Una de les grans farses que avui en dia
tenim que suportar és això que sembla
que ens hagi tocat en una tómbola de festa major de la capital de la Cultura
Catalana. Durant un any farem el mateix de sempre, però arribarem a punts inaudits
com per exemple inclús al paper higiènic dels edificis municipals hi posarem el
popular símbol que recorda una corona de flors mortuòries que es
va imposar en el seu moment amb certa polèmica.
Aquesta no és la política de postureo que
ens convé portar a terme. La feina ben feta passa molt a sovint per una tasca
anònima diària amb uns clars resultats a mig i a llarg termini..
S’ha de treballar per coses que no tenen
més transcendència, però són claus per a moltes persones. Un exemple clar i que
en els darrers anys apareix per una via o una altra és el cobrament de les
subvencions que s’atorguen per carnaval a les comparses i carrosses. No és gens
normal que ho acabis cobrant al final d’aquell exercici, quasi un any després.
Una cosa bàsica, senzilla que fins i tot algun ajuntament ho paga en la mateixa
setmana de la celebració.
Una de les coses que s’han deixat de fer i
que en alguns aspectes podien quedar obsoletes, però són coses que s’han de
mirar. En aquest municipi que ara estem enlairats ens hem carregat en les
darrers anys grans realitats com el concurs literari Sant Jordi on hi
participaven totes les escoles de la vila i que al final aportava un petit
llibre il·lustrat per artistes locals amb més de 40 anys de presència a la
nostra vila. Doncs l’any 2018 es va acomiadar per sempre i sense esquela.
Hem tingut el Concurs de Teatre Amateur
Àngel Guimerà que portava una desena d’edicions i que era cita obligada per
molts elencs de Catalunya amb obres de gran nivell i trampolí per a noves
estrelles en aquest art.
El consistori segons qui manava també
convocava el premi Andreu Nin en diferents categories que també havia assolit
un ressò important.
Aquestes són petites històries prou
importants per mantenir la cultura a un cert nivell. No ens cal gastar potser
tota la calerada d’aquell acte millor que distribuïm aquests diners en ajudes i
publicacions per donar un cop de mà a la història i literatura local en alguna
de les seves vessants.
La cultura és això, petites grans coses
que uneixen a la gent i obren portes en molts aspectes. No ens valen grans
espectacles de grans pressupostos per convergir en un mateix espai molta gent i
després no tenim ni lloc per canviar els armats.
La cultura és donar la possibilitat que
els artistes locals en les diferents disciplines artístiques que tinguin la
possibilitat de mostrar el seu art a casa seva. No ens cal anar buscar en les
festes populars orquestres de la Franja de Ponent quan en aquesta comarca tenim
per triar i remenar.
Tot i que la figura de Guimerà i Casals
són prou important s’ha de donar sortida a altres artistes que sempre han estat
en un segon terme i què també es mereixen la seva oportunitat. No ens podem
estar sempre vivint de les nostres grans glòries del passat, també s’ha de
treballar de cara al futur per tenir un planter per a les properes generacions.
No hem de ser ni els millors, ni els més
grans, però si fer el més difícil que es mantenir la flama de la cultura en la
nostra societat. Aquesta és la gràcia de tot plegat. Si volem que els nens
d’ara el dia de demà vagin a un concert de música o al teatre se’ls ha
d’inculcar de petits. És una feina lenta, però s’ha de fer sinó ens passarà com
ara que sinó portes algun personatge mediàtic costa molt omplir els 400 i
escaig places dels auditoris i teatres que tenim a la vila. No hem de comprar
orgues ni violins que costin milers d’euros sinó agafar bosses de flautes
senzilles perquè la canalla de ben petits tinguin una primer vincle amb la
música o amb la lectura a través dels llibres. No necessitem moments de
postureo sinó petites realitats per compartir amb més gent aquest cuc que
s’amaga en les arts i que massa cops no arriba a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada