dissabte, 29 de novembre de 2008

Teatre bo, jove i fet a Lleida

Una de les oportunitats que Lleida ofereix als seus conciutadans temporals de veure teatre amateur i fet a casa va ser el passat divendres, dia 22, a l’Espai 3 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Els protagonistes i ànimes d’aquesta interessant proposta cultural va ser AEM- Belles Arts Teatre. La seva excusa artística va caure en l’obra Mala Sang de David Plana. La meva senyora i jo varem ser els primers en ocupa dos seients d’aquesta sala del costat de la Catedral. Pel facebook havíem llegit quatre pinzellades d’aquest muntatge i que tindríem davant una comèdia negra. Aquests nous mètodes cada dia són més útils per promocionar i donar a conèixer activitats d’arreu. La sala de mica en mica es va omplir fins arribar a omplir més de la meitat de l’aforament.
L’escenari es basa en una capsa mòbil gran que serveix d’ascensor i de paret amb les corresponents decoracions per ambientar les diferents escenes. Ho trobo molt encertat aquest mena de caixa multifuncions. Entre els actors em va agradar molt el paper que feia Xavier Marín com a “Professor d’Universitat”. Li va donar un sentit molt versemblant al seu personatge encara que potser va accentuar un xic massa el seu aire més aviat de persona desafortunada. Pel que fa Ares Yuguero li va donar empenta i força a aquesta galerista d’art que busqui noves experiències no sempre satisfactòries. Era el primer dia davant del públic. Això es notava una mica perquè li faltava una mica això que s’anomena deixar-se anar. Però sap transmetre aquesta vitalitat inherent al seu paper al públic. Marina Barberà com a mestra de primària va tenir alguns moments excel·lents amb els seus monòlegs davant del públic. Només polint una mica i la cosa ja veuràs com la seva actuació canviarà força. Albert Macià amagat dins aquest alumne es limita a fer el que li correspon. No viu el seu paper, però aconsegueix salvar l’expedient. Per altra banda l’altra alumna, Rebeca Segura, com a Mercè Franquesa és mostra massa “persona” i poc “personatge”. Ha d’entrar en el seu alter ego i deixar més de banda la seva identitat personal. Aquesta nena “Mala Sang”, representat per Carme Sàez la veritat és que ho fa força bé a l’igual que la direcció del muntatge del qual n’és responsable. Trobo molt encertat que els personatges facin els canvis de decorat pertinents al llarg de l’obra. Espero que aquest muntatge es torni a representar i que tingui molta sort sobre els escenaris allà on vagi. Endavant i si teniu l’oportunitat no ús la perdeu. La millor manera de potenciar els nous valors és anar al teatre i premiar amb un bon aplaudiment l’esforç dedicat per fer realitat tot aquest somni inicial fet realitat. Ja veureu com no us arrepentireu.