Encetem una nova frase i li busquem un subjecte. La paraula la trobem però és massa quiet. Un verb i anem a pels complements que mai ens poden fer despistar del que és important a la frase. Un punt i seguit i mires al costat. Llavors un altre punt i seguit fins a construir el segur paràgraf. El text es fa pesat. Comences a llegir entre línies fins que necessites un punt i a part. Llavores en un punt i a part ja hi poses parèntesis per matitzar la realitat. Amagues els somnis en parentisis i en cometes. Però segueixes la frase, cada cop fa servir més els punts i comes i les comes. Els silencies els espais. Les frases innconexes i els punts. Endavant. Les metafores, els dobles sentits. Els missatges ocults. La majoria de gent no t'enten, però qui t'ha d'entendre ja ho sap el que escrius. Aquesta és la vida. Aqeust és el camí. La màgia del llenguatge que ens uneix en una sol vehicle apte per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada