La meva amiga i sempre llegida Marta Mercader, abordava fa dues setmanes en aquest mateix DIARI els problemes de comunicació que existeixen entre polítics i administrats. A vegades aquesta relació canvia en la seva essència. És llavors quan apareix un vincle directe entre polítics i votants. Malauradament, la majoria de polítics només van pel carrer cada cop que hi ha eleccions. Enguany ho faran amb motiu de les Eleccions Europees del proper mes de juny. Crec que en molts casos, serà per quedar bé amb el partit i no s’implicaran gaire i més en el moment en què estem vivint.
La cita ineludible en que posen tots els seus esforços és quan hi ha eleccions municipals. Llavors s’apura la creativitat i el pressupost al màxim per intentar captar el màxim número de vots per a la teva candidatura. En aquestes properes que ens volen situar dins l’Europa moderna no hi ha grans trasbalsos. En el cas que no votin aquí ho poden fer a Huelva i no passarà gaire gran cosa. Són una mena d’assaig general. Una concert en play back que encara que algú desafini durant la campanya no té efectes secundaris.
La solució perquè tot torni a una certa normalitat és que els responsables polítics ho facin per voluntat amb despeses pagades. No per aconseguir uns ingressos extraordinaris durant quatre anys. Alguns d’aquests mai molt probablement mai els haguessin aconseguit amb la suor del seu front o amb els seus coneixements o experiència fora de l’àmbit públic. No només hi ha polítics, hi ha assessors, secretaris, compromisos i altres galimaties lingüístics que en massa cops queden lluny de justificar una nòmina amb més zeros del compte per una feina efectiva i amb un grau de benefici en favor de la comunitat que molt possiblement cauria en la primera enquesta de carrer independent. També he de dir que hi ha gent que és guanya sobradament el que cobra dins aquest món de la política. Encara que el seu missatge i el seu treball sigui massa innovador per a qui no es vol donar compte de l’any en què vivim, ni en les noves tendències de la moda i de l’administració pública . Uns polítics ja s’ha apropiat de la paraula èxit per a tot el que passa per les seves mans. Si surts al carrer et trobes a moltes persones que hi tenen seriosos dubtes al respecte. Hi ha explicacions que no s’entenen, almenys jo no ho veig gaire clar. Suposo que arriba un punt en què les interpretacions i les lectures d’uns fets ens resulten molt limitades per a molts de nosaltres. Llavors escoltes el polític i et penses que t’has perdut un tros de la pel·lícula. Tot allò que et diuen devia quedar en els capítols on tu presumptament t’havies quedat adormit.
Ser polític es tracta d’exposar a través de la premsa o altres mitjans de comunicació un projecte amb unes idees i uns objectius clars. També ha d’incloure un període per arribar a la seva realització. Però tampoc una cosa tan etèria i volàtil com grimpar en el núvol de la mobilitat, la convivència, la sostenibilitat allà on et perds i no saps ni qui t’ha venut el cotxe Un exemple clar és com aquell espai que hi ha entre la Riera de la Bisbal i el Carrer Indústria que si el busqués massa potser no el trobaràs. Molt possiblement també te l’hauràs passat i hauràs de fer marxa enrera. Ja saps que el carrer Indústria ja saps que només té un sentit.
Ser polític és dir-li a l’Associació de Veïns de Segur. Mira jo enguany et dono 3.000 euros de subvenció i als de la Platja de Calafell només 1.000 perquè ells han fet moltes més coses que vosaltres i també són molt més socis.
Ser polític és que l’Ajuntament de Cunit prepari unes proves per agafar treballadors per cobrir baixes i jubilacions. Al passar les proves oportunes i quan contracten algú ho fan des dels candidats aconseguits en aquestes proves. És una cosa que no costa gaire, especialment per a les especialitats més comunes com auxiliars administratius, peons i vigilants.Ser polític no és tenir unes línies regulars d’autobusos que massa cops van sense ningú dins. Alguna cosa falla. Potser és que la gent no sap l’horari que passen o potser és més ràpid anar a peu. Alguna cosa falla, però el resultat el trobareu asseguts una estona en un banc, sota el cartell d’estació d’autobusos, de l’Avinguda Jaume Carner. Així els polítics com els autobusos circulen per la vida, però alguns van plens de projecte i altres van ben buits amb molts cartells lluminosos a l’exterior. Esperem que tots plegats vagin més plens d’idees i que la gent també es puguin assabentar de l’hora que passen o si realment passen. No només quan hi ha eleccions que llavors segur que passen.
La cita ineludible en que posen tots els seus esforços és quan hi ha eleccions municipals. Llavors s’apura la creativitat i el pressupost al màxim per intentar captar el màxim número de vots per a la teva candidatura. En aquestes properes que ens volen situar dins l’Europa moderna no hi ha grans trasbalsos. En el cas que no votin aquí ho poden fer a Huelva i no passarà gaire gran cosa. Són una mena d’assaig general. Una concert en play back que encara que algú desafini durant la campanya no té efectes secundaris.
La solució perquè tot torni a una certa normalitat és que els responsables polítics ho facin per voluntat amb despeses pagades. No per aconseguir uns ingressos extraordinaris durant quatre anys. Alguns d’aquests mai molt probablement mai els haguessin aconseguit amb la suor del seu front o amb els seus coneixements o experiència fora de l’àmbit públic. No només hi ha polítics, hi ha assessors, secretaris, compromisos i altres galimaties lingüístics que en massa cops queden lluny de justificar una nòmina amb més zeros del compte per una feina efectiva i amb un grau de benefici en favor de la comunitat que molt possiblement cauria en la primera enquesta de carrer independent. També he de dir que hi ha gent que és guanya sobradament el que cobra dins aquest món de la política. Encara que el seu missatge i el seu treball sigui massa innovador per a qui no es vol donar compte de l’any en què vivim, ni en les noves tendències de la moda i de l’administració pública . Uns polítics ja s’ha apropiat de la paraula èxit per a tot el que passa per les seves mans. Si surts al carrer et trobes a moltes persones que hi tenen seriosos dubtes al respecte. Hi ha explicacions que no s’entenen, almenys jo no ho veig gaire clar. Suposo que arriba un punt en què les interpretacions i les lectures d’uns fets ens resulten molt limitades per a molts de nosaltres. Llavors escoltes el polític i et penses que t’has perdut un tros de la pel·lícula. Tot allò que et diuen devia quedar en els capítols on tu presumptament t’havies quedat adormit.
Ser polític es tracta d’exposar a través de la premsa o altres mitjans de comunicació un projecte amb unes idees i uns objectius clars. També ha d’incloure un període per arribar a la seva realització. Però tampoc una cosa tan etèria i volàtil com grimpar en el núvol de la mobilitat, la convivència, la sostenibilitat allà on et perds i no saps ni qui t’ha venut el cotxe Un exemple clar és com aquell espai que hi ha entre la Riera de la Bisbal i el Carrer Indústria que si el busqués massa potser no el trobaràs. Molt possiblement també te l’hauràs passat i hauràs de fer marxa enrera. Ja saps que el carrer Indústria ja saps que només té un sentit.
Ser polític és dir-li a l’Associació de Veïns de Segur. Mira jo enguany et dono 3.000 euros de subvenció i als de la Platja de Calafell només 1.000 perquè ells han fet moltes més coses que vosaltres i també són molt més socis.
Ser polític és que l’Ajuntament de Cunit prepari unes proves per agafar treballadors per cobrir baixes i jubilacions. Al passar les proves oportunes i quan contracten algú ho fan des dels candidats aconseguits en aquestes proves. És una cosa que no costa gaire, especialment per a les especialitats més comunes com auxiliars administratius, peons i vigilants.Ser polític no és tenir unes línies regulars d’autobusos que massa cops van sense ningú dins. Alguna cosa falla. Potser és que la gent no sap l’horari que passen o potser és més ràpid anar a peu. Alguna cosa falla, però el resultat el trobareu asseguts una estona en un banc, sota el cartell d’estació d’autobusos, de l’Avinguda Jaume Carner. Així els polítics com els autobusos circulen per la vida, però alguns van plens de projecte i altres van ben buits amb molts cartells lluminosos a l’exterior. Esperem que tots plegats vagin més plens d’idees i que la gent també es puguin assabentar de l’hora que passen o si realment passen. No només quan hi ha eleccions que llavors segur que passen.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 de març del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada