divendres, 28 de març del 2008

L'hort del darrera de la cultura vendrellenca

La Biblioteca del Vendrell. En aquestes dues darreres setmanes han sortit diferents articles en aquest sobre la jubilació de la seva actual directora Montserrat Mercader. Ara no visito gaire aquesta equipament cultural municipal, però fa uns deu anys les meves visites eren gairebé diàries. Allí vaig iniciar les meves primeres passes en el món del periodisme amb una de les seccions del DIARI que han passat a millor vida com era “Les notícies dels nostres avantpassats”. M’encarregava de regirar la premsa comarcal de finals del XIX i principis del XX. Vaig trobar coses curioses sobre Pau Casals, Benvingut Socias, Andreu Nin, Àngel Guimerà i fins i tot una menció del xató de l’any 1907. Tampoc em va passar per alt notícies sobre personatges comarcals i establiments del Vendrell que s’han mantingut al llarg dels anys i mil històries més que es van acumulant en la memòria escrita.
A part d’aquesta vessant de recull d’imatges, lletres, músiques i altres suports la biblioteca és un lloc ben viu. Contes per la mainada, històries per a gent més adulta, activitats per als nadons, comentaris de llibres i altres esdeveniments que fa la Biblioteca del Vendrell sigui un espai de vida a part de la missió oficial que principalment sembla que li ha estat encomanada. La Montserrat, l’Àngels, la Gemma, el Blai, la Laura i altres persones que s’han incorporat recentment tenen molt clara aquest paper de vitalitzador cultural a la vila i de la comarca.
La biblioteca arxiva cultura i també hi posa cada dia que obra un raig d’aigua i una mica d’adob perquè aquesta cultura segueixi ben ufana. No és un centre de grans exposicions, ni genera rodes de premsa amb titular de portada. És com l’hort que tenim darrera casa i que serveix per fornir la llar de la creació cultural. Encara que ho faci d’una manera discreta i potser en un segon pla. Molts dels autors dels llibres que s’han publicat a casa nostra i forans han hagut de passar per la biblioteca per buscar informació. Els estudiants sempre han acudit a aquest punt de trobada per buscar informació sobre algun tema o demanar en forma de préstec un llibre per llegir a casa.
A part de tot el que allí s’hi guarda i de les persones que ho van a buscar és necessari que hi hagi un nexe entre aquests dos elements bàsics. Doncs les persones que allí treballen realitzen aquesta tasca d’una forma excel·lent. No és una cosa fàcil, però el seu tarannà, la seva experiència dia a dia i les ganes de trobar la solució a un problema o encara que sigui a un dubte fan que aquesta interacció sigui possible d’una forma molt sincera i professional. Una de les coses que val la pena recordar és el fet que en el seu vestíbul et trobes cartells i elements culturals que en amb un cop d’ull t’obren altres camins. Allí veus clarament la programació de la Biblioteca. A vegades et pot interessar i t’ho apuntes a l’agenda i ja tens una nova cita cultural a la que has d’anar-hi o encara que sigui per comentar-li a una altra persona. Una de les coses que trobo a faltar de la meva infància era una biblioteca al meu poble, Albinyana. Realment és un dels equipaments que mai esta suficientment aprofitat perquè es poden descobrir moltes coses. Internet ha estat un gran pas en el món de la informació, però és molt fred si ho comparem amb el grapat de vivències que es poden compartir entre cartells, cds, llibres, videos, revistes, publicacions.
Enhorabona i felicitats Montse per tot el que has fet per la cultura a la vila i comarca. També m’agradaria que ho poguessis compartir amb els que has fet pinya per donar vida a la biblioteca del Vendrell durant tants anys. Perquè treballàveu com un equip ben coordinat i ensamblat. Espero sincerament que aquest espai cultural continuï donant ritme a la cultura i la convivència que bona falta fa a aquesta vila i comarca del segle XXI.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de març del 2008