Ell està conten. Es
presenta per primer cop a les eleccions del seu poble. Ja fa uns 7 anys que tenia
guardat el carnet del partit, però mai l’havia fet servir. Ara l’han anomenat per decret quasi diví
candidat a l’alcaldia, el número u. El millor dels millors. L’escollit. Llavors
ha recorregut a la seva filla per configurar una llista d’amics per donar cos a
la seva gesta vital. Durant setmanes i mesos ha estat treballant en silenci per
trobar els més útils. També ha fet un esforç personal per promocionar la seva
imatge. Un regim estricte de batuts i amanides a dojo que l’han rebaixat uns
quants quilets fins a donar-li una silueta envejable. De la resta ja se n’ha
encarregat el photoshop que ha acabat de convertir-lo en el candidat ideal.
En els seus cercles
més propers s’han elaborat exhaustius estudis sobre la intenció de vot, l’evolució
dels sufragis en les darreres eleccions i altres dades prou importants per
assegurar-se ser el primer en tot. En totes les entrevistes ha aprofitat
qualsevol joc de paraules a l’atzar per donar a entendre als quatre vents que
ell serà el proper alcalde. Evidentment la resta de la llista ja fa dies
que tenen coll avalll això de ser equip
de govern.
Ja fa dies que ha
encarregat el cava a una empresa de Barcelona per la gran nit. Ben fresquet amb
unes pastes salades serà la combinació final amb un triomf total per aconseguir
el clímax. Eer el primer, l’escollit, el número u, l’alcalde, el qui mana
sempre amb una oposició que és quedarà
sense capacitat de maniobra.
El seu missatge està
en una renovació integral del seu poble. Ho canviarem tot. A partir d’ara si fa
falta a l’ensenyament li direm educació o viceversa i Serveis Socials es
passarà a convertir en Benestar Social. S’ha de notar que es hi ha saba nova.
Es canviaran les carpetes de colors i la lletra i la mida de les comunicacions
oficials del consistori. Crearem una munió de reglaments i normatives per
controlar la participació ciutadana, la vestimenta a la via pública, l’estat
dels camins, el preu de les consumicions als esplais municipals, l’ús del monopatí i bicicletes a la via pública, l’ús
de mòbils i tablets en les grans aglomeracions la tinença domèstica dels
animals amb una apartat especial per a
la cria de canaris als balcons dels pisos inferiors.
El Manel ha comprat
una vestit de marca d’una reconeguda multinacional amb seu a Barcelona per la
gran data quan sortirà al balcó de la i proclamarà que la seva candidatura ha
guanyat per una àmplia majoria aplastant. Ara s’ha comprat una bonica corbata
amb una petita estampació de l’estelada pera quan surti a dir el seu discurs
que fa dies que memoritza a casa amb un seguit de buits en el guió que omplirà
en el darrer moment quan conegui el resultat que no serà inferior al 80% dels
sufragis
Ja fa dies que ha
creat una adreça de Twitter i Facebook perquè la gent es pugui comunicar amb
ell. Evidentment un gabinet de gestió del seu càrrec porta al dia tot aquest
tema de les xarxes socials i comunicacions
oficials.
El Manel ja fa dies
que a casa seva té una llarga llista de currículums d’amics seus que li han
demanat un petit favor per quan entri per la porta gran. Els hi ha anat dient
que farà el que pugui per tenir el màxim de gent contenta. S’han de privatitzar
nous serveis i segurament hi trobarem lloc.
El Manel ja té el
vestit triat per quan el líder del seu partit l’acompanyi en el míting de
campanya. Ja fa dies que el va encarregar a mida Ha contractat un fotògraf i un
parell de periodistes perquè facin les cròniques de tota la campanya i després
les filtrin als mitjans de comunicació. Ell sap que els periodistes estan molt
ocupats aquests dies, llavors a canvi de proporcionar la informació als mitjans
de comunicació ells retoquen el text perquè cada petit pas cap al poder absolut
es converteixi en una gesta èpica.
Aquests dies aniran
amunt i avall tocant timbres, obrint portes per presentar-se a la ciutadania.
Ja té un parell o tres de camises per cada dia perquè l’esforç es considerable
amb el sol que li cau sobre el seu barret cobert amb una estelada.
El Manel és un home feliç. La gent de la seva família també ho comparteix
aquesta joia que la política li ha proporcionat. Aquesta fama l’envolta. Òbviament tots els membres de la candidatura comparteixen aquest
sentiment amb fermesa i convicció. Durant un
parell o tres de mesos ha passat més hores amb ells que no pas a casa amb la
dona i el gat. Les enquestes que ell no
ha creat no li són gens favorables. Els vots del seus oponents quasi duplica
els seus, però ell no ha cregut mai aquests estudis que molts cops estan fets
amb unes intencions perverses. Amb els seus diners va pagar una enquesta i una
estimació de vot que el posen en el lloc més alt. Ell hi creu amb els ulls clucs. De la
resta, no cal fer cas. Ell és un home feliç i
segurament ho serà en els propers anys. Ningú li fa ombra, potser la realitat
el faci tocar de peus a terra, però ara ha tocat el cel i ningú l’obliga a baixar. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 12/5/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada