Aquest cap de setmana he fet un tastet de Vic i la veritat és que fa goig. Una ciutat neta amb gent pel carrer donant caliu al municipi. Una vila que és similar al Vendrell en nombre d'habitants i que si aquí teniem a l'Armengol, allà reignava l'Anglada. Hi ha molts punts en comú, però hi ha edificis municipals en llocs cèntrics molt grans envoltats d'estacionament gratuït al voltant i si vas pel centre doncs et trobes molts parquings de pagament, però hi ha estacionament dissuasori a les afores. Una ciutat que té menys trens que nosaltres i on es parla molt català i es una ciutat que viu la seva vida amb les seves tradicions que no es perden i es mantenen ferms en les seves conviccions i identiat que és un dels greus problemes d'aquest Vendrell que no sap on va.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada