dijous, 20 de novembre de 2008

Eufemismes i altres riqueses del llenguatge

La política està carregada d’eufemismes que en un principi passen força desapercebuts, però ben aviat vas trobant i sense gaire ajuda el significat real de les coses.
Els destinataris d’aquests malabarismes lingüístics poden ser els autòctons: les persones de tota la vida. Els nouvinguts: les persones que han vingut de fora. Alguns partits utilitzen aquest terme per denominar els que vénen de països almenys igual de rics que el nostre i a la resta se’ls inclou directament dins l’adjectiu immigrants. Altres partits utilitzen el terme nouvingut per a tots els que vénen de més enllà dels nostres límits municipals. Tant és que vinguin de Castelldefels com de Nigeria. De totes maneres el terme aconsellable a l’hora que li dóna un sentit més globalitzador és utilitzar el terme ciutadania. A partir d’aquí pots fer tot el que faci falta en el seu nom encara que ningú ens ho hagi demanat. En algunes campanyes electorals ben properes ens anuncien que volen “ser com tu”. Per sort la varietat és molt gran i és impossible que els membres d’un partit polític siguin com cadascú de nosaltres. Pensat fredament la veritat és que resultaria molt avorrit i homogeni. Tampoc ningú ens ha consultat se li donàvem permís per ser com nosaltres?
El subjecte que executa l’acció són els polítics, però no tots. Només aquells que tenen poder. Tots els que tenen una minsa particular sota els seus designis a través d’alguna entitat gaudeixen d’un petit espai en aquest món. Els altres són també polítics, però en la veu passiva del verb. Estan a la barrera i miren la cursa amb menys o més interès depenent de la proximitat d’alguna comtessa electoral. Una mica abans de les eleccions municipals comencen a treballar a veure que es pot treure.
Esquerra, centre i dreta. Això cada partit al seu municipi ho aplica com vol. No té res a veure el socialisme que et puguis trobar a Lleida amb el que apareix al Baix Penedès. Tots tenen els mateixos líders, però cada població s’ho munta a la seva manera i ho adapta a les seves necessitats. Segons els seus líders sempre indiscutibles. Pobre d’aquell que gosi a discutir el que no es pot discutir. En principi ser de dretes solament sembla que sigui dolent per la salut. Sé d’esquerres queda bé amb alguns sectors socials, però en altres elements no és prou correcte i per agafar vots no és del tot aconsellable. Per tant la millor combinació és ser de centre i alguna cosa més. Per això, al centre s’hi troben tots.
La seva forma d’organitzar-se és el partit. Aquí dins aquest marc geogràfic sense marc hi poden haver ganivetades, cops de puny, però de cara a l’exterior sempre s’ha de mostrar com una força unida amb un líder espiritual reconegut. Prohibit fer declaracions fora dels àmbits més íntims en contra de persones o decisions del partit. Pots desaparèixer directament de les primeres línies i caure en l’ostracisme polític i fins i tot social.
Quan ens parlen de millores o reformes en el nostre carrer en realitat ens poden estar dient que algunes bombetes foses seran substituïdes per unes de noves. La sostenibilitat, l’agenda 21 i altres invents moderns amb pretensions de grandesa són grans programes i projectes inclosos en uns tríptics de bones voluntats que anirà passant de despatx en despatx amb alguna roda de premsa pel mig. La seva implantació real serà difícil d’apreciar pels mortals que no acostumen a fullejar ni veure cap mitjà de comunicació local. Són conceptes, de moment aliens a la nostra realitat humana i a la nostra rutina diària i no acostumen a sortir gaires vegades fora de l’estricta promoció de l’event en qüestió
Transparència, diàleg, entesa comunicació també són conceptes a mans dels que regenten el òrgans decisius del moment. Els altres s’han de limitar a arribar fins on ordenin els manaires de torn. De totes maneres sempre és bo que s’utilitzin aquests termes perquè queda bé i no tenen efectes secundaris.
Quan ens volen dir que les ordenances s’han congelat. Molt probablement ens diguin que només pugen l’IPC o vinguin amb altres repercusions quan potser no podrem anar a nedar a l’hora de dinar perquè la piscina està tancada perquè hi ha pocs usuaris i no resulta rendible en aquesta franja horària. Mentrestant tot això passa, els de fora treballen en contractes de pràctiques que no deixa de ser una manera laica de treballar per amor a Déu, però alguna cosa sempre s’aprèn. Els altres en nom de la crisi, amb o sense raó, segurament alguna cosa veuran retallada. Començant pel lot de Nadal fins a una reducció de les hores de la feina abans de la mesura dràstica d’anar al carrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de novembre del 2008

1 comentari:

garmir ha dit...

Hola Miquel:
Un article molt complert.
Edmundo.