El fort creixement demogràfic de la comarca, l’augment de persones que acostumen a utilitzar les instal·lacions esportives i una mena de necessitat política per mantenir, consolidar i fins i tot augmentar el número de votants aconsellen la construcció de nous pavellons esportius a la comarca. Aquesta nova tendència s’ha deixat veure en localitats com Cunit, Bellvei, Calafell, Arboç i El Vendrell entre d’altres. Gairebé tots els municipis de la comarca poden gaudir d’almenys una zona esportiva coberta. Òbviament localitats com Albinyana, Bonastre i Masllorenç encara no han caigut en les mans d’aquesta campanya per millorar la salut de les persones.
Tota aquesta explosió en recintes esportius ha generat un fenomen, que tot i que era en certa manera previsible, ha provocat que algunes persones hagin canviat els seus hàbits i costums dins l’activitat setmanal. Sempre s’ha demanant un número mínims de cursillistes per iniciar un curs, però algun cop quan el nombre s’acostava als mínims es podia arribar fer la vista grossa i deixar que la proposta és fes realitat. Ara amb l’augment del nombre de pavellons i tot i un cert increment del nombre d’esportistes ha provocat que algunes persones hagin canviat de centre. Aquesta redistribució ha afavorit que alguns cursos hagin desaparegut del mapa i els seus participants s’han hagut d’adaptar-se a l’oferta existent. Alguns cops això no ha tingut més transcendència, però en altres ocasions la persona no ha pogut accedir a un curs similar per incompatibilitats en el seu calendari. Un altre punt que s’afegit a aquest batibull és que s’han creat noves propostes esportives que també ha ajudat a fer una mica més enrevessat tot aquest panorama esportiu com la tonificació el kick boxing, steps, aquagym, entre d’altres.
Al final, la cosa ha acabat derivant en què per garantir la realització d’un curs o similar s’ha de buscar el màxim de gent si vols fer un curs en un horari i un lloc establert. Davant tanta diversitat i varietat, a priori tots hi hem de guanyar. En molts casos sembla que tots hi podem perdre alguna cosa perquè han crescut molt més els pavellons al Baix Penedès que no pas els esportistes que s’han incorporat a aquests centres esportius. També hem de tenir en compte que no tots els que practiquen alguna activitat física ho fan pagant i en un lloc privat. Només cal donar un tomb a la tarda ara que comença a fer bon temps pel carril que uneix el nucli del Vendrell amb els barris marítims.
Les places públiques acostumem a tenir a la comarca poden ser bòniques, molt ben dissenyades amb un missatge amagat que et pot deixar bocabadat quan el descobreixes. Això és una clara referència a la plaça Nova del Vendrell i la seva forma d’un instrument conegut musical que s’amaga en les seves formes corbes. Places per jugar la canalla tampoc en tenim gaire. Sort que ja no està de moda anar al carrer amb els amics. Les noves tendències aconsellen quedar-se a casa davant d’una pantalla d’ordinador i parlant per internet amb el veí del teu replà. Sort que els nous temps ens ajuden i inclòs la pista esportiva del carrer Via dels Països Catalans també ha caigut fulminada perquè alguns han descobert que la practica de l’esport també fa soroll quan era primer la pista que alguns dels seus habitatges colindants.
Descartats els espais públics i amb la proliferació de pavellons amb o sense piscina ara ens hem de dedicar a fer campanya per no perdre el nostre curs. Si no tens quòrum hauràs d’apuntar-te en l’horari guanyador perquè el teu curs no és rendible. Potser el que ens està fallant és un excés de pavellons amb pocs usuaris o concentrats en hores puntes del dia. Ens hem parat a analitzar tot aquest fenomen? ¿Ens dediquem a construir més i més per no atrevir-nos a fer una política esportiva amb cara i ulls? Mirant de potenciar les activitats per la gent gran o persones amb alguna discapacitat o simplement perquè els nens de les nostres escoles en puguin gaudir com a complement escolar dins el seu horari lectiu.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de març del 2009
Tota aquesta explosió en recintes esportius ha generat un fenomen, que tot i que era en certa manera previsible, ha provocat que algunes persones hagin canviat els seus hàbits i costums dins l’activitat setmanal. Sempre s’ha demanant un número mínims de cursillistes per iniciar un curs, però algun cop quan el nombre s’acostava als mínims es podia arribar fer la vista grossa i deixar que la proposta és fes realitat. Ara amb l’augment del nombre de pavellons i tot i un cert increment del nombre d’esportistes ha provocat que algunes persones hagin canviat de centre. Aquesta redistribució ha afavorit que alguns cursos hagin desaparegut del mapa i els seus participants s’han hagut d’adaptar-se a l’oferta existent. Alguns cops això no ha tingut més transcendència, però en altres ocasions la persona no ha pogut accedir a un curs similar per incompatibilitats en el seu calendari. Un altre punt que s’afegit a aquest batibull és que s’han creat noves propostes esportives que també ha ajudat a fer una mica més enrevessat tot aquest panorama esportiu com la tonificació el kick boxing, steps, aquagym, entre d’altres.
Al final, la cosa ha acabat derivant en què per garantir la realització d’un curs o similar s’ha de buscar el màxim de gent si vols fer un curs en un horari i un lloc establert. Davant tanta diversitat i varietat, a priori tots hi hem de guanyar. En molts casos sembla que tots hi podem perdre alguna cosa perquè han crescut molt més els pavellons al Baix Penedès que no pas els esportistes que s’han incorporat a aquests centres esportius. També hem de tenir en compte que no tots els que practiquen alguna activitat física ho fan pagant i en un lloc privat. Només cal donar un tomb a la tarda ara que comença a fer bon temps pel carril que uneix el nucli del Vendrell amb els barris marítims.
Les places públiques acostumem a tenir a la comarca poden ser bòniques, molt ben dissenyades amb un missatge amagat que et pot deixar bocabadat quan el descobreixes. Això és una clara referència a la plaça Nova del Vendrell i la seva forma d’un instrument conegut musical que s’amaga en les seves formes corbes. Places per jugar la canalla tampoc en tenim gaire. Sort que ja no està de moda anar al carrer amb els amics. Les noves tendències aconsellen quedar-se a casa davant d’una pantalla d’ordinador i parlant per internet amb el veí del teu replà. Sort que els nous temps ens ajuden i inclòs la pista esportiva del carrer Via dels Països Catalans també ha caigut fulminada perquè alguns han descobert que la practica de l’esport també fa soroll quan era primer la pista que alguns dels seus habitatges colindants.
Descartats els espais públics i amb la proliferació de pavellons amb o sense piscina ara ens hem de dedicar a fer campanya per no perdre el nostre curs. Si no tens quòrum hauràs d’apuntar-te en l’horari guanyador perquè el teu curs no és rendible. Potser el que ens està fallant és un excés de pavellons amb pocs usuaris o concentrats en hores puntes del dia. Ens hem parat a analitzar tot aquest fenomen? ¿Ens dediquem a construir més i més per no atrevir-nos a fer una política esportiva amb cara i ulls? Mirant de potenciar les activitats per la gent gran o persones amb alguna discapacitat o simplement perquè els nens de les nostres escoles en puguin gaudir com a complement escolar dins el seu horari lectiu.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de març del 2009
1 comentari:
Molt bon article, hi estic totalment d'acord.
S'han d'optimitzar els recursos existents, donar als usuaris serveis i opcions,... que hi han moltes i per a tothom !, es tractaria si més no de anar fent, només per dir : Aquí també hi tenim un Pavelló.
Publica un comentari a l'entrada