Campions vendrellencs

A vegades la realitat et presenta herois o persones que són capaces de trencar la rutina i fer alguna cosa ben diferent a la que feien fins ara. Un és el cas del Tomà Cuadrado de la Vinacoteca del Vendrell que ha decidit saltar el toll i treballar en un negoci molt més gran que la seva farmàcia del Vendrell. Molta sort, Tomàs. Altre personatge és un jove funcionari sense hipoteca, sense vincles amb una feina presuntament estable com és la del funcionari avui en dia. No m'extranyaria que un dia d'aquests ens convertim com molts banquers que tot i semblar que tenien el pa per sempre molts han hagut de sortir per peteneras. Doncs el nostre heroi ha demanat una excedència i d'aquí poc comença un curs de maquinista de tren a Madrid. Ha deixat la feina, de moment, sempre pot tornar com més trigui més li pot costar perquè la reserva de plaça ja no és tan segura, però algo queda si hi ha voluntat. Ell cansat de fer cada dia el mateix ha decidit fer realitat el seu somni i anar a Madrid. Si xuta potser el trobarem un dia portant un AVE i sinó va bé, doncs ja sap com és la seva feina i anar fent per arribar a cap de més i poder anar al cine algun cop. Realment la decissió d'aquesta persona m'ha sorprès, persona discreta, més aviat tímida. Ha dit prou i s'ha liat la manta i endavant. Doncs si senyor. Enhorabona. On estàs ja saps que faràs el 25 de febrer del 2043, siguem o no independents. És el moment de fer realitat els teus somnis i sinó benvingut a la rutina que ja saps com és. Aquesta és la història de dos campions de la nostra societat que han fet un pas endavant com tants altres l'han fet obligats per la situació actual. Ells tenien la vida més o menys presumptament assegurada i s'han tirat a la piscina. Molta sort. Aquí estem i espero que el camí sempre vagi endavant.