El Joan era una
persona que no li agradava la política, ni mai havia pensat dedicar-s’hi. Un dia
al llevar-se de llit va plantejar-se el per què no? Llavors va començar a
buscar amics, coneguts i membres d’altres partits que havien quedat desencisats
de la seva experiència en aquest camp.
Poc a poc va anar
configurant el seu projecte proper a la gent. Ell reclamava eliminar les
subcontratacions d’empreses. Si actualment hi havia dues parts: entre
l’administrat i l’administració, a partir d’ara n’hi hauria tres amb la
presència de l’empresa concessionària. Encara que la resta de partits afirmaven
ben segur que era beneficiós per tothom, el Joan no es cansava de dir que no
estem parlant de cap entitat sense ànim de lucre. Totes les empreses han de
treure benefici de la seva gestió, que la gent borres del cap aquesta imatge
solidària de les empreses que es feien càrrec dels nous serveis. Ell escrivia en
els seus articles: és una gran falsedat i que tots els contribuents acabaríem
pagant aquest presumpte caire solidari. Una gran mentida que els usuaris ja
havien captat prou amb un augment de les tarifes i conseqüentment una pitjor
gestió del servei.
El Joan de parlava ni
de sostenibilitat, ni del dret a decidir, ni estructures d’estat, ni tenia la
gosadia de fer comparacions ridícules amb altres municipis amb un nivell de
vida que superava amb escreix la seva localitat. El Joan defensava els més
febles de l’estructura social però no amb una política heretada del mètode de
les almoines repartint menjar i diners. Ell seguia els nous processos de
creació de treball i potenciar que cadascú pugui trobar el seu lloc de treball.
Ell tenia coneixement que la gent volia treballar, per això la gràcia era anar
a cercar noves empreses que donin feina
als veïns. Per això s’ha de donar formació i preparació per facilitar el seu
accés. Evidentment sermpe hi hauria
gent que quedaria fora d’aquest cercle, però intentaria que fossin els mínims.
Per aquests continuaria amb les ajudes, però vetllaria perquè els polígons
Industrials s’anessin omplint de contingut.
Sabia que el turisme
de sol i platja ja feia anys que havia quedat superat i treballar en noves
rutes per les muntanyes i aprofitant el potencia enològic de la comarca.
Treballava amb nous camps amb noves idees que resultaven temptadores per un
ampli sector de clients potencials que oferia la comarca.
En la seva llista
apostaria per persones de diferents àmbits, edat, nuclis urbans que poguessin
compartir un projecte de futur unitari.
Un
demà ple de realitats tangibles. Evidentment
tenia molt clar que fer un recinte firal per acollir les fires que tenim
actualment és una cosa absurda. Evidentment primer treballaria per potenciar
les nostres amb productes i gent del país que potser no arribarien al nivell
d’altres anys, però això és un dada sense més importància. Ens hem de potenciar
a nosaltres mateixos, però també deixant una porta oberta als de fora, però que
sempre presentem en primer terme la nostra imatge i no pas la zones que no ens
corresponen.
En Joan anava a
esmorzar un cop a la setmana amb els veïns de diferents barris, per conèixer la
problemàtica de cada zona. Ja feia dies que havia deixat una mica de banda els
seus amics de sempre i ara havia de prendre el pols al seu municipi que ell
tenia entre ment.
Evidentment anava a
comprar als comerços del municipi escoltava dissimuladament les converses sobre
la seva localitat al seu pas.
El nostre Joan no
prometia miracles, ni feina per tothom, només vetllaria per tenir un poble
millor per tots aguantant el tipus amb unes festes populars adaptades a unes necessitats
reals del municipi on tothom hi pugues prendre part i no pas les que
corresponen a unes finances fermes i consolidades per no perdre cap vot.
En Joan no ha promès
a ningú en concret cap salari sucós si arriba al poder. Ell creu que aquests
que juguen a aquestes cartes no són amics sinó simplement aprofitats que el
sistema tolera en perjudici de la resta que fan la seva feina en silenci.
En Joan té molt clar
que ell no és ni de dretes ni d’esquerres, ni catalanista ni espanyolista.
Aquests conceptes estan fora del seu abast. Cada dia ha de fer funciona una
màquina de la millor manera possible per atendre i tenir cobertes totes les
necessitats dels seus veïns on tothom és igual i no hi ha diferències segons de
quina casa sigui i en quin barri visquis. El Joan ho provarà un cop i sinó
funciona ho deixarà per a un altra. Aquesta és l’oportunitat que un dia va somiar,
però no li vol prendre a un altre que potser també ha compartit aquest somni
amb el nostre protagonista.
El Joan és senzill,
ja té la foto triada amb una camisa a quadres i sense corbata ni similar. La
majoria de dies de l’any va vestit amb aquest perfil, per tant és d’aquesta
manera com s’ha de presentar, proper al poble i no pas com si fos un marcià
important. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir dle dia 8 d'abril del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada