En molts municipis per miracles de la vida cada any acostumes a pagar una
mica més d’impostos i taxes i a canvi, reps
menys prestacions. Durant uns
anys aquí pagàvem una part ínfima del cost de molts serveis que el polític de
torn ens premiava a canvi del seu vot. Com tot, aquestes bones intencions eren
insostenibles. Ara ens toca pagar tota aquest generositat que hem gaudit els
darrers anys. Evidentment tot això passa en un molt mal moment. Som menys els
qui paguem i més les despeses. Fa deu
anys que ningú preveia que tot aquesta bombolla màgica algun dia s’acabaria i
tocaríem de peus terra com estem fent.
Pagar una quantitat més o menys elevada d’impostos és una cosa que té la
seva importància relativa. Si jo pago 1.400 euros a la tresoreria pública i em
puc permetre el luxe de no tenir ni alarma, ni pagar de la meva butxaca una
mútua sanitària privada, ni haver de destinar una part dels meus ingressos a
l’ensenyament de la canalla és pot considerar que és una bona inversió. A més a
més si tinc el carrer net, el fanal de casa em crema assíduament i
l’escombriaire em dóna cada dia els bons dies quan porto el gos a passejar.
Estic pagant força diners, però realment tinc un molt bon servei que m’estalvia
de destinar una part dels meus recursos a cobrir les mancances dels serves
públics. A més a més, quan truco a la policia al cap de no res els tinc a casa
o l’aigua corrent té uns nivells de calç raonables que no m’obliga a netejar
cada dos per tres la caldera de l’aigua. Tenint en compte que el dia que hagi
de pagar el peatge per anar a Barcelona o el bitllet de tren em costi a un preu
assumible. Si jo pago aquests impostos i tinc encara que sigui a un preu
raonable a una bona oferta de teatre, música, espectacles familiars i altres jo
sóc una persona que crec que estan molt ben destinats els meus 1.400 euros
anuals. En trec un molt bon partit i em sento satisfet.
No cal dir que l’hora pel metge especialista el tinc com a molt tard al cap
d’una setmana.
El problema és quan pago 899 euros i em toca cobrir de la meva butxaca tot
aquests mancances de neteja, sanitat, educació, seguretat , entre d’altres
coses al final de l’any resulta em resulta molt més car. Perquè moltes coses que les he de posar de la meva butxaca
i em resulten molt més cares que no pas si estan incloses un servei públic. Les
entitats públiques estan amb uns números vermells considerables i ja no poden
oferir aquestes atencions als seus conciutadans. A part de tot això important,
no oblidem altres temes més secundaris. Si la programació a la meva localitat
està sota mínims i per veure qualsevol cosa haig d’anar a una altra ciutat
doncs el cost que he d’abonar al final de comptes resulta molt més elevat. A l’estiu música de tot tipus a dojo a
diferents municipis de la comarca, però no només de Mozart i els Manel viu
l’home.
Als polítics els hi agrada dir que aquí al Baix Penedès som uns
privilegiats. Resulta que paguem menys que Sitges, Vilanova i Vilafranca, però
ja m’agradaria pagar més i tenir els serveis que tenen allà. Només cal donar un
tomb per aquestes ciutats. A primera vista ja es pot veure les petites
diferències entre aquestes viles que tot i compartir l’àmbit Penedès, en
algunes coses sembla que estem a les antípodes. Evidentment no tota la culpa és
de la classe política, però si que hi tenen molt a veure per haver posat en
practica aquesta falsa bonhomia amb els seus ciutadans que a mesura que passen
els anys es va veient amb més claredat que no ha estat més que una autèntica
presa de pèl en tota regla. Però clar els vots són els vots.
Una altre dels aspectes que alguns d’aquests ajuntaments tenen en compte és
els descomptes que fan als seus ciutadans si paguen alguns dels seus
impostos en uns períodes concrets com a
principis d’anys. Ajuntaments com Vilanova i la Geltrú t’ofereix un 5%
descompte si et treus de sobre les càrregues impositives municipals a principis
de l’exercici. Afavorir l’aparició de nous establiments amb reduccions i
ajornaments del calendari impositiu per donar una mica d’alenada a l’obrir la
porta del nous emprenedors. Tenim un nou problema al cap del carrer que va
creixent amb força i empenta arran de
la situació actual Fins ara tot era
molt fàcil, però en alguns municipis com Vendrell, Calafell i Cunit ja hi ha
pisos ocupats. ¿Si no fas front a les teves obligacions amb la hisenda pública
que et pot passar sinó tens res de res? Abans un recàrrec i endavant, però quan
no hi ha res de res. En definitiva menys contribuents per més despesa. Esperem
els nous capítols. Article publicat al Diari del Baix Penedès a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 17 de gener del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada