divendres, 28 de novembre de 2008

Contra la crisi posa uns llavis ben pintats

El que ara és porta es donar consells per lluitar contra la crisis. El que més es veu pel carrer que és que hem de tenir una cura especial en el maquillatge i l’estètica femenina, i perquè no també masculina. És fonamental l’ús sense abús del pintallavis que sempre es vénen més en temps de malastrugança econòmica. Al sortir de casa, les dones han de mostrar que de crisis res que l’economia familiar i personal cada dia està més consolidada i que la recessió no ha tret el morro per la llar. També per ressaltar la bellesa del cos es poden utilitzar mostres gratis que alguns cops ens regalen a la botiga. En el cas que no en tinguem tocar comprar el recipient més petit que ens seduirà per gastar només la porció justa. Les compres habituals les podrem realitzar en botigues petites o el mercat municipal on es pugui escollir amb gust. No caurem en la temptació dels grans magatzems que entre els 2X1, els vuit dies daurats i altres subtileses ens fa tornar a casa molt més carregats del que teníem previst en la llista de la compra. Aquest document amb aportacions de tots els membres de la família no permetrà cap excepció i serà la nostra guia espiritual durant tota l’acció d’omplir la cistella. Hem de tenir ben localitzades les outlets que ens ajudaran a vestir bé sense perjudicar gaire la nostre economia ja tocada. Una dels coneixements que s’hauria de transmetre als més menuts és saber comprar. Moltes persones encara no n’han après i van omplint omplint i després no s’ho fiquen mai. Igual passa amb el menjar. Hem d’organitzar-nos els nostres menús setmanals i seguir-los. A partir d’aquí anar a comprar el que necessitem. Les verdures d’avui serà el caldo de demà i l’escudella d’avui serà la sopa de passat demà i l’altra perquè aquest cop ho congelarem. Com a nota curiosa, A Lleida hi ha una botiga petita que ven carn que ha crescut en vendes per la senzilla raó que la seva responsable ven el que la gent realment necessita. No ven la carn a pes ni per unitats. Sinó que utilitza mètodes més pràctics i ho fa dient “Això és el que necessita pel caldo d’avui” o “ ja en teniu prou de cuixa per fer-la a la brasa demà per sopar”. Les mesures són humanes i racionals i no segueixen el sistema mètric decimal sinó les necessitats de la casa.
En el temps lliure potenciarem la lectura. Una eina molt útil per augmentar la nostra formació i el nostre nivell intel·lectual. Visitarem les biblioteques. Sinó ho trobem les col·leccions de llibres de butxaques que de ben segur ens permetran gaudir de noves sensacions i experiències sense sortir de casa. Pensa que en el moment que vas al cinema, moltes coses estan posades allí perquè hi caiguem de quatre grapes, des de la bossa de crispetes que podem pagar 10 vegades més cara al cine que no pas si ho fem a casa en un microones dels de tota la vida. Ja no parlem de sopar que ens fa pujar el pressupost fins els núvols. Un atac de llepolia que a casa haguéssim pogut arreglar amb un simple euro i escaig i ben servits. Bé ens ho fem nosaltres mateix, però ens sortirà molt bé de preu.
Aquests productes culturals que tenim a casa com llibres, cds, dvd’s i altres invents a través d’internet o d’una forma directa les podem intercanviar amb els nostres amics. Una forma molt practica d’aprofitar aquest capital invertit que tenim a casa i amb dos o tres cops de veure un dvd ja no el mires més. Doncs aquest tresor s’ha d’aprofitar al màxim.
Aquest intercanvi també és pot fer amb roba que encara estigui en bones condicions i que pot servir per altres persones. Això de la moda és repeteix. Al cap d’un quants anys es repeteixen tendències. Llavors és el moment de tornar-se a posar l’abric de la tieta que fa dies que està a l’armari, però que encara està com el primer dia.
El temps és un altre valor que tenim. Som pobres, però ara resulta que tenim tenim més temps. Hi ha moltes localitats que han organitzat el que s’anomena banc del temps. Jo sé fer de lampista i vinc a casa teva a arreglar-te l’aigüera. Estic una hora per exemple. Llavors tu que ets un bon mecànic em mires el meu cotxe que sembla que perd oli en un temps similar. Quan es fa en parelles, la cosa és una mica complicada. Organitzar un grup de persones amb habilitats diferents i que estiguin disposades a intercanviar algun servei o ajuda és molt millor perquè la varietat i molt més gran i es pot treure un major profit. És només qüestió d’organitzar-se i posar-se mans a la feina.Les nostres eines principals seran els ordinadors que ens mostraran allà on podem trobar les coses a millor preu i el rellotge que ens ajudarà a dedicar el temps necessari i no afegir-hi més que ens pugui fer caure em temptacions innecessàries. Per viatjar mirarem interrail. Això si amb els llavis sempre ben pintats. Jo de crisis res de res.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de novembre del 2008