Vivim en un
municipi com el Vendrell on molta gent no té res a perdre. A mi em falta
molta gràcia quan per fer una societat més justa i on regni el civisme i la
convivència es parla de posar multes i sancions. Aquests dos termes són mesures
que en molts casos han quedat totalment obsoletes. Tenim moltes persones que
viuen al Vendrell i que no tenen ni papers i evidentment no us penseu que
estiguin empadronades en cap habitatge, simplement viuen del cop de peu a la
porta, un dels negocis obscurs que ajuda a molta gent a viure a casa nostra al
costat del món dels estupefaents.
Aquesta és una
societat presumptament frustrada. Moltes persones malviuen de les ajudes
socials, però molts d’aquests han de buscar algun tipus de solució en
l’economia submergida. No hi ha remei. La nostra societat ens està educant per
tenir un seguit de despeses sense que les pretesament no podem viure. Això va
des del pa de cada dia al transport passant pel mòbil. Hi ha persones que estan
en el món laboral d’incògnit sense contracte ni res o tenen un contracte de
dues hores i en fan 12 al dia. Això és el que tenim a casa nostra. Aquí al
Vendrell no hi ha moltes possibilitats i arriba un punt que es queda petit,
llavors et trobes en el lloc ideal per estar a tot arreu sense estar enlloc a
menys d’una hora de cotxe d’una gran ciutat com Tarragona o Barcelona.
Estem en una
generació decepcionada que se’ls hi va prometre el paradís i estan ubicats amb
vistes a una filera de contenidors on poden trobar alguna solució als seu
problemes més imminents de nutrició. Pel que fa a l’habitatge cap problema, amb
un grapat d’euros pots aconseguir una habitació en un pis ocupat.
Tenim un
Vendrell en què els comerços tradicionals van tancant de mica en mica perquè no
poden competir amb les grans superfícies. El que marca tot això és la renda per
capita més baixa de Catalunya que t’ajuda a comprendre com la Rambla del
Vendrell està molt menys transitada que la via verda que uneix el municipi amb
les platges.
L’Ajuntament del
Vendrell vol dedica més de sis milions d’euros a ajudes socials i a Seguretat
amb la col·locació de càmeres als carrers i el control de matrícules. Amb això
que en traurem? Potser ens caure un mafiós italià que ha vingut a buscar pa al
Vendrell i l’enxamparem si vol aparcar en una zona blava sense passar per la
màquina.
Aquest no és el
camí, no ens podem permetre el luxe d’incrementar l’ajut social. S’ha de
potenciar els empresaris locals i anar a buscar a altres que es vulguin
establir a casa nostra. Vàrem caure tots en el parany del turisme que era pa
dur per avui i gana per demà. Avui ens
hem quedat amb les potencialitats i propostes molt puntuals que sembla que tot
això hagi de funcionari. El Vendrell no és un lloc per trobar feina i de mica
en mica s’anirà convertint en un lloc que tampoc no és adequat per comprar ni
per l’oci. De moment tenim el cinema a veure quan aguanta l’invent perquè al
seu voltant està en serveis mínims.
El panorama és
molt trist i amb aquesta política de l’ajuda social i la policia no en farem
res per sortir de l’atzucac. Falten professionals de carrer que treballin dia a
dia amb els municipi i amb la seva realitat. Els nostres polítics viuen
immersos en el món de “yupi “ del Per què? En aquesta campanya bàsicament
de Postureo de la Capital de Cultura Catalana, però estic segur que un
80% de la població no comparteix marc social amb els nostres dirigents polítics
que es pensen que aquest gran globus de color optimista arriba a tot els racons del terme. Només cal
veure el ressò que tenen les seves propostes a través de les xarxes socials i
al carrer per veure que en prou feina el seu missatge travessa la Plaça
Francesc Macià.
És molt més
popular el vídeo d’aquesta baralla juvenil viral que va tenir lloc a
aquesta plaça que la poca gent que a anar a la inauguració de l’home i l’arbre.
Sort que al Vendrell no passa mai res i quan ho fa els polítics són els primers
que diuen que es un fet puntual i que està tot controlat. Mentida. La actual
situació és molt greu i pocs diners, però sense una finalitat clara, no
arreglarem gran cosa. La realitat s’acabarà menjant la ficció. Només cal
esperar. La situació s’agreuja. Ningú diu res, però els carrers i places parlen
per si soles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada