Els Laxen són una part molt important de la meva vida, no cal dir que la meva banda sonora. Som de la meva generació i anava amb el Pemi Rovirosa a classe. Al llarg de la meva vida els he seguit a vegades més que menys, però darrerament he anat a molt concerts i al seu voltant hem creat com una mena de club de fans, en el sentit més sa de la paraula, que compartim estones, converses, concerts, sopars i comentaris sobre els seus protagonistes. Són gent de casa nostra que tenen la màgia de fer-nos en els seus concert una gran teràpia on durant unes dues hores ens passen tots els mals. És fantàstic per molts motius perquè tenim un element en comú i ajuntem un parell de generacions dels que van començar fa temps i dels nouvinguts al grup. Alguns marxen, altres vénen, però sempre estem els de sempre allí al seu costat. Hi ha gent que els apassiona el futbol, el mus o la fórmula 1. Jo sóc molt feliç amb els laxen i la seva música. A més els tenim molt més propers. L'altre dia en el concert de la Lira que el Jimmy va dedicar una cançó a la segona planta de l'Ajuntament ens va fer caure la llagrimeta a tots els qui estàvem allí. Gràcies per aquest peti però gran detall i per tants altres petits detalls al llarg dels anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada