Una de les coses boniques que m'han passat a la vida és que he tingut uns bons puntals de referència. La gràcia és sempre tenir persones que hi puguis confiar perquè saps que et diuen la veritat encara que a vegades et faci mal, pero amb el temps es una inversió de futur i es necessari i bàsic. Sempre tenim uns punts que a vegades son polítics i a vegades religiosos i a vegades ens deixem influenciar per gent poc clara. La gràcia de tot plegat es trobar gent a la vida que t'ompli que tingui coses a dir persones que encara que no les vegis gaire i no tinguis gaire contacte. Hi ha persones que t'aporten moltes coses i hi ha persones que son molt negatives i t'ensenyen el que no has de fer. Però des de fa un parell d'anys he trobat persones molt entranyables que m'han ensenyat moltes coses i que estimo molt. Algunes s'han anat quedant pel camí pero se que estan alli, esperant a què la vida ens faci coincidir. Casualitats de la vida m'han portat a angelets en forma humana que m'ajuden a tocar les estrelles sense deixar els peus de terra. A vegades m'han aportat sorpreses molt positives perquè son persones timides que s'han redescobert i han ofert una altra vessant de la seva manera de ser que tenien amagades dins els seus silencis no compartits. Un altre dels meus punts de referència és la musica. Grups com els Laxen i els Planetas han servit per fer la meva banda sonora. Pel que fa a llibres, hem quedo amb la filosofia del Principito i de la poesia de Pablo Neruda i com algú va dir 1990 "Queremos seguir la ruta de la estrella contigo". Passo de salvar el món. Passo d'un món millor, em quedo amb els moments bonics de la vida, intentarem sortejar els dolents i sempre endavant disposat a equivocar-me per aprendre moltes coses. Gràcies a tots per estar allí en primera o segona fila o només molt de tant en tant, però sou la xispa d'aquest viatge a Ítaca que espero acabar molt tard i amb el vaixell molt ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada