L’arribada a casa nostra del coronavirus era una
cosa que es veia venir i només era qüestió de dies. Avui en dia on tot el món
és mou d’un lloc a un altre amb certa facilitat no costa gaire que es
compleixin les condicions perquè en el nostre entorn més immediat tinguem una
persona infectada per aquest virus.
Nosaltres que ens preparàvem amb armes, míssils i
avions de visió nocturna ens estem donant compta que un virus de només 12n nm
de diàmetre pot posar en alerta màxima a tota un estat i un continent i quasi
un planeta.
Ens pensàvem que la tercera guerra mundial seria
com la primera o la segona amb soldats, armes, tancs i avions, doncs sembla que
la cosa pot anar per altres camins molt més diferents. No podrem construir ni
barricades ni trinxeres perquè en qualsevol l’enemic es pot introduir en les
nostres files i pot causar moltes baixes. Els nous soldats no porten casc ni
armilla antibales sinó que simplement van vestits de blanc amb guants a les mans per protegir-se dels contagis.
Invertir en noves tecnologies armamentístiques s’ha tornat a demostrar que un
cosa totalment obsoleta. Amb un simple esternut prop teu pots quedar aïllat en
una habitació d’hospital per un quinzena de dies.
Evidentment entre tantes administracions públiques
a vegades costa emprendre una política conjunta per evitar el contagi i reduir
els seus efectes, però de mica en mica van avançant poc a poc per no crear
pànic general entre la població. De moment, gràcies a les xarxes socials la
gent es va assabentant de coses la majoria certes que passen en altres punts.
Cadascú fa la lectura que creu convenient i es prepara per a les properes
setmanes segons els seus criteris.
De moment en les nostres botigues ja fa dies que
s’han exhaurit les mascaretes i els desinfectants perquè hi ha un consum
anormal que multiplica el que es pot considerar raonable. El tema dels rotllos
de wc entra dins la ciència ficció.
Evidentment quan passa tot això la sanitat privada
no pot fer front a aquest allau humà i qui més qui menys acaba anant a la
sanitat pública que en el seu funcionament normal ja veus molts moments de
saturació.
Aquest tipus de virus acostuma a atacar a les
persones més dèbils com poden ser gent gran i pacients d’altres patologies
situacions que els fa més sensibles als efectes d’aquest visitant incòmode.
Un cop més aquesta enfermetat demostra avui en dia
que encara que els homes ens entossudim a crear fronteres sobre el mapa, cada
dia vivim en un món més obert on cada dia costa més d’entendre l’existència
d’aquestes separacions entre estats que molts cops són fruit de guerres i
pactes mal fets que no pas d’una altra cosa.
El govern pot decidir mil coses, però al final
molta gent actuarà segons vegi al seu voltant i segons les seves experiències
vitals.
Al final es fa cert aquella dita castellana que
quan vegis les barbes del teu veí tallar posar les teves en remull. Ara tenim
la gràcia de dues vies informatives paral·leles, per una banda tenim les vies
oficials i per altres les populars. Evidentment les vies oficials haurien
d’aportar en la majoria de casos informacions verídiques, però també s’ha vist
al llarg dels darrers anys que algun cop responen a certs interessos. No tot és
aigua clara. Potser d’aquí 50 anys sabrem la realitat de tot plegat.
El coronavirus ja el tenim a casa nostra. El
passat novembre va sorgir a la Xina en una ciutat que molts no coneixíem i de
mica en mica es va ampliant per tot el món. Aquesta nova arma pot paralitzar
totalment una societat, fer caure l’Ibex-35 i moltes més conseqüències
desastroses en una societat moderna com l’actual.
Aquesta és
la realitat que tenim aquí i en molts altres punts d’aquest planeta. Anirem
seguint l’actualitat a ritme de twitter perquè les informacions es van donant a
mesura que es van produint entre l’informatiu televisiu de les 14 i el de les
21 hores hi poden haver moltes variacions sobre la realiat. No és pot tornar a
repetir el mateix contingut de la notícia com es fa moltes vegades, poden aparèixer panorames oposats diferents.
Potser haurem de fer servir més que mai la compra per internet per no sortir de
casa i evitar qualsevol contagi, però potser aquestes empreses estan també
estan col·lapsades. També són persones. A veure que passa tot plegat i esperem
que en el fons només sigui tot un malson
i que ben aviat aquest virus formi part de la història i ens disposem tots a
gaudir com millor puguem de la primavera que és una de les millors estacions de
l’any a casa nostra. Una justificació més en favor de la investigació i salut
pública. Nosaltres que tenim moltes armes mortals, no podem parar el més petit
dels enemics. En aquesta guerra els herois es queden a casa i es renten les
mans i les trinxeres estan formades per metges, sanitaris i policies que
vetllen perquè tot sigui una mica més lleu i també tots aquells que ens atenen
en els supermercats, farmàcies i similars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada