dilluns, 18 d’agost del 2008

Mamma mía. Un musical al cine.

Al final he pogut veure la versió cinematogràfica d'un dels musicals que ha triomfat a casa nostra com és Mamma Mia. És un calc del musical que vaig veure a Barcelona. Inclús en una escena els actors porten aletes i ballen. El cine és més fred que el teatre tot i això jo la recomano per a les persones que ha vist el musical i per aquelles que van arribar tard a veure'l. El temps passa força ràpid i entre la música i alguna escénica còmica el temps passa molt bé.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Moros i Cristians de Lleida a Barcelona


Els Moros i Cristians de Lleida van desfilar ahir dia 15 d'agost dins les festes del Barri de Gràcia. Hi ha havia gent que comentava que de Lleida coneixien l'Aplec del Cargol, però mai havien sentit a parlar d'aquesta festa. Va ser una bona oportunitat per donar a conèixer la realitat d'aquest entitat lleidatana a altres punts de la geografia catalana. Esperem que més municipis aprofiti algun acte per comptar amb la presència de tota la tropa mora i cristiana. Realment és una cosa única a Catalunya i gaudirà de l'aprovació del respectable.

dijous, 14 d’agost del 2008

L'ExpoSaragossa no mata, però s'ha de veure

La veritat que Expozaragossa m'ha defradudat bastant. Jo em pensava que seria una mica com el Fórum i no em vaig equivocar, però és una mica més petita o almenys no hi ha tants espais pel mig com passava al Fórum. Aqui el tema solar està força controlat perquè hi ha unes carpes a sobre que eviten que et toqui molt el sol. Els pavellons alguns com el de Mauritània i Extremadura estan força bé, però hi ha altres casos com el de Líbia, Euskadi que la veritat és que poden ser molt originals, però no agraden a tothom. També hi ha molts tipus mercadillo.La visita val la pena perquè són coses que s'han de veure, però estar-hi tres dies i anar amb el passaport del recinte perquè et vagin posant segells no val la pena. L'espectacle de l'Iceberg la veritat és que val la pena, però l'home vertiente no mata gaire. Els preus no són gaire cars. Tots els entrepans calents et costen 3,30 euros. En un dia no ho veureu tot perquè hi ha molt cosa, però el que no veieu tampoc no passa res, perquè pel que diu la gent és més del mateix. Quan arribeu allí aneu al Fast Pass a buscar entrades pel pavelló d'Espanya i per l'Aquari. Enseguida s'esgoten. Agafeu un dia que no faci molta calor i si en fa el recinte està força ben pensat. Ja ho veure. Què vagi bé i ja veureu com us portarà records del Fòrum.

Els Jocs ja no atrauen tanta gent

La meva darrera enquesta feria referència al seguiment dels Jocs Olímpics. La cosa està molt renyida. Només cinc persones afirmen que no seguiran els jocs i quatre es decanten pel si. Els jocs olímpics ja no és el que era.

Arriben les esperades vacances

Aquesta setmana és la setmana de les vacances per excel·lència. També és la més cara per aquells que s’atreveixin. En una societat com la nostra marcada pels bons resultats del menjar ràpid i de la parada en doble fila les vacances són una fita més que necessària. Fins aquest període anual moltes parelles es veuen poques hores al dia i quan ho fan tenen la televisió pel mig o algun problema imminent que resoldre. Les vacances representen temps d’oci. Sobretot un nou concepte d’organitzar el temps deslligat de les obligacions laborals i de moltes obligacions familiars que prenen una nova interpretació.
Tot i les connotacions positives que desprèn aquest terme, per moltes persones les vacances es poden acabar convertint en un problema. Primer de tot s’ha de buscar en el calendari laboral anual que les dues persones que integren la parella puguin coincidir en aquest període temporal. Ja sabem que els més menuts durant un parell de mesos llargs tenen festa escolar, però falta lligar la part dels progenitors que és clarament la més important. Alguns no arriben a aquesta fase i es veuen gaudint de vacances en llocs i temps diferents. Una mesura cada dia amb més fidels practicants. La trobo una solució salomònica que atempta greument contra l’essència de la família cristiana que va a tot arreu junta. El calendari laboral a vegades hi ha incompatibilitats molt difícils de superar. Un altre ensurt el podem trobar sense sortir de casa. Si entre nosaltres tenim un gos, gat o un canari també hem de buscar que algú s’encarregui del seu manteniment bàsic.
Si hem superat aquest pas de coincidir en aquest període ara falta buscar un lloc idíl·lic. Hi ha parelles que no existeix cap problema en aquest àmbit, però altres han de negociar un seguit de fets per poder arribar a una mena de pacte temporal. Hi ha dos tipus ben definits d’estiuejants: Els que volen fer coses tot el dia amb una forta dosis d’activitat. Per altra banda, tot el contrari, els amants de la pau interior i de la reflexió profunda al costat d’un combinat refrescant i sota una ombrel·la. Si dins el caliu de la llar tenim un representant de cadascun d’aquestes dues figures antagòniques pot costar una mica enllestir la programació de les vacances. Encara que un sempre es pot quedar a l’hotel i l’altre gaudir de totes les propostes culturals, festives que omplen els programes de vacances que ens ofereixen a l’agència. La problemàtica real comença a l’hora de fer les maletes. La sensibilitat i la necessitat humana no sempre tenen els mateixos barems. Una motxilla lleugera per ell es converteix en dues grosses maletes per ella o viceversa. Si superem aquesta incompatibilitat de criteris ja entrarem en la part més complicada que és el primer dia de vacances. Entre el jet lag i que la cosa no la tens gaire clara vas esbrinant quin caire prendran aquell espai d’oci anual. Llavors intentes posar de la teva mà i viceversa. És temps de congrés familiar per definir una línia a seguir i uns serveis mínims. Si tots compleixen no passa res. Si un falla. Qui ha d’aplicar l’expedient sancionador? Les vacances no és un període gens fàcil. Ens agrada molt més a vegades encara que no ho vulguem reconèixer nedar dins la rutina diària amb unes activitats i uns deures que ja fa anys que estan consolidats. Trencar aquest repetició a vegades costa. Sort que la majoria de persones que agafen vacances ho fan per una setmana. Si Déu va crear el món en aquest període de temps nosaltres també ho podem fer amb el nostre particular almenys un cop a l’any. Les vacances és tot un repte per moltes persones que davant l’oportunitat de canviar la rutina diària no saben que fer o ho tenen tan clar que no hi volen renunciar. És un altre món on es posa a prova la relació humana. Jo crec si fa unes dècades s’hagués hagut de posar la lluna de mel abans de la boda. Més d’un segur que no hagués passat per l’altar i s’hagués estalviat les despeses d’una boda. Avui en dia la societat s’ha tornat molt més racional i tot això ja fa dies que ho té més que superat. En el fons sempre ens queden les fotos per guardar i el vídeo per mirar, però la part més interessant és tot allò que no surt en aquests assortit de records en suport digital per la posteritat. Les vacances sempre són una prova de convivència amb aquelles persones que durant uns dies t’acompanyen. Allí es fan grans amics i es descobreixin amistat fingides. És una prova que a transformat moltes relacions humanes al llarg de la seva existència.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2008

dimarts, 12 d’agost del 2008

Poc optimisme a la vista

Queda un mes d'optimisme. Després de la Diada ens vindran els llibres dels nens, la rutina, els 400 euros del ZP que ves a saber on paren, la revisió de la hipoteca, la congelació salarial i per als menys afortunats a veure fins quan dura la crisi, vindran els darrers serrells des pressupostos, el fred, l'hivern amb neu i sense peles per anar a esquiar o amb peles, però sense neu, el dia 12 d'octubre que cau en diumenge. Uff serà una mica dur fins que arribi el Nadal i el Papa Noel.

Un bon grup els Antònia Font

Fa anys que seguia els Antònia Font des dels primers Cd's que es van comercialitzar. Les darreres propostes que ens oferien ja no m'agradaven tant. També els havia vist dos cops en directe a Tarragona i a Lleida i els seus concerts la veritat que els havia trobat bastant soporífers, però ahir a Llorenç del Penedès amb un munt de públic em van tornar a agradar com al principi. La seva originalitat, els seus trets peculiars i per no dir les seves cançons en la variant catalana del mallorquí els fa diferents i realment si toquen a prop de casa vostra no us ho perdeu. Val la pena. Ja ho veureu. Ara han conseguit fer un directe consolidat i amb canya.