Dinars de feina camuflats en el calendari, no cal esperar Nadal ni una jubilació, sinó simplement un dia normal, pim pam. Un agafa reserva taula i allí una reunió entre plats, riures, gots i històries vàries. Potser no és una manera d'arreglar el món, però la gent que ho havia de fer no ho fa, llavors a nosaltres només ens queda passar una bona estona fora del nostre ambit diari. Són petits detalls amb què la vida ens obsequia de tant en tant per demostrar que no cal anar gaire lluny per passar una bona estona, ni gastar gaires diners, ni fer grans descobriments, ni esperar el Nadal. Simplement deixar-se anar i gaudir del moment, de la gent sense mòbils ni històries vàries. Gràcies a tots els que ho heu fet avui possible.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada