Hi ha persones que necessiten estar a primera fila i col·leccionar càrrec com aquell qui reuneix joies de bijuteria barata dins un armari bonic perquè tothom ho vegi. Persones que per sobre de tot són elles i al seu costat la resta. Persones que sense calcular les conseqüències ni les responsabilitats s'apunten a mil històries encara que després no hi vagin. Només per figurar. El problema que el dia per ells també té 24 hores. Altres s'amaguen en el silenci de l'anonimat i com a petites formigues fan mil coses com una cosa normal i sense donar importància. Persones que mai tindran un càrrec que superi el president d'escala per rotació. En són moltes i el silenci i la discrecció són alguns dels seus pilars bàsics. Jo em quedo amb aquestes formiguetes perquè fan que el més normal sigui una gran experiència. A les altres cauen en el pou de l'oblit després d'una glòria temporal.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada