dijous, 16 de maig del 2013

En el silenci de l'anonimat

Hi ha persones que necessiten estar a primera fila i col·leccionar càrrec com aquell qui reuneix joies de bijuteria barata dins un armari bonic perquè tothom ho vegi. Persones que per sobre de tot són elles i al seu costat la resta. Persones que sense calcular les conseqüències ni les responsabilitats s'apunten a mil històries encara que després no hi vagin. Només per figurar. El problema que el dia per ells també té 24 hores. Altres s'amaguen en el silenci de l'anonimat i com a petites formigues fan mil coses com una cosa normal i sense donar importància. Persones que mai tindran un càrrec que superi el president d'escala per rotació. En són moltes i el silenci i la discrecció són alguns dels seus pilars bàsics. Jo em quedo amb aquestes formiguetes perquè fan que el més normal sigui una gran experiència. A les altres cauen en el pou de l'oblit després d'una glòria temporal.