Nous calendaris DC & PM

 

 

Si ara fos a fer podríem tornar a començar un nou calendari mundial. No cal esperar a la vinguda de cap profeta ni el principi de cap nou món per encetar una nova era, tenim tots els indicatius necessaris per començar de zero ara mateix, inclús a nivell mundial. Per una banda tot el món en major o menor grau ha viscut el coronavirus que ha assolit segons la universitat de Washington 6,9 milions de morts al món tot i que les xifres oficials de la pandèmia no arriben a la meitat d’aquestes dades preocupants. Aquestes xifres aportades per la universitat americana equivalen quasi a la població actual de Catalunya. Unes dades que fan posar els pèls de punta quan encara no hem estat capaços de posar el peu al coll a aquest virus que ens trasbalsat el món.

Tot el que hem viscut podria servir perfectament per tornar a començar a contar els anys a partir de què es va detectar aquest virus en algun lloc del món. Un sistema que ens serviria per tornar a començar a comptar de zero i seguir endavant amb pas ferm i amb nova numeració. Aquest seria un fenomen laic i que ha passat per tota la geografia terrestre sense distinció ni de religió ni color de la pell. No es tracta d’imposar una fe o un estat sinó que estem parlant d’un fenomen mundial i que segurament marcarà els propers anys perquè tot i que la cosa sembla que s’acabarà sempre veiem que hi ha capítols nous que ens amaguen noves sorpreses.

Ara que vivim en una velocitat microones i sembla que de cop i volta tot agafa velocitat menys la llista d’espera de la seguretat social és un bon moment  per tornar a començar. Tot que la majoria de països del món fan servir el model cristià encara n’hi ha uns quants que mantenen la dualitat de calendaris per celebrar les seves festes.

En aquest nou calendari mundial es poden afegir noves fites rellevants per l’imperi de l es targetes com el Black Friday, el Black Monday com a dates oficials i treure alguns sants del calendari que han quedat obsolets com el 8 de desembre o potser també el dia 6 de desembre que encara aixeca butllofes a la sensibilitat d’una part important de la població d’aquest tros de país que tenim als nostres peus.

Seguint nomenclatura que ja tenim assimilada a partir d’ara seria l’any 1 D C i abans seria l’any 1 A C. Ja tenim aquestes inicials assimilades, doncs només falta que les apliquem. Queden molt lluny els segles de l’edat mitjana i el renaixement i tot això que estudiàvem en els llibres de text.

Ara passen els anys d’una manera molt ràpida i el que abans podia passar en un segle ara en un any ens ho polim i ho deixem per a la història posterior en molts i variats formats que esperem que es puguin conservar i no quedi en el bagul dels records.

Per als més de casa nostra i que sempre han admirat el que diuen ha estat el millor jugador de tots els temps també tenim una gran solució que es podria aplicar per crear un nou calendari encara que fos més modest amb una projecció més propera, però no per això menys important.

Després de la gran trajectòria que ha fet l’astre argentí Messi al Barça, a partir d’ara es podria començar a comptar un nou calendari des de la data en què va deixar el seu club de tota la vida per provar sort en altres competicions futbolístiques. Aquest jugador que ho  ha guanyat tot ha marcat una etapa en aquest club de futbol i de retruc a Catalunya perquè posats a comptar potser hi ha més persones que s’identifiquen amb l’himne del Barça que no pas amb els Segadors. L’esport no té fronteres. ni llengües ni religions. Estaríem en l’època PM (Post Messi)

Ara que estem vivint moments de canvis intensos a nivell mundial, aquí la meva aportació per buscar dos eixos prou importants i justificats per buscar uns valors que marquin el nostre temps que vivim al moment intentant no prémer massa el pedal. A vegades hi ha coses que no es mouen mai i també s’haurien d’adaptar a les noves formes de pensar i aquest gran canvi que ha fet aquest planeta en les darreres dècades i anem en baixada i a veure on arribarem.

Una retrobada després de 29 anys

 

Temps era temps en què erem joves i somiavem somnis de mentida que es podien fer realitat. Varem viure cinc anys intensos estudiant àrab i altres històries a la universitat central de Barcelona. Després varem perdre el contacte  i sort de les xarxes socials ens hem trobat 29 anys del darrer adeu.  Vides paral·leles  però sempre units per una llengua i una cultura com és l'àrab i l'islam. Una desena de joves que veiem el món de d'una altra òptica cap al sud. Erem els raros de la pel·licula perquè no estudiávem ni anglès ni castellà ni res similar. Viviem en els nostre món amb moltes coses per parlar. D'aquell grup ningú és dedica al que va estudiar encara que alguns ho fan de retruc. Van ser anys de somnis i il·lusions que amb el pas del temps es tornen a recordar amb alegria i amb ganes de seguir repassant el passat per entendre millor el present i el futur.

582 dies i 1a visita al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell

 

Quan ja porta més de 19 anys obert encara no havia entrat al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell. Mira que he passat vegades per aquest carrer, però sempre deia un altre dia ho faré. Ahir al final vaig entrar a fer una visita. He de dir que fa uns 3 anys varem entrar per un concert a la nit dins el festival Eva als seus jardins. Jo em pensava que era més gran, però la part més important està als jardins i dins hi ha un parell o tres de saletes més a banda de l'exposició temporal. Per als no entesos en mitja hora es visita de sobres, per als intel·lectuals sembla que la cosa pot durar més. En aquestes vitrines hi ha un munt de motlles petits d'estàtues i  rostres humans. Un lloc tranquil per gaudir de l'art i de la natura i una visió del món d'un artista que va triar les nostres contrades per a la seva residència. La veritat és que val la pena anar-hi. La seva escultura és peculiar amb moltes figures femenines que tenen molts punts en comú de les seves línies.  

581 dies i recordant l'adolescència

 

Sempre he estat un seguidor de Sopa de Cabra, des de que van començant. Erem un grup de joves que en aquell moment els seguiem on podíem. Els seus concerts eren apoteòsics i hi havia caliu i energia per tot arreu, però van desaparèixar i van tornar al 2011 amb tres grans concerts al Palau Sant Jordi i a partir d'aquí han anat fent concerts encara que no molts, però sempre n'hi havia un que ens queia prop. Ahir varem tornar a la màgia d'un dels millors discs de la música d'aquest país, el Ben endins, un directe que molts ens sabíem totes les cançons. A Sopa els passa com a molts grups que la gent vol recordar els grans temes i encara que en facin de nous aquests vells són els que atrauen més públic. No sé si som un grup de nostàlgics, però per nosaltres Sopa va ser un punt de trobada de la nostra joventut i una excusa i una banda sonora i molt més. 

Ja estic vacunat pel coronavirus

 Ja tenim la vacuna posada. Després de passar la covid doncs he pres aquesta mesura per evitar un possible contagi o que els efectes siguin més lleus. Molta gent jove a Calafell que avui estava obert a tothom. Hi havia molta gent  però anava tot molt ràpid. A veure si hi ha efectes secundaris. Jo crec que tothom s'hauria de vacunar. Jo he viscut l'infern de la covid, l'entubament i les ucis i la veritat que no ho recomano a ningú si es pot evitar o almenys que tot sigui més lleu. La covid és real i encara la tenim entre nosaltres. No feu el tonto que el virus no perdona i si tots no hi col·laborem no sortirem mai d'aquestes onades, Una única dosis de Pfizer. Al febrer passat vaig deixar de tenir la covid i ja em tocava, la resta de temps que vaig estar a l'hospital va ser recuperació.

Indicadors peculiars del Vendrell

 

 

Al Vendrell hi ha un seguit d’indicadors que ens apunten la situació de la ciutat que s’han de vincular a altres dades que ens aporten les estadístiques.

Una dada prou important és que des de la part de dalt de la via del tren de la costa aquí al Vendrell no tenim cap hotel ni similar. Fa uns 10 anys varem tenir un establiment nou a tocar a la Riera de  la Bisbal que va durar uns pocs telediaris. Això ens indica que aquí passa un fenomen curiós perquè encara que en tinguem en el nostre vessant costaner, durant alguns pocs mesos de l’any l’oferta és molt minsa. Això que la nostra població en el millor dels casos funciona com un satèl·lit d’altres comarques limítrofes com el Garraf o el Tarragonès. Hauríem de tenir una personalitat pròpia en aquest sector i que hi hagués uns quants motius per quedar-se a dormir en un hotel del Vendrell.

Una altra de les peculiaritats d’aquesta presumpte capital de comarca és cap infraestructura pública com un teatre o auditori pot acollir més de 450 espectadors en una situació normal lluny de qualsevol pandèmia com la que estem vivint. No tenim cap lloc amb  cadires i escenari fix que tingui la capacitat per reunir ni 500 ni 1.000 persones. Estem parlant d’una comarca que supera els 100.000 empadronats sense contar els residents habituals i els qui ens venen a visitar o les segones residències.

Una de les peces claus de la vila que ha marcat les relacions socials en les darreres dècades són els pocs vincles entre el vessant marítim i el nucli de població del Vendrell. En totes les localitats es pot donar en major en menor grau, però aquí tenim una mena d’apatia en uns grau més que preocupant de vides paral·leles.

Un altre punt a tenir en compte és que ens estem carregat les principals indústries històriques del nostre passat. Pel que fa al món de la ceràmica ja fa dies que un dels hereus d’aquesta tradició va deixar el seu vessant professional i ara gaudeix d’una merescuda jubilació. La cosa ha quedat aquí sense que es vegi una pedrera que pugui sortir de la vila. Per altra banda, per analitzar el futur de l’agricultura només cal donar un tomb i veure l’estat lamentable de l’edifici de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls. Un edifici més que centenari que es va perdent en el silenci del pas dels anys. Varem tenir un pla de Barris a final del segle passat que l’havia de reformar i allí es va quedar cada dia una mica més demacrat.

Per altra banda, el Vendrell és un dels llocs on ha proliferat més les benzineres entre les que hi ha i les que diuen que han de fer tindrem una sortidor per cada 100 habitants. Realment aquest és un clar element que potser ens ensenya que aquesta és una ciutat dormitori. Abans no fa gaires anys n’hi havia un parell o tres, però ara la cosa ha augmentat considerablement seguint el traçat de l’antiga N-340.

Un altre dels grans triomfadors del Vendrell que poc a poc s’ho han fet seu ha estat l’arribada dels grans supermercats. Podem dir que els tenim quasi tots els més destacats del mercat i alguns els tenim fins i tot duplicats i triplicats. Això vol dir que de mica en mica ens hem carregat el comerç tradicional de tota la vida que no han pogut fer front a l’arribada d’aquests monstres comercials.

En els darrers mesos per diferents raons han tancat alguns dels restaurants de nivell mitjà més cèntrics del Vendrell. Una gran pèrdua perquè donaven vida i bona companyia cultural als seus usuaris. Esperem que aquests clients orfes aprofitin altres similars que tinguin propers i no vagin a les localitats veïnes. 

Un Vendrell curiós i peculiar on tenim un mica de tot per triar i remenar. Mar i muntanya i veïns de tota la vida i altres que ni tant sols saben on està l’Ajuntament del Vendrell. Un lloc amb molt poca indústria i que dels serveis i del turisme intenta tirar endavant i buscant el seu futur en aquest segle XXI intentant frenar una de les seves xacres com és l’atur i la baixa renda per càpita de molts dels seus veïns. Tenim cinema i molts supermercats orientals que ja estan integrats a la geografia de molts vilatans.

 

577 dies i segueixen improvitzant amb les vacunes

 

El tema del covid sembla que a vegades tirin en un a ruleta i fan el que diu la sort. A nosaltres que hem passat la covid ens van dir que havíem d'estar sis mesos per vacunar-nos després de passar la malaltia, doncs ara la cosa ha canviat i amb dos mesos en tens prou.  Jo crec que ara tenen vacunes i van per feina abans que la gent torni de les vacances i intentar evitar al màxim una sisena onada. Tot i que hi hagi gent vacunada també poden agafar la malaltia encara que se suposa que no tan greu com si no ho estessin. Esperarem una mica a veure com evoluciona tot plegat perquè aquests canvis de ritme a vegades et deixen fora de lloc.