No som res. De petit la societat ens fa tenir por de tot. Nosaltres no som ningú. Sempre necessitem algú que ens aprovi les coses i algú que ens digui que hem de fer. Nosaltres som formiguetes que seguim el rastre dels nostres líders espirituals. Les esglésies són autèntiques càmares per tenir contenta i enganyada a la gent mentre esperen la resurrecció a la fi dels dies mentre gasten la seva vida preparant la mort. Quan aquesta arriba ja és massa tard per començar de nou. Llavors no podem dir que tot allò era mentida. Pel que queda, doncs endavant i fins el dia final. La societat també provoca en naltres una sensació de culpabilitat prou important que perquèquan tirem un paper a terra, ens mana que ens delatem davant dels altres per no tenir una taca a la nostra consciència. Mentre els que ens han de perdonar han dilapidat els diners que no són seus, però es creuen importants i els hi devem obediència eterna. Costa molt de sortir d'aquest rol de poca cosa davant qualsevol amb una mica de jeta que et fa creure que realment no ets ningú. Per això els qui tenen morro triomfen en una societat de massa dèbils mentals. Però de mica en mica que tot es una gran mentida. Llavors et treus la carcassa i dius aquí estic jo perquè arribat i endavant. La vida continua.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada