A l’ombra del gran
minaret s’arreplegaven desenes de cotxes de gamma alta que assistien a la
inauguració del nou temple construït amb diners provinents dels Països de
l’Arabia feliç. Una data molt esperada pels milers de musulmans que en els
darrers tres segles s’havien anat instal·lant paulatinamente en aquests nous
territoris conquerits als cristians en els darrers segles. Una greu pèrdua molt
després d’un periode de decadència provocada per una important crisis europea
que es va originar a principis del segle XX.
En ple segle XXV al
AlVendrell es es podien comptar tres mesquites. La primera ubicada en la part
antiga del municipi on es van aposentar els primers seguidors de Mahoma. La
seva fundación data de principis del segle XXI. Més endavant es va construir
una més moderna a la zona escolar, on abans s’hi havia instal·lat un complex
esportiu que amb la pèrdua de socis i usuaris va acabar tancant les portes per
reconvertir-se en un important centre religiós. No gaire lluny d’aquest punt s’aixecava
el cementiri musulmà de la localitat en un lloc tranquil del municipi. L’antiga
església barroca va ser aprofitada per bastir una madrassa, respectant el seu
campanar i la figura de l’angel que en el seu cim. Es va conservar l’orgue que
va patir una important i costosa restauració a principis del segle XX. L’antic
ajuntament del Vendrell va formar part d’aquesta nova instal·lació educativa
per on passaven la gran majoria de joves de la població
El Vendrell en els
darrers anys havia incorporat un important nucli de població dedicat bàsicament
a les pistes d’esquí artificials que s’havien construït recentment en la zona
del Pla de Mar. Un gran inversió que va realitzar un família saudita enamorada
del clima penedesenc. En aquest complex esportiu de 300.0000 metres quadrats es
poden practicar diferents esports relacionats amb l’esquí. No hi pot faltar un
gran centre comercial amb les principals marques d’arreu del món on es pot
comprar des d’un Ferrari fins a una nova creació dels hereus del Custo AlVendrell,
un descendent del modista lleidatà que va fer furor a la seva època.
Des del port de Sant
Salvador arriben cada dia centenars de visitants amb creuers de tor arreu.
Aquest nou equipament esportiu va substituir el de Coma-ruga que amb el pas
dels anys es va derruir totalment i es va aprofitar els seus materials per
aixecar aquest nou equipament esportiu i comercial.
Tot i gaudir d’un
remarcable creixement demogràfic en els darrers segles amb una població que
supera amb escreix els 1.000.0000 d’habitants. El pas del temps ha trastocat
alguns dels límits de la comarca. Coma-ruga va aconseguir la seva desitjada
independència juntament amb l’antic barri del Francàs. Per la seva banda, Sant Salvador va mantenir la seva
fidelitat al seu cap nucli inicial. Per altra banda el Vendrell va poder
recuperar dins els seus límits algunes parts importants de Sant Oliva com la
urbanització Sant Jordi i les Pedreres.
El nou consistori
estava instal·lat en una àmplia zona del Matà, al costat de l’antiga carretera
de Sant Salvador. Els responsables de portar aquest consistori formaven part
d’empreses que segons la seva aportación en el pressupost municipal tenien més
capacitat de decisió que altres. La majoria eren d’origen àrab, però no hi
faltaven ni les xineses, ni les indígenes que encara conservaven alguna part de
la seva fortuna.
Un edifici nou, modern amb un ampli pàrquing
gratuït per facilitar l’accés als seus veïns. L’antic hospital es va convertir
en un CAP per antendre les necessitats hospitalàries del territori. Evidentment que en aquesta societat del
benestar que feia uns segles que permetia anar a escola, al metge, entre
d’altres serveis públics feia dècades que s’havia acabat. Ara cadascú tenia
contractada una assegurança que cobria aquests serveis bàsics. Era d’obligada
subscripció i segons quin servei contractaves podies arribar a gaudir de més o
menys serveis.
Dins aquest important
nucli de població no hi faltaven els barris d’alres creences o procedències.
Era prou conegut el barri cristià al costat mateix de la nova madrassa on hi
vivien un centenar de practicants que gaudien d’un petit temple que des de feia
segles estava regentat per la família
Mercader. Dins la contrada no hi faltava un barri xinès atapeït de petits
comerços, basars i restaurants regentat per originaris d’aquest país que ja ni
tan sols sabien parlar la llengua dels ancestres, però que havia format un grup
homegeni amb llaços de sang entre els seus membres.
A part de les manifestacions religioses que marcava el calendari es
conservaven les festes del barri que eren organitzades per cada barriada de la
localitat, tenint en compte que les més concorregudes eren les de la part
cristiana amb una tradició més que centenària. Els altres barris es van anar
incorporant i durant 15 dies hi havia a cada barriada festa diària per gaudi de
tothom. Ja ningú parlava de la Fira que a principis del segle XXI va anar
perdent pes fins a morir d’inanició. Era molt important l’associacionisme dins
la societat. Els més importants eren
els castellers amb tres colles al municipi que en les seves jornades més
importants aixecaven construccions de 10 pisos. Pel que fa al bestiari es
comptava amb 40 animals de foc i 37 de festius que arreplegaven un ampli
ventall del seus semblants vius. El darrer havia estat el burro català que es
va poder recuperar d’una pàgina web descatalogada que havien trobat per la
xarxa, però que ja feia dies que s’havien perdut els seus exemplars de carn i
os. Evidentment ja no depeniem d’Espanya, ara érem un Regne de Taifa independent juntament amb la part de Catalunya que anava des de Sitges fins a
Tortosa arribant fins a Fraga controlats en certa manera per Qatar que tenia la
seva capital a Montblanch. No cal dir que la nova inauguració de la nova
mesquita per a 4.000 fidels amb separació per a homes i dones va ser una gran
fita històrica. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diarii Baix Penedès Diari a partir del 22/4/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada