A Valls fan calçots i al Vendrell xató. A partir d'avui dia 29 de gener del 2014 ja ho podem agermanar. Una inaguració feta amb alevosia i nocturnidad perquè només ho devien saber quatre per evitar que els pagesos hi anessin a tocar la moral. Avui m'ha dit un pagès afectat que li han de donar 35.000 euros de les terres expropiades. A part de pagar-li el preu més barato no està ni posat ni als pressupostos que li hagin de tornar. Potser ho cobraran amb la jubilació dels seus fills. Ves a saber. Aquesta C51 és una carretera que no és molt utilitzada perquè les nostres relacions amb Valls són escaduseres, però sempre hi ha gent que hi treballa i tothom algun dia l'agafa per anar més amunt. Més econòmic hagues estat deixar la carretera vella i posar gratis l'autopista, però com som així de xulos i tenim peles per segons que doncs hem fet una gran obra que ha de durar uns quants anys. Llarga vida a la carretera que ha estat l'alegria per molts persones que hi han d'anar a sovint. La rubiola o el coll de Santa Cristina ja no és el que era i en menys temps podem arribar més aviat. De pas podem agermanar-nos amb Valls, una vila que tenim a la vora que sempre hem passat per alt, però que està allí perquè molts dels seus veïns han de venir a les nostres platges. Seria més interessant un maridatge entre xató i calçots que altres agermanaments amb ciutats de l'altra punta. Benvinguda a la nova carretera.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada