Un dels problemes del Vendrell comú a altres municipis similars, és el preu
dels lloguers dels locals comercials. Una barrera privativa que llença per
terra a moltes persones la possibilitat de poder plantar un negoci en els llocs
més cèntrics. Alguns més arriscats s’atreveixen amb aquest salt mortal al buit,
però al cap de pocs dies ja trobes penjat un cartell a la façana amb les
lletres tan populars com es ven o es traspassa. Els temps que corren ja no
tenen res a veure com els de fa quatre dies que amb qualsevol cosa que
muntessis tenies les garrofes assegurades, en especial a l’estiu. Ara per ara
entre la situació adversa i la multiplicitat de la competència el risc a fer
aigües és molt elevat. Des dels poders públics és pot fer ben cosa per ajudar a
aquest pas sigui més sostenible. Hi ha propostes com subvencions i ajudes
públiques destinades a aquests emprenedors són vàlides, però les finances
públiques, ara per ara, no estan per permetre’s aquests luxes econòmics. Hi ha
altres mesures que poden atemptar contra la llibertat, la propietat privada i
altres valors que de tant en tant surten als mitjans de comunicació i que
semblen inherents a la nostra condició humana. No sempre han estat prou entesos
com és mereixen. Molts cops són víctimes d’aquesta comercialització i adulteració
dels grans valors de la nostra societat com democràcia, transparència i
igualtat, que molts cops ens els vénen passats per la més vulgar manipulació.
Estaríem parlant d’imposar unes taxes municipals als locals ubicats en vies
claus que tinguessin les portes tancades durant un temps prudencial. Una mesura
que aixecaria moltes queixes dels seus propietaris. Una resposta popular faria molt complicat perquè es pugui arribar
a aplicar. No són mesures que agradin als polítics. Al Vendrell fa un parell
d’anys va sorgir un web on s’ajudava a buscar locals comercials al centre de la
vila intentant posar en contacte els seus propietaris amb els seus llogaters en
potència. No sé quin va ser el resultat segons dades oficials. Només cal veure
que és el que tenim per la zona centre i en podem treure unes conclusions prou
evidents de la seva efectivitat real.
Entre les dues propostes aparentment oposades per activar aquest assumpte podem cercar un punt mig. S’hauria de
fer algun tipus de reducció en l’IBI o similar per ajudar a què la gent llogui
els locals comercials del Vendrell i exigeixi uns preus raonables en relació en
el municipi on viu, en la zona on està i en la situació econòmica que estem
vivint. Hi ha propietaris que encara no ha acabat d’entendre que val més cobrar
cada més una quantitat fixa encara que no sigui per viure de renda que no pas
començar amb uns grans ingressos que s’aniran esfumant a mesura que la realitat
es vagi apoderant d’aquestes pretensions inicials.
El problema de tot plegat són els afortunats que han vist com els seus
locals comercials han caigut en les mans d’una entitat bancària o d’una cadena
comercial que aparentment no tenen cap problema per satisfer aquestes
quantitats fora d’òrbita. Realitat que no té res a veure amb aquells nous que
volen provar sort en la gestió de la seva pròpia empresa. Al final, tots hi
perdem perquè l’oferta comercial acaba caient massa cops en mans de xinesos o
paquistanesos que són juntament amb els abans esmentats els únics que poden fer
front a aquests preus elevats. Evidentment que als propietaris d’aquests locals
ja els està prou bé que sota casa seva hi hagi un basar xinès en comptes d’una
botiga de cortines a càrrec d’un parell d’emprenedors locals. Després ens
queixem, però a l’hora de la veritat el que val són els ingressos mensuals. La
resta són teories que només s’han d’aplicar als altres i no pas als nostres
casos.
Aquest és un dels punts febles del Vendrell com també passa en altres llocs
similars, però aquí tenim uns costums que costen de superar tot i el pas del
temps. Aquesta podria ser una forma d’activar el Vendrell i dotar la vila d’una
oferta comercial com és mereix. Cada dia sigui menys justificable anar a altre
municipi a realitzar les compres. Quan aquesta situació passi a la història és
normal que aquests preus s’actualitzin. Ara per ara, posem una mica de seny i
fem que tothom es pugui guanyar la vida, tant els propietaris que comptaran amb
un ingrés addicionals com els nous emprenedors que tindran una oportunitat de
temptejar el mercat noves aventures comercials. La resta, possibles compradors,
també se’n veuran beneficiats. Entre tots farem país i vila. Aquest és un dels
reptes que entre tots hem de superar per tirar el municipi endavant. Article publicat a l'Eixdiari a partir del dia 5 de maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada