Una de les persones que ahir van anar a un dels mítics concerts de l'estiu vaig ser jo. La cita era Calafell i els protagonistes i cap de cartell Els Seguridad Social. Vaig arribar tard expressament perquè jo valoro molt les dots creatvies del Pau Saura i els seus, però en plena calitga i a les 12 de la nit ano és el millor que pots sentir. És més propi de concerts de petit format o inclús per un auditori o similar. Després van venir els meus admirats liderats per José Maria Casany. Van tocar les de sempre i van apuntar que ens oferien una peça en exclusiva del proper cd. Va resultar ser la coneguda ranxera "Con dinero o sin dinero yo sigo siendo el rey". La gent s'ho va passar pipa amb les seves peces de tota la vida, encara que molt animat no estava. Tot seguit el Guillem Solé i els seus sota el format de Fundación no hay manera. Van fer un ràpid repàs per tota la banda sonora de la nostra vida. Ja fa dies que han descobert que no cal tocar tota la canço, només la part coneguda i anar fent. Els Hotel Cochambre també ho van fer al Vendrell. El grup calafellenc té molt potencial musical, però el Guillem Solé és més showman que cantant i potser ja és el millor perquè ja n'estim tips de grans mestres que són com soques sobre l'escenari. En realitat aquest grup va ser el més aplaudit de la nit.
A la barra a mig Seguridad Social es va acabar la cervessa. Estava calenta. Després van arreglar el tema. Molta gent tot plegat per un lloc que crec molt adequat per aquest tipus de concert. A Calafell ja han trobat el lloc. A més tens el pàrquing a la vora. Ara només falta que El Vendrell ho trobi.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
1 comentari:
Llàstima que no tingués forces per anar divendres a la nit: al final de setmana estic que no estic. Però l'estiu passat vaig passar-ho en gran amb Seguridad Social. I a Montblanc, l'any anterior, molt millor. Espero poder dir el mateix de Mago de Oz.
Publica un comentari a l'entrada