Els Laxen són una part molt important de la meva vida, no cal dir que la meva banda sonora. Som de la meva generació i anava amb el Pemi Rovirosa a classe. Al llarg de la meva vida els he seguit a vegades més que menys, però darrerament he anat a molt concerts i al seu voltant hem creat com una mena de club de fans, en el sentit més sa de la paraula, que compartim estones, converses, concerts, sopars i comentaris sobre els seus protagonistes. Són gent de casa nostra que tenen la màgia de fer-nos en els seus concert una gran teràpia on durant unes dues hores ens passen tots els mals. És fantàstic per molts motius perquè tenim un element en comú i ajuntem un parell de generacions dels que van començar fa temps i dels nouvinguts al grup. Alguns marxen, altres vénen, però sempre estem els de sempre allí al seu costat. Hi ha gent que els apassiona el futbol, el mus o la fórmula 1. Jo sóc molt feliç amb els laxen i la seva música. A més els tenim molt més propers. L'altre dia en el concert de la Lira que el Jimmy va dedicar una cançó a la segona planta de l'Ajuntament ens va fer caure la llagrimeta a tots els qui estàvem allí. Gràcies per aquest peti però gran detall i per tants altres petits detalls al llarg dels anys.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada