Els polítics estan pensant
que tothom es preocupa pel seu programa, pel que diuen i que diran. Pendents
del seus companys de candidatura, atents als seus vestis, a les seves mirades,
a la seva conduca entre públic, a les seves aparicions públiques, al seu
discurs mediàtic, etc.
La majoria de gent acostuma a
obviar tot això. Un fenomen que es multiplica a mesura que ens acostem a la
data senyalada de les eleccions. Al principi de la precampanya encara fa una
mica de gràcia, però a mesura que passen els dies, els ciutadans cansats de
sentir el mateix es van tornant sords a aquest missatge que ataca per terra,
mar i aire.
Al final, només es mouen els
fídels de cada partit que compleixen amb el que diu el guió. La resta de gent
ja està farta de la propaganda a la tele, de cada dia que puja la persiana
perquè entri l’aire veure la mateixa cara penjada en un fanal amb uns retocs
que sembla que acabi de fer la primera comunió. Ja saturat de veure els
principals informatius i que estiguin la majoria de temps parlant de l’agenda
dels principals candidats, perquè clarament els que no tenen representación
pública els obvien automáticamente. Tot seguit quan acaba el temps, tens uns
minuts de la mateixa història amb les mateixes cares, els mateixos missatges i
la música que ja fa dies que cansa.
Són moltes les persones qui
consulten a una altra de confiança a qui ha de votar. Llavors aquest
interlocutor li farà un petit resum de la seva visió sobre el panorama
electoral. No hi ha més. Queden records de refrescs, entrepans de butifarra,
pernil, dolços que durant aquestes setmanes es va servint per acontentar al
votant. No hi faltaran banderes, slogans i papers on el nostre candidat hi
figurarà al davant seguit dels seus acòlits oficials.
Els més espavilats, aquells que ja estan de retorn de tot plegat estan
pensant com generar vots nuls originals. Això
d’agafar una papereta i tatxar algun de la llista ja està prou vist, posar-hi
tippex també. S’han de buscar nous mètodes perquè després algú s’en faci ressò
mentre tu estiguis a casa gaudint d’aquells moments de glòria anònima, tot i
que sempre ho pots posar a la xarxa dient que tu ha estat aquell, però potser
que hi hagi algun imitador. Això és una cosa que mai es pot saber realment.
En aquests eleccions si fa un
bon dia però no el suficient per estar tot el dia a la platja, no juga el Barça
i no és un dia de pont per anar a fer una escapada a Andorra pot arribar a
votar un 50 % dels electors. Unes xifres esplèndides al costat de la
participació americana que nosaltres superem amb escreix.
Ara per ara i fins que algun
il·luminat no ho arregli, tothom gaudeix del mateix valor en el seu vot. Potser
d’aquí un temps apareix algun messíes per dir que només poden votar unes
persones amb uns trets especials que això de la soberania popular no és bo per
ningú. Ja
s’anirà veient amb el temps. De moment, les coses són d’aquesta manera i esperem que es mantinguin i que s’arreglin
altres coses que afavoreixin que tots els partits es presentin a les
convocatòries electorals amb igualtat de drets i no pas com ara que n’hi ha uns
que sempre surten amb avantatge sobre la resta. La culpa la té un sistema pervers que beneficia els de sempre i de
retruc margina la resta. Llavors tenim la llei d’Hont que acaba de perfilar
aquest interès dels quatre de sempre per no perder poder dins el pastis global.
Dins tot aquest batibull
electoral hi ha electors que voten a les persones, especialment a les
municipals i altres opten per fer-ho al partit.
Alguns dels votants ni tant
sols saben en qui han dipositat la seva confiança perquè tota la vida ha donat
suport a uns colors i a unes sigles.
En els seus programes ens
voldran arreglar el món, però ningú parla de la realitat de cada municipi, del
seu endeutament, de les seves obligacions financeres i urbanístiques. Uns
circumstàncies que limiten molt la seva capacitat de maniobra i que en massa
casos obliga a total llibertat per pagar el rebut de la llum i poca cosa més. Els miracles ja els hem viscut fins ara
i es poden comprovar quan veiem la munió de castells de foc que ens tenen
reservats per les dates de més calitja. Però per la gent que no mira enlaire
també tenen l’oportunitat de mirar el terra i anar sortejant fanals en voreres
estretes i altres sorpreses que la realitat ens té deparats.
Un dia que els guanyadors
sortiran als balcó dient que la sobirania popular els hi ha donat el suport per
afrontar un nou repte polític. En realitat només un 20% de la població en el
millor dels casos els ha donat suport, la resta de la gent ha triat altres
opcions o simplement ha optat per no votar. Hem de tenir en compte que votar en
blanc és una bajanada perquè encara que després surtin a les estadístiques
només serveix per afavorir al partit més votat per la resta. La gràcia és votar
nul i llavors a part de no afavorir ningú tens l’oportuntitat de donar el teu
toc personal a la cita electoral. Evidentment que passarà per alt per la
majoria i no tindràs ni focus ni llums davant el teu perfil físic, però és un
moment de glòria que ningú et pot robar. Aprofita. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 15 d'abril del 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada