Aquesta és la canço que mai es va poder escoltar a Eurovisió. El seu intèrpret era Josmar. La posa per recordar una de les sintonies de la meva vida.
Jo era una ànima en pena
Sempre plorant pels racons
Trist, pessimista de mena
Malgastant il.lusionsPerò ja he deixat de ser tímid
He descobert la veritatSóc un home sense límitsAra m'he desmelenat!
ÉS SUPERFORTQuan la gent em somriu
ÉS SUPERFORTQuan em banyo en un riu
ÉS SUPERFORTQuan em menjo un meló
ÉS SUPERFORTQuan em fas un petó
ÉS SUPERFORTÉS SUPERFOOOOOOORT
És quan em sento millor
La vida és una gran sorpresa
Et xucla com una compresa
La vida és amor i alegria
Una party de nit i de dia
ÉS SUPERFORTQuan la gent em somriu
ÉS SUPERFORTQuan em banyo en un riu
ÉS SUPERFORTQuan em menjo un meló
ÉS SUPERFORTQuan em fas un petó
ÉS SUPERFORT
ÉS SUPERFOOOOOOORT
És quan em sento millor
La cosa no dóna més de si.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada