Estem aquests dies vivint en plena celebració dels Barris del Vendrell, almenys els de tota la vida. Una de les cites més nostrades del calendari festiu anual. Ja fa dies que els nens de la casa busquen parella per portar la cosa ensucrada i elles es deixen seduir almenys per una tarda tòrrida de juliol. Aquesta és realment la festa major popular del Vendrell de tota la vida perquè cada barri organitza, seguint les tradicions i sense sortir-se gaire del pressupost, la seva festa segons les seves possibilitats i les forces i propostes dels que ho tiren endavant. No trobem protagonistes amb noms i cognoms mediàtics. Només persones anònimes que ja fa dies que pensen en el que pintaran a les falles o busquen diners en el comerç local per fer intentar oferir més gresca que els veïns del costat. Aquí realment és on és viu el caliu popular. El millor regal que et poden fer és que et convidin a un dels sopars que omplen alguns dels carrers i places del municipi. Això realment és festa a l’abast de la mà i a nivell popular.
Una de les coses amb més xispa d’aquestes festes és aquesta rivalitat de la festa que dóna caliu a aquesta setmana i escaig de propostes lúdiques diàries dins un grapat escadusser de quilòmetres de perímetre. Aquests programes estan fets i pensats per els vendrellencs que hi viuen i aquells veïns de la comarca que saben que s’hi cou. No es tracta d’un invent per turistes i “domingueros” com moltes de les festes que es fan a la platja. Aquesta és una història molt oposada al que aquesta setmana es viu al centre de la vila.
Enguany tenim una novetat important, que el barri de la Muntanyeta ha tornat un altre cop a organitzar les seves festes. Una programa bàsic, però necessari per recuperar aquest zona dins aquest calendari festiu que estem vivint amb intensitat.
La part més coneguda juntament amb el Pa Beneit potser són les falles amb els dibuixos i comentaris que el foc consumeix quan la llum del dia s’acaba. Per tirar tot això endavant hi ha molta feina i com acostuma a passar no són gaires els voluntaris que ho fan possible. Un cop més seguim aquesta equació i el resultat és que l’esforç a aplicar és més elevat que en altres activitats similars per la manca de voluntaris i espontanis.
A part de la Muntanyeta que és un barri que encara ha de consolidar la festa tot i que el Vendrell ha quadruplicat la seva població els barris es mantenen. No tenim ni la festa del barri del Mas d’en Gual, ni el barri del Puig, ni el Tancat de la Plana que ja fa uns quants anys que existeix amb una més que notable importància en persones i territori. Els barris del nucli antic ja funcionen per certa enigmàtica inèrcia any rere any, excepte aquest enclavat entre la carretera de Calafell i la de Bellvei, la resta no s’ha notat cap intenció de fer la seva pròpia festa. De tant en tant, si vas a passejar per algun d’aquests nous espais urbans et trobes amb algun sopar o trobada de veïns, però ni les coques, ni les orquestres hi són presents.
Més endavant ja tenim la festa Major. Sembla que ja sigui una cosa més oficial, amb la seva comissió de festes, les seves autoritats al balcó, els seus actes protocol·laris. La festa més autèntica i més popular és aquesta que aquests dies estem vivint entre coets i una mica de mandra al sonar el despertador.
Llarga vida als barris. Tot i la crisis que sembla que ens afecta cada any fan realitat una de les propostes més autèntiques que vivim al Vendrell. De turistes no crec que en vinguin gaires, però és igual. Aquestes són les festes que més ens identifiquen. Sense cap mena de dubte.
Aritcle publicat al Diari del Baix Penedès, l'11 de juliol del 2008
Una de les coses amb més xispa d’aquestes festes és aquesta rivalitat de la festa que dóna caliu a aquesta setmana i escaig de propostes lúdiques diàries dins un grapat escadusser de quilòmetres de perímetre. Aquests programes estan fets i pensats per els vendrellencs que hi viuen i aquells veïns de la comarca que saben que s’hi cou. No es tracta d’un invent per turistes i “domingueros” com moltes de les festes que es fan a la platja. Aquesta és una història molt oposada al que aquesta setmana es viu al centre de la vila.
Enguany tenim una novetat important, que el barri de la Muntanyeta ha tornat un altre cop a organitzar les seves festes. Una programa bàsic, però necessari per recuperar aquest zona dins aquest calendari festiu que estem vivint amb intensitat.
La part més coneguda juntament amb el Pa Beneit potser són les falles amb els dibuixos i comentaris que el foc consumeix quan la llum del dia s’acaba. Per tirar tot això endavant hi ha molta feina i com acostuma a passar no són gaires els voluntaris que ho fan possible. Un cop més seguim aquesta equació i el resultat és que l’esforç a aplicar és més elevat que en altres activitats similars per la manca de voluntaris i espontanis.
A part de la Muntanyeta que és un barri que encara ha de consolidar la festa tot i que el Vendrell ha quadruplicat la seva població els barris es mantenen. No tenim ni la festa del barri del Mas d’en Gual, ni el barri del Puig, ni el Tancat de la Plana que ja fa uns quants anys que existeix amb una més que notable importància en persones i territori. Els barris del nucli antic ja funcionen per certa enigmàtica inèrcia any rere any, excepte aquest enclavat entre la carretera de Calafell i la de Bellvei, la resta no s’ha notat cap intenció de fer la seva pròpia festa. De tant en tant, si vas a passejar per algun d’aquests nous espais urbans et trobes amb algun sopar o trobada de veïns, però ni les coques, ni les orquestres hi són presents.
Més endavant ja tenim la festa Major. Sembla que ja sigui una cosa més oficial, amb la seva comissió de festes, les seves autoritats al balcó, els seus actes protocol·laris. La festa més autèntica i més popular és aquesta que aquests dies estem vivint entre coets i una mica de mandra al sonar el despertador.
Llarga vida als barris. Tot i la crisis que sembla que ens afecta cada any fan realitat una de les propostes més autèntiques que vivim al Vendrell. De turistes no crec que en vinguin gaires, però és igual. Aquestes són les festes que més ens identifiquen. Sense cap mena de dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada