Encara no hi havia anat cap any i enguany em picava el cuquet d'anar a Valls a una de les festes populars que tenim a la vora amb més participació. Doncs aprofitant l'antic traçat de la C-51 i una part del nou en mitja hora i pijo estàvem a Valls. No entenc perquè encara no obren aquest tros de la via que sembla que ja està més que acabada. Què esperaran? Hem aparcat lluny del centre i toca anar a peu com mana la tradició. Estava tot ple de gent de totes les edats i a l'entrada es podien veure un munt de busos estacionats que portaven gent a l'esdeveniment. Estava tot ple ple de gent. Tot motl ben aprofitat. No hi faltava una rambla amb paradetes de tot tipus, artistes que venien les seves obres, restaurants amb les seves parades. Evidentment castells i altres bèsties festives de la localitat. Estava tot ple. Molt ben organitzat. Per 8 euros podies provar 12 calçots, una mica de salsa, vi i una taronja. Un preu molt assequible. Es podien veure visitatnts de totes les nacionalitats mirant curiosos tot allò que succeïa. Evidentment es repartia informació sobre la festa i de record, podries pendre salsa de xató, pitet i altres productes de la terra. S'ha de dir que feia un dia esplèndid, molt diferent dels dels dies anteriors. Una gran festa amb molta gent per tot arreu i gaudint de la jornada en diferents indrets on no hi faltaven alguns comerços oberts per aprofitar la gernació que hi havia. És un dels esdeveniments que s'ha de veure a part del concurs de calçots que és la nota curiosa, però realment Valls i la seva calçotada té un poder de convocatòria impressionant. M'ha recordat la fira de Nadal de Canyelles que també estava plena fins a la bandera. Crec que tercer del concurs de menjar calçots ha quedat un xicot de l'Arboç i el segon premi de conreu de calçots se l'ha emportat el Jaume Solé de la Juncosa del Montmell. Una de les coses que fa gran un concurs com el de menjadors de calçots és que la majoria de gent era de fora. Això vol dir alguna cosa.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada