Agafen el cotxe i a Calafell hi falta gent. Al Vendrell sempre ens quedarà una estació de tren que en qualsevol moment podem tornar-la als titulars dels mitjans de comunicació. Encara que la retoquin una mica sempre quedarà el seu esperit grotesc. Potser algun dia la televisió pública Cubana ens demana rodar-hi alguna sèrie local sense que es noti que les imatges no estan enregistrades en aquell llunyà país del Carib. Tots hi guanyem en aquest món de Yupi que ens acull.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de juny del 2009
Hem arribat a un nivell d’abstenció general força preocupant. El Vendrell amb un 66,36%, Calafell 68,55 i el Montmell s’enfilava a un 70,75%. Unes dades prou significatives Aquest fet si que ha generat algun petit comentari per part de la classe política, però l’important és que tots hagin guanyat en alguna cosa. En aquests moments de crisi, desacceleració, situació econòmica especial es necessària que apliquem aquesta bona dosis d’optimisme per fer front a les situacions adverses que se’ns presentin en la nostra realitat de cada dia. La culpa no la tenen els nostres manaires ni els grans capitals que no han sabut ni han volgut resoldre una situació econòmica global força preocupant. La culpa és totalment nostra per no saber gaudir d’aquests moments tan esplèndids que ens brinden
Si el món laboral ens ha deixat aparcats en el difícil món de l’atur. No passa res. Ens apuntem en algun curs per aprendre coses noves que fins ara no havíem tingut l’oportunitat per manca de temps liure. El problema de tot això és que ara la majoria de gent per diferents raons, està força preparada. No estem davant d’una manca de formació de la gent aturada, sinó tot el contrari, senzillament falten llocs de treball perquè s’han destruït. El que passa és que dels pocs llocs que podem trobar al mercat laboral, un nombre molt considerable ofereixen uns salaris molt baixos. Al final, tot procés et pot resultar com un curs gratis de comptabilitat a la llar aplicat.
Els sectors públics cada dia són més febles i amb menys aportacions públiques. S’inventen nous plans cada canvi de legislatura però no se’n recorden de dotar-los pressupostàriament. Llavors la cosa fa figa. Només cal pensar en la Llei de la Dependència que afecta a molta gent. Una mesura com una altra per potenciar la nostra paciència i esperit de supervivència.
En un àmbit més local, el fet creuar o estacionar al Vendrell o Calafell cada dia costa una mica més. Però la finalitat d’aquesta mesura no és res més que de mica en mica anem coneixen els petits racons del municipi. Aquells indrets mig amagats que mai ens haguéssim atrevit a creuar per iniciativa pròpia. Els polítics realment estan per això. Fomentar que tots coneguem àmpliament tots els secrets del municipi. Mentre busques estacionament descobreixes nous emplaçaments. Mentre estàs parat a la carretera de Valls per un col·lapse circulatori pots conèixer aspectes nous en l’arquitectura d’uns edificis o simplement veure nous establiments que fins fa poc ens eren totalment desconeguts. Una mica de promoció comercial que també ens convé. Ja posen força zones blaves perquè no s’hi val anar pel centre. S’han de buscar nous espais.
Petits detalls que ens conviden a passejar pel passeig marítim de Calafell, en comptes de fer-ho un diumenge per la tarda quan no hi hagi sardanes a la Rambla del Vendrell. Són mesures fruit d’un llarg estudi i treball d’investigació dels polítics per aconseguir una societat més sostenible i igualitària. La majoria de gent ja ho sap i per això ni es plantegen això d’anar al cor del Vendrell. Agafen el cotxe i a Calafell hi falta gent. Al Vendrell sempre ens quedarà una estació de tren que en qualsevol moment podem tornar-la als titulars dels mitjans de comunicació. Encara que la retoquin una mica sempre quedarà el seu esperit grotesc. Potser algun dia la televisió pública Cubana ens demana rodar-hi alguna sèrie local sense que es noti que les imatges no estan enregistrades en aquell llunyà país del Carib. Tots hi guanyem en aquest món de Yupi que ens acull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada