La nena que no volia sortir a la foto sempre es posava al darrere de tot perquè ella no es creia important. Ella s'amagava davant les persones que sempre volen sortir a la foto. Ella en silenci buscant alguna excusa efectiva es posava en en lloc que no es veies. Ella era estimada per moltes persones i molts ulls la buscaven, però ella seguia fidel a la seva línia de no estar a la primera linia. No s'alimentava de protagonisme ni es valorava pel nombre de fotos on sortia. Ella estava satisfeta perquè tenia els seus amics que no fallaven. Ella reia satisfeta perquè en el seu racó amagat havia creuat mirades complices amb les seves amigues de sempre i totes juntes havien fet que el concert hagues sortit rodó. Per la porta del darrera i sense fer soroll, mentre l'altra gent van aprofitar per saludar a la gent que es creu important i ocupa càrrecs importants i té amics importants. Com ha de ser, en silenci i la feina molt ben feta.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada