Li Wong, alcalde del Vendrell

En les xarxes socials està agafant empenta el perfil d’un vendrellenc que s’identifica com a xinès i català, però amb  nacionalitat espanyola  que aspira a conquerir l’alcaldia de la capital del Baix Penedès. Entre els trets biogràfics afirma que va estudiar periodisme a Madrid. Treballa en un basar xinès i  té una filla. Ell es mostra com a cohesionador de la vila, no racista, innovador, bilingüe ( Castellà, català)i disposat a tirar endavant un projecte polítics. Com a curiositat, anuncia que volen piular en japonès per arribar a les 15 famílies nipones establertes al Vendrell. No hi falten al·lusions al discurs recent del president del CIT sobre basars xinesos i manifesta que vol impulsar la creació de tres basars xinesos al municipi en el proper mes de febrer. 

Per tot això, afirma que  compta amb els vots dels 529 compatriotes fidels que donaran al seu suport a la seva candidatura. Entre les dades objectives d’aquest curiós piulador s’ha de dir que té 27 seguidors i ell segueix a unes 190 persones. Només ha realitzat un centenar de twitts.

Potser és una broma sense més transcendència, però tal com està la situació al Vendrell, a les urnes  podria aportar resultats molt curiosos. Davant d’un govern de concentració  amb 4 partits que menen  els seus regidors en una sola direcció deixant les seves diferències sota l’estora. Una oposició que navega per móns alternatius i que després de buscar la responsabilitat de tot en els immigrants no ha sabut actualitzar-se a les  tendències dels nous temps. Un deute municipal que pesa com una llosa en el present i futur del municipi limitant excessivament qualsevol actuació que no sigui un manteniment pur i simple. Un nivell d’atur al municipi que ens situa en els més alts de Catalunya i un fracàs escolar que també és un factor molt preocupant. Aquestes dades a part de ser molt recurrents per omplir articles d’opinió i entrevistes als mitjans de comunicació dóna la casualitat que reflecteixen una realitat palpable d’una vila concreta. Només falta veure les persones que busquen el pa de cada dia en els contenidors i les necessitats que mostren entitats com Càritas i Creu Roja que vetllen per aquestes persones amb risc d’exclusió social. Una classe política amb més de 30 anys que estan a la poltrona i que no han mostrat gaire interès perquè pugi gent nova en llocs destacats. S’ha de reconèixer que si que és veuen noves cares, però sempre sota l’estret control dels de tota la vida sense gaires oportunitats per generar noves sinèrgies.. Un altre element són les lectures i seguiment de blogs com les 4 fonts que s’han dedicat a dibuixar un panorama diferent al que  ens volen vendre des dels estaments oficials.  A la gent del Vendrell no li agrada gaire escriure i són pocs els qui ho fem, però pel nombre de visites n’hi ha un gran nombre  que si que els hi agrada donar un cop d’ull a tots aquests fòrums socials. Tot això unit a una situació incòmoda dels grans partits a nivell català i espanyol. Un CiU que va perdent pistonada i un PSC que viu una dura lluita interna quan el país li ha demanat que es posicioni en el tema de la consulta.

Tot això no deixen de ser un cúmul de senyals que a les properes eleccions del 2015 hi poden haver sorpreses molt inesperades. No oblidem la temuda nova normativa del Govern Central que amenaça entre altres coses amb una reforma de la Llei Electoral i del nombre de regidors per municipi i de competències

En aquest panorama incert s’ha de dir que en les darreres eleccions de  l’any 2011 amb un cens de 25.032 només van votar un total de 13.234 que representa un 52,87%. El Vendrell ara per ara no pateix grans moviments demogràfics. Si la normativa vigent no canvia i la participació és similar amb uns 700 vots segurament es podria aconseguir un representant al consistori. (JpV) en va aconseguir 697. Depèn de la combinació de les forces polítics un representant pot marcar un color polític o pot ser totalment prescindible si hi ha un pacte a diferents bandes com l’actual legislatura. Però fins aquesta legislatura, el consistori no anava per aquest costat i un regidor podria marcar una majoria de govern.

Evidentment veure un xinès com a alcalde seria, a priori, tot un xoc, però totes les possibilitats estan obertes d’aquí a un any  i mig en un panorama realment incert on ni les enquestes, ni  les estadístiques hi tenen gaire a dir.

Dins  l’apatia  general existent en aquest món, si sorgís un candidat asiàtic amb una estructura ben muntada encara que no sigui capaç de convèncer a ningú, però la gent ja està farta de promeses sense complir, bones intencions, paraules buides i de temes que fan més fumera que altra cosa podria aconseguir un resultat que li permetés entrar dins el consistori vendrellenc  i fer una carrera meteòrica com el partit de l’oposició actual que ha pujat com l’escuma sense suar gaire.  Segurament les botifarres, els concerts, les festes infantils, els globus, bosses de la compra,  i altres detalls podrien fer molt més que no pas grans conferències sobre el futur de la vila en un moment no permet ni sortir un centímetre de la via marcada tal com està el panorama actual. Molta sort  Li Wong que està causant furor a les xarxes socials del Vendrell. Potser avui ets un simple perfil de twitter, però el dia de demà pots treure el son a molts rivals que tenen  por de perdre un status privilegiat. Esperarem nous capítols d’aquest xinès que com la resta de compatriotes segurament se sap moure sense fer gaire soroll, però controlant perfectament el medi on habita. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari, A l'Eixdiari a partir del 24 de gener del 2014.