En aquest país a la nostra generació nascuda entre els any 60 i 70 ens van
preparar psicològicament per tenir dues
alternatives a la vida per aquells que no decidien entrar de ben jove en el
mercat laboral. Les opcions a mig i llarg termini consistien en fer una carrera
o treballar d’auxiliar administratiu en algun despatx amb aire condicionat.
Realment quan jo era més jove i estava cursant ensenyament mitjà aquesta
especialització de la formació professional era la que gaudia de més alumnes. Aquí al Vendrell hi havia un
parell de centres on es podia cursar. Calafell també oferia aquesta
possibilitat. Aquesta fornada de joves estudiants, la majoria noies van a
passar a esdevenir peces bàsiques d’oficines públiques i privades. Amb aquests
estudis tan podies acabar venent pisos
a turistes com fent de secretària d’un regidor amb la sana voluntat de fer un
municipi sostenible. Aquestes noves professionals tenien en la mecanografia,
una de les assignatures més complicades de la seva formació,. La implantació
dels ordinadors va fer més lleugera aquesta espina del programa formatiu.
La majoria trobaven feina quan encara aquesta fita era accessible per aquelles persones que volien treballar.
Aquesta bonança inicial també els ha passat factura. Algunes d’aquestes han
vist com les seves trajectòries professionals es van veure frenades amb un
salari congelat o, simplement al carrer per tancament fruit d’una acumulació de
resultats negatius de l’empresa. Altres, amb més visió de futur, van aprofitar
els horaris intensius per fer una llicenciatura i ascendir dins l’empresa o
almenys estar preparades per poder gestionar més àmbits i competències dins el
negoci.
En els nous temps aquestes professionals han anat perdent poder per
l’augment dels llicenciats en ciències econòmiques i similars que de mica en
mica els hi han anat copant els seus llocs de treball. Les noves tendències del
món del treball passen per estar en possessió d’un màster i un postgrau amb un
contracte de d’auxiliar administratiu, però desenvolupant les feines
corresponents a la titulació universitària corresponent. La competitivitat de
la societat moderna ha imposat aquesta mena situació totalment injusta. Però a
la fi i el cap sempre predomina aquella frase lapidària tan reiterada que
darrera teu hi ha una corrua de gent que ho esperen amb ànsies i sense
protestar.
Si dones un cop d’ull als auxiliars administratius de l’administració
pública veuràs que la gran majoria realitzen tasques administratives fins i tot
de tècnics. En temes molt concrets, amb un parell de cursos de la Diputació i
unes fotocòpies grapades en forma en forma llibret amb la normativa vigent els
poden permetre esdevenir autèntiques especialistes en el tema. El problema ve
donat quan per les limitacions d’aquests mètodes rutinaris i per la falta d’un criteri tècnic objectiu donat
per una formació específica han de
creuar una línia per atendre uns casos especials. És aquí quan les
administracions han de recórrer als tècnics titulats per solventar els
problemes més enrevessats. Alguns cops entre l’experiència de l’auxiliar i els
coneixements de l’especialista en qüestió es poden resoldre amb bons resultats
alguns interrogants que ni un ni l’altre ho podrien fer a títol individual.
Per les administracions públiques els hi anava com anell al dit jugar amb
aquestes peces tan sensibles de l’escala professional. Si haguessin substituït
aquests treballadors per tècnics, aquests darrers haguessin resultats mal
pagats perquè el seu salari hagués estat, a priori, un xic més elevat que el de
l’auxiliar. Però aquests tècnics accidentals de pa sucat amb oli gaudien de
complements a la nòmina amb denominacions tan bucòliques com
polivàlencies o cap d’administració que els afegia uns pocs euros més al mes
que agraïen seriosament amb la seva manca de discrepància amb els manaires de
torn que sabien que sempre tenien a la seva disposició. En canvi potser els
tècnics d’escola s’haguessin negat a acceptar algunes propostes que portaven
l’aigua una mica tèrbola. Era una mena el pacte del cocodril quan aquest que li
ofereix als ocells poder netejar el menjar atrapat a la seva dentadura mentre
reposa al sol amb la boca ben oberta.
Si aquests auxiliars no gaudeixen de la plaça fixa o la tenen amb uns quants
complements que sumaven al cap del mes, tot anava sobre rodes i tots contents i
enganyats.
Tot aquesta mena de pacte es va acabant. Encara que hi ha molts
administratius amb importants responsabilitats que tot i fer tasques com
autèntics administratius només estan reconeguts com auxiliars. Tot depèn de les
arrels familiars, contactes i amb qui vagis a esmorzar. En els darrers anys els
tècnics s’han anat afegint a l’organigrama municipal per cobrir les places
d’aquests auxiliars especialitzats. Hi ha consistoris que encara no s’han posat
les piles. Encara fan un ús excessiu d’aquests auxiliars en substitució de tècnics
qualificats, però el temps acabarà posant les coses al seu lloc, encara que la
crisis ha estat una bona excusa per moure només les fitxes més interessades. Article publicat a l'EixDiari a partir dle dia 21 d'abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada