Per la primera cadena de la televisió varen donar ahir dissabte una semifinal i la final per buscar un cantant que representés a Espanya a Eurovisió. Al final va gunyar una triunfita, la Soraya amb una cançó que és més del mateix. És una llàstima que ja no tinguem algu del nivell del Rodolfo Chikiliquatre. Una persona que va reunir a moltes persones davant la tele per veure com acabaria. Tornem a ser normals, potser massa. Jo hagués agafat un rus que visqui aquí a veure si així captem més vots de les ex repúbliques soviètiques. Perquè tot això és política i poc cosa hi ha de bellesa, armonia o alguna cosa que tingui que veure directament amb la música i l'intèrpret.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Soraya? Doncs hi havien altres cançons amb més tirada... Els Remembrances haurien captat molts vots també, però no van passar a la final. Isi no sonava malament, i tenia canya. Però Espanya no guanyarà Eurovisió amb el percal polític actual...
Pregunta al grup Sal 150 si Eurovisió es seria o no
si estoy deacuerdo con Beita, Esos chicos de Remembrances eran los del gótico tipo evanescen, la mejor canción pero con otra vocalista.
Publica un comentari a l'entrada