Ens hem de creure amb els
ulls clucs que guanyarà el millor. Si la sobirania resideix en el poble i
aquest escull un candidat sobre la resta vol dir que aquest té més seguidors
que els seus rivals. A vegades s’han signat documents entre els diferents caps
de llista per consensuar que el candidat més votat sigui alcalde. Aquí al
Vendrell aquest exercici de pseudemocràcia interessada no s’ha portat a terme
en aquest cursa electoral perquè algunes tenen molt clar qui guanyarà, encara que no ho vulguin
reconèixer en públic. Segurament el
resultat d’aquest pacte no seria del seu gust. En el fons, també és democràcia
i sobirania popular unir la resta de formacions en un pacte per desbancar el
que ha registrat més vots.
De la llista, n’hi ha per triar
i remenar. Estan els que representen els vendrellencs de tota la vida de la
carretera de Valls a la Riera de la Bisbal amb persones molt actives dins
l’associacionisme local. Després estan els que es fan anomenar progressistes
amb cares totalment renovades amb un representativitat d’altres zones i
col·lectivitats del Vendrell. Després estan els que al darrer moment van sortir
del partit de govern, una mica per marcar posició al costat de formacions més
independentistes. També han integrat regidors d’altres localitats de la comarca
que han acabat a la capital per presentar-se a la capital perquè les
retribucions són més optimistes.
Després estan els que crec
qui segurament heretaran molt de moviment independentista català que ha tingut
en els darrers 3 Onze de Setembre uns clars exemples d’un gran poder de
convocatòria a la via pública. Alguns dels seus seguidors obviamente votaran
altres propostes electorals, però aquest
color independentista es pot beneficiar d’aquesta majoria que guarda l’estelada
a l’armari o la penja al balcó. Després
estan els derivats de les forces més espanyolistes que han creat una marca que
ara per ara està de moda. És el que es porta i està vivint una bona època tal
com s’ha pogut veure a les eleccions andaluses.
Després a l’altre costat
tenim una coalició d’esquerres amb gent nova, però amb candidats que és el
tercer cop que concurren a les municipals, però que fins ara sempre s’han
quedat més o menys lluny de les portes. Ara proven sort. Després hi ha el vot
d’esquerra que promou la inclosio de número 3 d’un veí d’origen àrab per
atreure aquest vot amb altres mesures relacionades amb aquest línia política.
Després estan els que fa un any estaven en les primeres posicions de
l’actualitat, però a mesura que passa el temps es van desinflant aquí com arreu
d’Espanya.
Per acabar hi ha els únics que han fet d’oposició al Vendrell
durant aquests darrers 4 anys. Un partit que ha anat creixent a marxes forçades
en les darrers eleccions. Ell ha anat fent política marcant un camí que pot
agradar o no, la resta han anat darrera desmentint moltes de les seves
afirmacions i donant una propaganda gratuïta a aquesta formació que repeteixen
en bloc tots els seus càrrecs electes actuals.
Al Vendrell és un lloc on pot
passar de tot. Hi ha estadístiques fetes sobre el resultat electoral que es pot
donar, per tothom calla perquè sembla que les conclusions obtingudes no
interessen a la majoria. Tot sembla apuntar que l’actual partit en l’oposició
aconseguiria un nou record de regidors, però es quedaria curt a l’hora de
formar un govern de majoria absoluta. Llavors, tot apunta que la majoria de
partits restants tornarien a fer un pacte per unir esforços per aconseguir una
majoria estable al consistori. Alguns segurament regidors no participaran
d’aquest pacte de govern i altres es poden vendre per un plat de llentilles.
El Vendrell és una localitat
molt complicada. Molt dispersa, sense cap motor econòmic que impulsi l’economia
amb una taxa d’atur molt preocupant que arriba al voltant del 30%. La gent jove
ha de marxar a altres localitats a guanyar-se les garrofes perquè aquí el
present i el futur per la gran majoria no és gaire optimista. Amb unes arques
municipals que pateixen greument els excessos dels darrers anys.. Això limita molt la capacitat de maniobra dels propers
governants a reduir al màxim la inversió i anar pagant el rebut de la llum i
poca cosa més i a pagar interessos com déu mana.
Durant la campanya es pot
parlar d’indpendentisme, d’anar a Flandes a buscar empreses per instal.lar-se
aquí a la comarca. Es pot parlar de participación cituadana, de reglaments
variats sobre l’estat de la vila i mil coses més, però tots o la majoria
intentaran passar de puntetes pels grans problemes reals del municipi. No
interessa mullar-se perquè hem d’anar a buscar tots els vots dels diferents
nuclis i nivells socials. El dia després ens vindran amb un pacte amb com a mínim
11 regidors i endavant 4 anys més i aquí
no passa res. Vindran els càrrecs de confiança dels diferents partits i endavant. La vida continúa i tornem a començar. A per la propera
que està a la tardor on també poden passar moltes coses. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari a partir del 5 de maig del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada