En aquest Penedès ens falta una
sala amb uns sofàs i un futbolí que ens ajudi a tenir idees creatives per
aplicar a la nostra difusió territorial.
Històricament hi hagut uns
municipis que han elaborat xató des de temps immemoriable per les seves
característiques geogràfique si tradicions culinàries, però portem uns temps
que qui més qui menys s’ha incorporat a aquest moviment per fer difusió de la
seva cultura.
No ens cal que tot el Penedès es
posi a fer xató ara de cop i volta perquè està de moda. Ja tenim unes
localitats com Vendrell i Vilanova i la Geltrú que tenen una tradició més que
consolidada. Ara ens falta que altres localitats descobreixin els seus plats
més propis i característics i en puguin triar per fer-ne una difusió. Amb tant
de xató a la carta penedesenca al final ens empatxarem.
A Calafell tenen el seu rossejat
que és un plat que té molts paral·lelismes amb el xató i que també gaudeix de
molt bona acceptació quan en fan la seva festa pròpia que acostuma a exhaurir
els tiquets abans d’acabar la distribució dels plats.
Amb el pas del temps es podria
aconseguir que cada municipi apostés pel seu plat propi que es podria oferir
amb els del poble del costat en alguna fira comarcal o similar.
Jo de petit a casa menjava quan
anava a fer caure olives amb els meus pares una variant de la clotxa que és un
plat amb alls, tomacons arengada, ceba i altres variacions que s´hi poden
aplicar. Són plats tradicionals que venen dels nostres ancestres i que si que
es menjava per més gent al meu poble, Albinyana. En canvi de xató jo mai no
havia escoltat aquest nom parlant del meu municipi perquè entre altres raons,
no teníem mar, ni de moment en tenim, a veure que passa en el futur. Una mica
de varietat per favor. Aquí quan algu treu una cosa tothom s’apunta al carro.
Mirem abans al nostre voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada