Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 28 de maig del 2013

Un excés de "Casalitis" al Vendrell






El Vendrell fa dies que viu una mena de psicosis col·lectiva que se centra principalment en la figura de Pau Casals i del venerat orgue. En realitat la seva amplitud no és molt extensa, però estem parlant del moll de l’os de certs cercles influents del municipi. Hem d’anar amb molta cura.  Aquest fenomen social d’inspiració musical ja fa dies que el veig que està en plena eufòria. L’altre dia vaig comprovar que havia superat uns límits que jo considero acceptables amb calçador incorporat. Hem de tenir clar que hem de donar a conèixer els nostres genis i les nostres figures il·lustres perquè ens serveixin de model a l’hora que també constitueixen un pol d’atracció turística. La gràcia de tot això és saber dosificar aquesta galeria de personatges i elements turístics del nostre municipi. Ho hem de fer en mesura i saber jugar amb tot el que tenim a l’hora de vendre el nostre producte aquí i fora. Després de veure imatges de l’autobús que va ser un dels eixos de la presentació del nou producte d’activitat turística, comercial i cultural del Vendrell que va tenir lloc el passat dia 18 al Vendrell vaig decidir mostrar la meva humil opinió. No és que sigui ni la millor, ni la pitjor, simplement aporto la meva sincera opinió sobre aquesta nova imatge del Vendrell sobre quatre rodes. Una tasca que haurien de fer altres persones en una societat amb gran pes de les xarxes socials. Llavors entre tots es podria aconseguir una aproximació a l’objectivitat que sembla tan important en el nostre dia a dia. Anem per feina, en les tres parts hàbilment decorades d’aquest vehicle comprovar plenament destacat aquest vendrellenc universal. També es pot admirar en la zona central una imatge de l’orgue barroc de l’església del Vendrell. Evidentment no hi falta un trosset de platja. Fer promoció del Mestre és una cosa que ens honora i ho hem de fer sempre que ens sigui possible, però correm el risc d’abusar de la figura i deixar altres punts i personatges del municipi fora del tinter per aquest excés de Pau Casals que tot hi tenir molt de relleu, tenim altres coses que hem de promocionar i donar conèixer arreu. Primer de tot, com a punt de partida, hem de conèixer que és allò que més atrau del Vendrell. Agafeu un bolígraf i una llibreta i aneu a donar un tomb per les platges i pel centre de la vila i veureu quin és el resultat. Alguns si que us respondran que se senten atrets per la figura de Casals. Queda molt més elegant i culte que no pas, hem vingut aquí perquè ens han dit que les platges estan molt ben cuidades i els preus són més econòmics que a Sitges o  Salou. A més estem més ben comunicats de Barcelona, Lleida o Saragossa, entre d’altres.  A moltes persones els agrada apostar pels valors segurs que vesteixen de cara a la galeria.  No és veritat que a tothom en els seus moments d’oci li agradi el cinema i llegir. Potser el primer encara és veritat, però la segona part, en massa casos és un efecte col·lateral del fenomen  Sant Jordi. És qüestió de fer una petita enquesta i podem saber quins són aquells punts forts del municipi.
En honor al a veritat, he de dir que aquesta campanya d’aquest nou producte de sensibilització on intervé el CIT, l’Ajuntament del Vendrell i altres empreses públiques  i ciutadans anònims està molt ben pensada i és una manera d’apropar les dues parts del Vendrell que massa cops semblen antagòniques. Fruit duna campanya distorsionada d’uns quants anys enrere molts encara es pregunten si el Vendrell té platges i on està l’Ajuntament de Coma-ruga. De mica ja ens atrevim a vendre tot el paquet municipal junt. La gent ja comença a ubicar l’Estació de Sant Vicenç de Calders. M’agradaria que aquest autobus de promoció també tingués un lloc pels castells, fires i similars, productes de la terra, pels balls populars, per la nostra rica gastronomia, per les festes dels barris, per les botigues i moltes coses més. Evidentment estaríem parlant d’una mena de puzzle gegant que podria produir molta confusió a la gent, però fet amb gràcia i apostant per un mostreig més ampli i més modern seria molt més adequat que aquesta imatge més propi d’altres entitats locals centrades al voltant de l’orgue i de Pau Casals que no pas una promoció turística global que inclou cellers, museus, gastronomia i establiments comercials entre d’altres. Ens hem d’actualitzar i ser conscients que algú si que ve al Vendrell pel Pau Casals, però tenim molts altres atractius. Només cal veure algun personal que ens ve a visitar i tindrem clar que molts no crec ni que coneguin qui era aquest personatge que il·lustra aquest vehicle. Una mica de varietat perquè realment pugui representar una imatge real del Vendrell. Pau Casals, sí, però no ho és tot.  Prefereixo no parlar del cartell guanyador de festa major de la localitat que em sembla més proper a un final de curs d’escola de primària  a una festa major de municipi de més de 37.000 habitants. Però no tinc res a dir sobre la sobirania popular. Per aprofitar la feina ja feta,  proposo que aquest decorat autobús que acabi representant alguna entitat del Vendrell al voltant de Pau Casals o de l’orgue, però que ho faci com a Vendrell turístic queda un xic  tendenciós, ens hem deixat massa coses al tinter. Article publicat a l'Eixdiari a partir del dia 25 de maig del 2013